Preservar de l’oblit
Si penséssim a fer un documental, probablement hauria de ser mut, que no és el mateix que sense so, despullant-lo de qualsevol discurs que no sigui el filmat, cosa que ens estalviaria la propaganda
La gente diseña
El día después deberíamos abrir una moratoria, hacer balcones con andamios desmontables, dejar que un “bricolage” a escala urbana recoja toda la creatividad volcada en nuestras viviendas estos días
La casa, a prova
El millor d’aquesta crisi són les persones, elles són les que estan sotmetent els habitatges a un ús intensiu que ha trastocat els usos predeterminats de les estances de la casa
Passeigs virtuals?
Un museu ha de ser una experiència espacial inoblidable, no un llibre digital, i s’ha de visitar amb altra gent
Supercalles
Está en juego el futuro de una ciudad ejemplar y de saber cómo mejorarla aceptando su regularidad sin hacer experimentos como la reforma de los chaflanes frente algunos colegios, por ejemplo
Supercarrers
Sembla que molesti el que és regular, molesta perquè no ho observem bé i tots els carrers ens semblen iguals, i volem que el nostre sigui diferent, sense veure que ja ho és
Falsos jardins
Una mitgera metàl·lica n’ha ‘naturalitzat’ una de pedra amb heura al palauet del Marquès d’Alella del carrer Muntaner
Ciutat, escenografia
La Roca Village té un semblant innegable a la desapareguda l’Esplugues City i al Poble Espanyol
¿Tenemos los museos bien puestos?
La polémica implantación del Hermitage debería ser la gran ocasión para enderezar la preocupante escasa presencia en el corazón de Barcelona de los museos, abundantes en su corona o en Montjuïc
Tenim els museus ben posats?
Part de l’accessibilitat dels museus és que sigui natural i fàcil entrar-hi. Per això és imprescindible que es trobin en els nostres recorreguts quotidians
Cocinas urbanas
La comida para llevar vislumbra el número de hogares unipersonales en Barcelona o el creciente número de personas que comparten casa o lo alejados que están los pisos nuevos de la realidad
Cuines urbanes
El menjar per emportar albira el nombre de llars unipersonals a Barcelona o el creixent nombre de persones que comparteixen casa o com d'allunyats estan els pisos nous de la realitat
Museu, mausoleu, CAP
La proposta d'ampliació del Macba ja permet intuir problemes amb l'equilibri de la plaça i amb la façana gòtica que taparà
Adeu a una façana
La remodelació de la Central de Via Augusta fa pensar en coses sobre les quals convindria que la ciutat tingués opinió
Temple en vuit anys
L’edificació del Camp de l’Arpa permet pensar sobre què es va perdre: arcs, voltes cúpules, decoració...
El bon disseny
La ‘lletjor’ dels barris basada en la varietat de locals és canvia pel ‘disseny dels dissenyadors’
Piràmides de mentida
El projecte egipci a les tres xemeneies és una veritable implantació alienígena
Una casa a dues aigües
Una premiada coberta clàssica a Girona es veu diferent, reticent a una geometria pura i banal
Temps de premis
L’arquitectura moderna hauria de cercar més connexió argumental amb la construcció prèvia
Un lloc ‘exemplar’
Els llocs dolents, com la plaça dels Països Catalans, poden donar una bona lliçó urbanística
Vida o congelació
Sobta el premi a un edifici viu d’una Mies van der Rohe d’aire d’eterna instal·lació conceptual
Quatre vies
Encara s’apliquen idees del món de la circulació de vehicles per resoldre la vida dels vianants
Espais flexibles? No, gràcies
Cal gastar més en mestres que en cadiretes de colors: estimulen l’obsolescència programada solament
Passeigs dissuasius
El nou passeig marítim de Barcelona sembla pensat només per a atletes, tal com mostra la ‘barana’
Fantàstica Lina Bo Bardi
Els dibuixos ofereixen unes edificacions més properes al jardí que a la construcció racional
Reivindicació i bellesa
La Borda és un edifici de propietat col·lectiva gestionat en règim cooperatiu a Can Batlló
Edificis i menjar
S’ha identificat el menjar sols amb la cuina com a espai productiu, en detriment del menjador
Agonia d’arxius i col·leccions
Cap autoritat demana als gestors dels edificis d’interès de contribuir per comprar i refer fons
Model de què?
Enderrocar parts i pensar que així salvem l'edifici és d'una inconsistència monumental
Adaptar-se o morir
Cal un instrument per a la ‘reprogramació’ dels edificis en desús a Barcelona
Protegir i servir
Els edificis inclosos al nou catàleg haurien de poder canviar d’ús abans que morin museïtzats
La Rambla: política i disseny
Voler canviar el paviment mostra l’excés de novetat i la retòrica unificadora i gràfica de l’urbanisme avui
‘Open mind!’
L’encant del 48h Open House és la seva no sistemàtica ni cronològica reunió d’edificis per veure
Arquitectura a la col·lecció
Reclamo una exhibició sense haver de recórrer a clixés temporals: “Al final dels seixanta...”
L’autoconstrucció i el Tercer Paisatge
La barraca representa també la llibertat de construir al marge de la normativa
L’essència de la Costa Brava
Cap Roig està maltractat avui de la pitjor manera: pels qui no saben què és delicadesa ni refinament
Sempre vius
Al segle XXI, l’espai urbà europeu ja està construït. Sols se’l repara. Els premis del CCCB ho demostren
L’irrepetible barri Gaudí
El veïnat de Reus fa 50 anys, i ara no es podria fer per criteris de disseny, normativa, preu...
Caminar la ciutat
Passejar per l’urbs és un substitut formidable a dibuixar-la sobre un plànol; un llibre hi convida
Reparat, millor
Els edificis, més que una vida útil, tenen cicles de vida en què se succeeixen diferents usos, d’una manera natural