La UB recopila ADN de familiars de víctimes de la Guerra Civil

“Jo tenia cinc anys [quan se'n va anar] i ara en tinc 83, i encara no l'he trobat”. Roser Guinau busca el seu pare, desaparegut a la Guerra Civil. És una de les participants del documental que promociona un banc d'ADN que la Universitat de Barcelona (UB) ha presentat aquest dimarts i que recopila mostres de familiars de víctimes de la contesa i el franquisme. Sota el nom de L'ADN de la memòria, el banc pretén comparar aquestes mostres amb les restes que hi ha a les 433 fosses comunes que estan repartides per Catalunya i vol identificar els familiars d'unes 4.600 famílies que busquen parents morts o desapareguts fa més de 75 anys.

El laboratori de genètica forense de la Facultat de Medicina s'encarrega d'extreure les mostres d'ADN i congelar-les a 75 graus sota zero. La responsable, Carme Barrot, ha explicat en la presentació del banc que l'ideal és que siguin dels fills de desapareguts perquè la fiabilitat és del 100%. En la resta de parents, el banc demana a més als familiars de les víctimes que hi aportin tot el material possible: cartes, fotos o qualsevol testimoni documental. “Sempre sóc partidària d'actuar en grup, amb historiadors, documentalistes, informàtics i estadistes. No ens agradaria equivocar-nos en les identificacions”, explica Barrot. El cost per als familiars que s'hi vulguin sumar és de 150 euros. Segons els seus càlculs, en un any podrien tenir recopilades totes les mostres de les famílies que a Catalunya busquen parents morts a la Guerra Civil.

Però per a això “fa falta molta feina”, ha reivindicat Roger Heredia, de 31 anys, un dels impulsors del banc. Aquest mosso d’esquadra de la policia científica cerca el seu besavi Jaume, un republicà que va morir a la batalla de l'Ebre. En la seva intervenció en l'acte de presentació, davant unes quantes desenes d'assistents, Heredia ha demanat a les administracions més implicació en la difusió. “Hi ha famílies que, després de tants anys, desisteixen de buscar els seus parents perquè no en tenen prou informació”, explica. Les dades que conservi el banc no serveixen de res si no es comparen amb les restes de les fosses. Per això, Heredia també ha criticat la llei de fosses de Catalunya per “inoperativa”, i ha demanat reformar-la per “superar el greuge que arrosseguen moltes generacions”.

La majoria de les 71 mostres que ja ha recopilat el banc han arribat després del desembre del 2013. El Parlament de Catalunya va aprovar aleshores una moció sobre el compliment de les recomanacions de l'informe del Comitè contra les Desaparicions Forçades de l'ONU i va donar suport a la creació d'aquesta iniciativa. Segons els organitzadors, han rebut peticions de persones dels EUA i l'Argentina.

En el projecte també hi participen la Fundació Bosch i Gimpera; l'entitat Solidaritat UB, que coordina l'Observatori Europeu de Memòries, i l'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona. El rector del centre, Dídac Ramírez, va tancar l'acte defensant que identificar les víctimes és una "qüestió de justícia".