Nou impuls per recuperar la memòria històrica
El Parlament demana formalitzar els bancs d'ADN de mostres de famílies que busquen desapareguts
Roger Heredia no perd l’esperança. Aquest mosso d’esquadra fa sis anys que intenta fer complir un dels somnis de la seva àvia: retrobar-se amb el seu pare afusellat durant la Guerra Civil quan ella tenia quatre anys. Heredia és l’impulsor del banc d’ADN que acull l’Universitat de Barcelona on els familiars de 4.700 famílies catalanes acreditades per la Generalitat poden donar mostres de sang. Aquest gest facilitaria la tasca d'identificació de les restes que hi ha a les més de 400 fosses comunes que el conflicte va deixar al territori, en cas que s'obrin algun dia. La Cambra ja va debatre una moció el 2013, però l’anterior Govern no vas fer cas, segons explica Heredia, i encara no hi ha cap protocol oficial per oficialitzar la iniciativa. “La feina, fins ara, no l’han fet bé. Però el que volem és tirar endavant i mirar al futur”, sentencia Heredia.
El canvi de Govern és la clau per aquest policia científic de 32 anys. “És el moment de passar de la política de símbols —retirada de noms franquistes als carrers i homenatges a víctimes—, i entrar en el terreny dels fets”, insisteix. El passat 17 de febrer la CUP va fer una interpel·lació al conseller Romeva —qui té les competències per obrir fosses amb la llei aprovada al 2007— on s'insta a formalitzar el projecte. Romeva va fer referència al banc en la seva resposta als anticapitalistes: “Necessitem un protocol que doni un marc tècnic per a la identificació mitjançant l’ADN, els famosos bancs. Aquest no és un tema menor. És complexe, ho sabem, però és fonamental”. En principi, aquest dijous Junts pel Sí i la CUP hi votaran a favor.
El pas més important serà, però, obrir les fosses. “Sense això, el que fem no servirà de res”, explica la doctora Carme Barrot. Ella s’encarrega de la recollida de les mostres: Extraure sang, congelar-ne una part i donar-ne un altra a la família que prèviament ha de fer un arbre genealògic per aclarir quin és el familiar desaparegut i quins són els descendents. Preferiblement la mostra ha de ser del familiar més directe —fills o néts—. Les famílies han de pagar 150 euros per la conservació, tot i que la Fundació Bosch i Gimpera, que dóna cobertura al projecte des del seu inici el 2011, dóna suport legal per poder facturar la quantitat i poder demanar-la a l’Administració si pren aquesta política com a pròpia al futur. L'ideal seria, doncs, que les famílies puguin anar als centres de salut, per exemple, a fer les donacions.
La família d’Heredia va ser la que va facilitar la primera mostra, però avui ja en són més de cent. No hi ha temps a perdre, ja que molts descendents ja són grans.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.