Adrià Pujol Cruells

La urgència d’ensenyar on som i què fem —diguem-ne la necessitat—, durant la parada estiuenca pren una volada interessant

A la hora de elegir a dónde pasar estos días, parece que muchos escogen el destino en función de poder decir que han estado allí

Si a un ser dotado de inteligencia se le concediera la eternidad acabaría empapado de soberbia, ajetreado por el aburrimiento. Es bueno que las vacaciones se acaben

El ‘rentabótes’ es útil para pensar sobre el paso de los años. Cristales, plásticos y hierros terminan en la arena y forman un tapiz abigarrado y lúgubre sobre quienes somos

Novel·lista, inventor, músic, dramaturg, l’obra de Raymond Roussel és un dels motors inspiradors de l’art més agosarat de l’últim segle

L’Escola Bloom ha creat la Biblioteca Dedalus, una col·lecció d’assaig juntament amb l’editorial Periscopi

Montesquieu plasmó en las Cartas persas la relación epistolar entre dos nobles convertidos en turistas accidentales para satirizar la sociedad occidental

Ha vuelto la ciudad de los 12 millones de visitantes, con precios y espacios de los vecinos alterados y las calles hechas un cisco

Per què Martín Giráldez ha esventrat el castellà i per què és a les seves mans fer-lo renéixer de la gelatina tèbia en què l’ha deixat al pàdoc de parir

Sant Jordi es una maratón. La gente quiere aire libre y amistad. Y las novedades son incontables

La Segona Perifèria arrenca amb el descobriment d’una veu nova, amb l’aposta per una veu en procés de consolidació i per una altra de consagrada a escala planetària

Afrontamos la peor Cuaresma en años, con la convergencia de las fiestas del Carnaval con el trasfondo de la guerra en Ucrania

Pigem cartografia un món amb un gran control social a través de les dades

Els aniversaris van bé per tornar a escriure el passat. Encetem aquest any amb tres centenaris de pes (Joan Fuster, Gabriel Ferrater i Francesc Català-Roca) i un jubileu menor (Guillem Viladot)

Por extraño que parezca, el hastío ha sido un campo fecundo donde sembrar y recoger frutos de alto voltaje cultural. Nos aburrimos, luego existimos. Pero es también una cuestión de financiación

Emparaular per compte propi és un acte màgic, de separació. Treure’s una llengua artificial de la màniga és jugar al secretisme

En Cataluña se han alzado algunas voces que cuestionan la tradición del ‘cagatió’. Que los niños machaquen el tronco, se dice, puede contribuir a futuras conductas violentas

Com que no encarno el jurat, ni tan sols un membre del premi Òmnium, m’abandono al passatemps recreatiu i presento ets i uts ficticis

Cadascú és una mica el novel·lista de si mateix, però no en pren consciència fins tard

Hoy, el barcelonismo y el ‘procesismo’ comparten algunas características inquietantes: ambos enarbolan relatos apocalípticos y echan las culpas a cualquier bicho viviente con la condición de que no sea el ídolo

Fel Faixedas i Carles Xuriguera tornen als escenaris amb 'Ni rastre de qui vam ser'

En aquest bar m'han canguranejat la filla quan tenia una emergència, allà he comprat menjar i beure a preu fet, he vist els partits del Barça sense haver de reservar taula