
Un vici atàvic
Mitificar la Història i allunyar-se del real és un dels vicis atàvics del nacionalisme

Mitificar la Història i allunyar-se del real és un dels vicis atàvics del nacionalisme

Manuel Valldeperes no va voler tant assajar una novel·la com un bon reportatge veraç

David Vilaseca revela com un text autobiogràfic pot ser una novel·la excelsament feta

Els detractors de Simon deien que la seva prosa sumptuosa i acaparadora era el resultat d’haver paït malament les lliçons de William Faulkner

La novel·la de Miquel de Palol apropa el lector a la zona més patètica de la persona

La prosa del dietari de Valentí Puig és de les més resplendents que es poden llegir avui

‘Els fills de Llacuna Park’ té una mil·limetrada poètica de l’observació de les sensacions

Ara se sap que tot era una ficció infantil

‘La casa de la frontera’, premi Sant Joan, tendeix a l’acumulació desordenada

Veure Puigdemont a Brussel·les escenificant el paper de pròfug abans d’hora és la notificació que el nacionalisme català sorprendrà sempre

La darrera obra de Martí Domínguez no aconsegueix lligar tots els seus vectors

Pagès ha creat una faula amb una càrrega de profunditat subversiva sobre l'home d'avui

Malgrat l’estil essencial i trepidant i la causticitat, ‘Afores’ no acaba de convèncer

L’aparell propagandístic del règim, TV3 i premsa afí, s’inventa una llengua nova —“espoli fiscal”, “dret a decidir”, “DUI”— amb el propòsit de mentir i negar evidències

Todó fa una crònica familiar, com un quadre de costums, seductor... i amb polèmiques

La invasió manxú a la Xina del segle XVII dona marc històric a 'L’emperador'

Si aquest estiu tinguessin temps, Puigdemont i Junqueras haurien de llegir Lima Barreto

Torrent mostra un estil sec com un cop de puny, diàlegs d’eficaç hilaritat; és dels últims literats compromesos

A ‘Crui’, premi Crexells, ni fets ni llenguatge llisquen i els diàlegs són monòlegs. Buades no domina del tot els recursos

Sempre és bo airejar-se, sortir de l’estricte àmbit de la narrativa catalana contemporània, i recórrer a la lectura d’aquells llibres que des de fa temps es tenen preparats per llegir

Bezsonoff vol recrear el clima emocional de l’època i pretén escriure un fulletó eròtic. Cap dels dos camins du enlloc

Ple de divagacions erràtiques molt intel·ligents, ‘La carpeta és blava’ és una nova mostra d’enginy d’Adrià Pujol

Jenn Díaz fa surar la desunió, l'estat depressiu i la sensació de no pertànyer enlloc que originen les relacions familiars
Planeta cedirà els drets d’edició en llengua francesa de l’obra guanyadora del Premi de les Lletres catalanes Ramon Llull a un editor francès”

Pons Codina demostra que és un escriptor de veritat, amb una visió de la realitat i de la literatura que singularitza

El llibre de Mercè Ibarz se situa en un terreny híbrid, que tant és autobiografia com història de la cultura

La novel·la de Gomila és un joc de confusions entre set personatges que duen una existència difuminada pel pes d’un passat fosc

El Dia del Llibre serveix perquè tothom s’inventi uns elogis raonats o entusiastes de la lectura
'Els estranys' és menys una novel·la de la guerra carlina que l’autoritat d’una veu que narra una 'drôle de guerre'

L’afany literari de Rafel Nadal xoca amb les temptacions de la precipitació formal per satisfer un determinat àmbit de públic

En els relats de Jaume Cabré s’entreveu falta d’agilitat narrativa i absència d’emoció genuïnament literària

Amb la darrera novel·la de Max Besora el lector no podrà fer més que riure molt davant de tantes estratègies narratives descarades

El nexe que uneix les set pel·lícules dirigides fins ara pel cineasta xilè Pablo Larraín (1976) és el procés absurd i dramàtic dels seus protagonistes per negar la realitat

A l’altra banda dels escriptors que assetgen la descripció del silenci com si formulessin unes operacions algebraiques inexpugnables, Vallès es limita a copiar el silenci amb paraules

El darrer premi Sant Jordi és un llibre sense audàcies narratives: David Cirici menysté el seu talent narratiu

El darrer Ciutat de Barcelona demostra l’existència de novel·les de qualitat

L’astúcia de Jordi Pujol el va dur a oblidar que existia el somni republicà

Raül Garrigasait demostra a ‘Els estranys’ un sòlid i impecable art de narrar i una enorme eficàcia humorística

Serge Daney distingeix entre aprendre a mirar pel·lícules de manera professional i viure amb les pel·lícules que el van veure créixer

‘I ens vam menjar el món’, de Xevi Sala, darrer premi Bertrana, se situa en un nivell ni massa alt ni massa baix