Tenim els museus ben posats?

La polèmica generada per la implantació de la franquícia de l’Hermitage, sumada al fet que no fa gaire es van fer públiques les xifres de les visites als museus de la ciutat, obliga a pensar en els nostres museus. Estan ben posats, els museus a Barcelona? La veritat és que tampoc sabem com s’ha arribat tan lluny amb la qüestió de l'emplaçament de l’Hermitage i com no s’ha pogut dirigir abans cap a una altra destinació, en qualsevol cas, sembla intel·ligent pensar en un altre emplaçament sempre que –és evident– no vagi al parc d’atraccions del Fòrum. Per diverses raons, algunes d’evidents i altres de no tants, els nostres museus estan col·locats majoritàriament al perímetre de la ciutat. Alguns a primera línia davant del mar, com les Drassanes, o el Museu d’Història de Catalunya, i d’altres, en el seu equivalent als peus de Collserola, com el Monestir de Pedralbes o el Museu de la Ciència. Alguns s’han anat situant a Montjuïc, l’Etnològic, l’Arqueològic, després la Miró, el MNAC, el CaixaForum, i convé recordar que hi ha un pla per convertir la muntanya en una mena de campus per a museus. Un altre grup nombrós se situa a Ciutat Vella i el Raval, com el Marès, el Picasso, el Museu d’Història i els més recents, el Macba i el CCCB, als quals s’ha de sumar l'Arts Santa Mònica. Així és que, amb l’excepció del DHUB (excepcional en tots els sentits), els tenim davant del mar, a Ciutat Vella i el Raval, a Montjuïc i un parell a l’Eixample.

L’Eixample central, en proporció al seu pes a la ciutat, té pocs museus importants, la Fundació Tàpies i la Pedrera –com a sala d’exposicions– i fins ara la Fundació Mapfre, que perdrem perquè es trasllada a la Vila Olímpica, que és aquesta la veritable mala noticia. Buscar una alternativa a l’emplaçament de l’Hermitage ha suscitat, a més, la qüestió sobre el tipus d’edifici idoni per a aquests museus. Si aquest ha de ser un edifici reutilitzat, com les Drassanes, el Monestir de Pedralbes, el MNAC, el CaixaForum, el Picasso, el Museu d’Història, o la Fundació Tàpies, sense comptar els que ho són per imperatiu, com la Casa Batlló, la Pedrera o, ara, la Casa Vicens, o un de nou, com el que proposa l’Hermitage per a Barcelona. Així doncs, òbviament amb moltes més dades sobre la taula, es tracta que la ciutat pensi en termes d’un pla per a la col·locació d’aquestes institucions museístiques en un doble sentit, a quin lloc de la ciutat i en quin edifici existent, tot i que es pugui completar amb noves instal·lacions, tal com prudentment s’han expressat els experts. Però sense oblidar que un museu avui no és necessàriament sinònim de naus diàfanes, també pot ser un edifici amb estances com en moltes cases i edificis, que servirien, sens dubte, per a aquesta qüestió.

Els museus han de convidar a poder anar-hi també a prendre un cafè, a dinar, a la botiga, o a estar una estona al vestíbul com una cosa habitual

En qualsevol cas, ens hauria de fer pensar la poca presència de museus al cor de la ciutat. Els museus a la corona de la ciutat o a Montjuïc tenen l’inconvenient que s’hi va especialment. No és criticable en si mateix, però ho és que no hi hagi un nombre raonable de museus o centres d’art on no haguem d’anar especialment “fins allà”. Museus que es trobin en els trajectes habituals, no només en els passejos de diumenge. Aquests museus han de convidar a poder anar-hi també a prendre un cafè, a dinar, a la botiga, o a estar una estona al vestíbul –que ha de ser urbà– com una cosa habitual, i per descomptat, han de ser llocs amb una biblioteca que es pugui utilitzar i on els investigadors puguin anar a treballar. Hauria de ser normal poder quedar-hi amb algú. Quina mena de cita és quedar al Museu Blau? Què s’hi pot anar a fer tret de portar-hi els nens? Part de l’accessibilitat dels museus, cosa que és una qüestió crucial per a la seva popularitat, és que sigui natural i fàcil entrar-hi, tot i que no sempre sigui per veure’n la col·lecció. Per això és imprescindible una entrada franca, que el personal no t’aculli com en un tanatori i que es trobin en els nostres recorreguts quotidians. I en aquest mateix ordre de coses, no és quotidià tenir un museu que sembli un iceberg retocat amb un bufador en un espigó del port, com la proposta de l’Hermitage. L’arquitectura serveix per fer bons edificis i també bons museus, no per fer edificis reclam. L’arquitectura hauria de ser també l’art de col·locar bé les coses en una ciutat, i la política, l’art de fer-ho possible.