‘El senyor de les tenebres’: L’Anticrist serà negre
A l’època de la guerra del Vietnam, i dels assassinats de Malcolm X i Luther King, el protagonista de Hal Bennett es converteix en l’ídol d’una religió negra
La Négritude va ser un moviment polític, intel·lectual, d’estudiants afrofrancesos durant la primera meitat del segle XX. Persegueix l’emancipació del jou colonial a partir de la cultura, pamflets, revistes i accions poètiques. D’una banda, combat els estereotips racistes i la dissolució en la metròpoli i, de l’altra, construeix un corpus icònicament negre (d’arrels caribenyes i africanes), de bracet amb els llenguatges de les avantguardes, per trabucar la imatge del negre baix de sostre, del discapacitat per a res que no sigui esllomar-se, ballar, drogar-se i follar.
El moviment tindrà un problema de tall romàntic. A França idealitza la negritud per dotar-la de prestigi. Mentrestant, als Estats Units es linxen més de 2.000 negres. En aquest context, Boris Vian publica una espècie d’antagonia, l’any 1946, la fabulosa novel·la Escopiré damunt la vostra tomba. Situada al sud dels EUA, el protagonista és un negre de pell blanca, esvelt i ben dotat. Venjarà la mort del germà (a la forca, per haver-se enamorat d’una blanca) amb un pla violentíssim, que passa per seduir noies blanques d’upa (en ambients amarats de sexe, alcohol i jazz) i tot seguit desvirtuar-les a cops de cigala —i de pedra—, un ull per ull salvatge dels afroamericans contra Blanquilàndia.
Acusacions falses de robatori, d’homicidi o de violació, espectacles públics de tortura i mort, segregació brutal, supremacisme blanc i assassinat de líders locals, els EUA bullien de racisme. A les engires del Maig del 68, la Négritude perd el tremp. Bona part dels ideòlegs ja havien estat domesticats per l’Acadèmia. Escriptors negres i criolls de nova fornada li retrauran una refolklorització bleda, una imatge que encara belluga, la del negre connectat amb la terra, de físic imponent i d’ànima noble, un arquetip racista.
L’any 1970 es publica El senyor de les tenebres, una novel·la de Hal Bennett que recull el gest de Boris Vian i el porta a una altra dimensió, si això era possible, més truculenta, més espasmòdica i d’increïbles ressonàncies veterotestamentàries. Ara l’autor és afroamericà i s’empesca un artefacte que funciona com la cara oculta dels postulats de la Négritude. Ara el protagonista (Joe Market) torna a ser un negre poderós, armat amb una cua llegendària, que posa el cos i la ment al servei d’unes amoralitats tan fondes, d’un brusquedat tan exagerada, que pouen la versemblança per contrast, a la manera de les hipèrboles de la Ilíada, les astracanades de Rabelais o les estripades de l’slapstik més groller. Per fer-se una idea de les visions religiosament càrniques que prodiga Bennett, el lector català podria recórrer a les vinyetes d’Anarcoma, el detectiu transvestit i prostitut, un híbrid de Lauren Bacall i Humphrey Bogart, obra de l’historietista undregraund Nazario: furor, brutícia i llibertat.
El senyor de les tenebres és una novel·la que estremeix, perquè funciona com una religió, és a dir, a partir d’imatges extremes que passen per lliçons. El missatge de les religions s’inocula als feligresos fent servir figures i símbols terrorífics, i les paraules hi agafen un relleu més aviat parabòlic. Bennett és el predicador d’un món patibulari i el lector queda grapejat, iniciat en uns misteris espaordidors, amarat d’una transcendència infausta. A l’època de la guerra del Vietnam, i dels assassinats de Malcolm X i Luther King, Joe Market es converteix en l’ídol d’una religió negra, la de la por, i mena una vida que es pot llegir com el revers de la vida de Jesucrist. Messies com ell, subjugat pel pare com ell, adorat i manipulat per homes i dones, com Crist, Joe Market lluitarà, pontificarà, el feriran, salvarà i matarà en nom de tots els negres. Ni dotze putes apostòliques alhora, ni cap traïció ni cap abús no el desviaran del camí de la redempció.
Feia temps que en català no teníem l’avinentesa d’un llibre (i d’una traducció brillant, de Ferran Ràfols) com aquest, d’un calibre tan gruixut. La prosa de Bennett hi actua com un fluid corporal (el lector decidirà quin) que enllardeix les accions i les idees de Joe Market i les eleva a la categoria d’un mite modern. Un llibre valent, com La Segona Perifèria, que ha gosat empalar-nos amb ell.
El senyor de les tenebres
Traducció de Ferran Ràfols Gesa
La Segona Perifèria
376 pàgines
22,50 euros
