Júlia Bacardit escriu sobre l’altre a ‘Corresponsal d’enlloc’ i ‘El Raval a deshora’

L’any 2023, la periodista, editora i escriptora Júlia Bacardit i Cruells publicava Un dietari sentimental (Medusa), un aplec d’apunts íntims, sociològics i generacionals presentats a raig fet. Per bé que no gaire domada, en aquest llibre ja s’hi veia una marca de la casa: l’exposició poc filtrada de la pròpia existència —en primera persona— i la violació, entre periodística i voyeur, de la vida dels altres.

L’any passat, Bacardit va apujar l’aposta i va publicar dos llibres en la mateixa direcció. El primer, El Raval a deshora (Núvol), recull les vicissituds de l’autora en aquest barri barceloní. A diferència del dietari anterior, però, ara la veu narrativa ha madurat i sap dissoldre’s en benefici d’un fresc magnífic, el d’uns altres miserables i esmunyedissos, de vegades pintorescos, de vegades heroicament reals. En surt guanyant el tipus de retrat immersiu que tant va cultivar Josep Pla; és a dir, la provocació i posterior relació d’un efecte dominó: l’autor es convertia en el botó de la roda i la seva presència desencadenava reaccions de tota mena, confessions sovint impúdiques, fugides d’estudi, sentències prou fines i negociats tristament humans. La novetat, si de cas, i el mèrit, és que qui ara mou fitxa i s’enfanga és una dona jove, una temerària que es refrega contra el món trasbalsat del Xino. Les lleixes de la literatura catalana són plenes de llibres d’homes que s’han exposat a la intempèrie de la vida marginal i n’han sortit amb retaules esplèndids. Posats a equilibrar la balança, Bacardit és un valor segur. Usuària avançada d’un pessimisme irònic i charmant, la seva mirada sap treure punta de qualsevol situació.

El segon llibre és Corresponsal d’enlloc (Pòrtic), i és, per dir-ho així, la continuació de d’El Raval a deshora. Escaldada per un desencís vital, i gràcies a una oferta laboral que la pot acabar de “convertir” en periodista de debò, Bacardit ha abandonat la Barcelona pinxa i es troba fent de corresponsal per a una agència de notícies a Bucarest. En aquest cas, Romania funcionarà com un Raval augmentat —o distorsionat— en què l’autora continuarà l’exploració, personal i de l’Altre, amb uns resultats notables. Mentre mira d’aterrar, físicament i mental, en un univers tan estrany —i tan xapat de tòpics, l’Europa de l’Est—, i sabent que el periodista sempre hi és de passada, les reflexions sobre l’ofici i sobre l’amor, sobre la humanitat bastonejada i, tornant a Josep Pla, sobre Catalunya, tot plegat conforma un document interessant, una crònica neta d’eufemismes i molt amena. Ara s’hi afegeix una altura de mires que al Raval era més difícil d’assolir. Per tant, el pessimisme de l’autora s’ha sofisticat, per profund, i al voltant dels seus ulls ja s’hi entreveuen les primeres potes de gall —la consolidació d’una saviesa.

Júlia Bacardit s’ha empescat i ha polit un mètode que, llibre rere llibre, de moment no ha fet més que millorar. Ha trobat l’equilibri entre el jo i el mullader general, i fa que el lector vulgui saber quin serà el proper pas, per on continua­rà traient a pasturar la mirada, i el seu cos, i quines seran les reaccions circumdants, del món.

El Raval a deshora 

Júlia Bacardit 
Núvol. 128 pàgines. 15 euros

Corresponsal d’enlloc 

Júlia Bacardit  
Pòrtic. 200 pàgines. 17,95 euros