La Transició explicada per a nens
‘I ens vam menjar el món’, de Xevi Sala, darrer premi Bertrana, se situa en un nivell ni massa alt ni massa baix
Sense cautela
El lector d’‘El retorn dels Bassat’, de Villatoro, es cansa: hi ha poca disciplina estílista, ritme feixuc...
Epílegs que insinuen
Nabokov deia que la millor part de la biografia d’un escriptor no és la crònica de les seves peripècies, sinó la història del seu estil. O de les seves lectures, es podria afegir
Silencis i nostàlgies
A ‘Mística conilla’, Jordi Lara dona uns contes espectaculars, d’un lèxic admirable
La vida vulnerable
Joan-Lluís Lluís ha construït una novel·la d’aventures d’una agilitat narrativa admirable
Estil i emoció
Ruiz domina amb solvència l’estil i equilibra les argúcies necessàries per implicar el lector
Una família catalana
La quarta novel·la d’Antoni Vives no trenca amb les constants que han guiat els seus llibres anteriors
Indicis del desconcert
Marta Orriols mostra una minuciosa capacitat de fixar la fugacitat i l’imprevist quotidià
El traductor atent
Julià de Jòdar ha tornat a mostrar la seva perícia verbal traduint un text inèdit de Gracq, "Las tierras del ocaso"
Esgotar les possibilitats
'Califòrnia', de Jordi Coca, és d'aquelles novel·les que queden entre el cap i el cor
La força centrípeta
El conte de Monzó podria relacionar-se amb els avatars judicials d’Artur Mas i Francesc Homs
La invenció de la realitat
A ‘Les darreres paraules’, premi Sant Joan, Carme Riera barreja vida, ficció i saber
La màquina de transcriure
A 'Allò que va passar a Cardós', el que es llegeix com una novel·la de suspens adopta la forma de reportatge
La demolició de la personalitat
Perelló farceix 'Veus del ras' de memorables frases per a goig dels lectors més exigents
Desassossec verbal
Blai Bonet és un pou sense fons ple de matisos i detalls reveladors, epifànics, a l’espera d’un lector que els il·lumini
Viatjar per trobar-se
Flavia Company fa d’‘Haru’ la seva millor obra, i Alicia Kopf apunta secrets literaris
Acte de fe
‘Els dies sense glòria’ té un alt voltatge psicològic, com una bona novel·la del XIX
Mateu aquest gos!
L’exploració de l’atzar
Res no és perfecte a Hawaii, l’última novel·la de Màrius Serra es podria llegir com una novel·la de política-ficció
Una comèdia de terror
L’abast de la narrativa d’Imma Monsó (Lleida, 1958) s’ha anat eixamplant majestuosament llibre rere llibre
Literatura?
‘La filla del capità Groc’, premi Llull, sembla escrita a raig, amb precipitació
Els pusil·lànimes
Un dels retrets més habituals que rep l’obra cinematogràfica de Lav Diaz és la llarga durada del metratge de les seves pel·lícules
Bones intencions
En els contes de 'Vents més salvatges' es tracten les agressions de la història i les injustícies socials
El creixement imparable
En els contes, Joan Todó es mostra molt hàbil en la forja lenta de la tensió narrativa
El deliri continua
El Grup Koiné assegura que el català és una llengua minoritària, sense drets, i que s’està morint irremeiablement
Absorció i transformació
‘Els ocells’ no amaga que el punt de referència és la pel·lícula homònima de Hitchcock
Vida d’escriptor
A ‘Jambalaia’, un escriptor que té publicada una novel·la se sent obligat a escriure’n una altra
L’enyorança de la infantesa
Pep Puig mostra en el premi Sant Jordi que domina l’artifici literari i l’art de l’espontaneïtat
Consells al president
El polític cau sovint en el clot que va cavant sense ni tan sols adonar-se’n
La rutina de la sorpresa obligatòria
L’acumulació de gags, el tòpic i la senzillesa llasten el premi Rodoreda d'Empar Moliner
Declaració de principis
Els articles de Baixauli tenen aire de dietari, de notes de qui investiga del que escriu
Aniversari
Ventura Ametller va ser un escriptor que va superar amb una insòlita força i originalitat els esquemes narratius de la novel·la tradicional
Acrobàcies a la corda fluixa
'Cadenes', la novel·la guanyadora del premi Joanot Martorell 2015, ès un tragèdia psicològica
La sorpresa constant
Jovi Lozano-Seser i ‘El traductor’ figuraran en un dels llocs d’honor d’aquesta temporada
La necessitat de saber
Escriure és recordar alguna cosa que no ha passat, cita Care Santos al llibre
Gestos
No ha sigut gens beneficiós per a res que el rei Felip VI no hagi rebut la presidenta del Parlament
La hilaritat de la tragèdia
Els personatges de Mesquida salten de la pàgina amb ànsia de viure de veritat
Estratègies errònies
‘La Bíblia andorrana’ és per a un públic conformat a distreure’s amb una trama vistosa
La realitat delirant
Extravagàncies i rareses argumentals que no se sap si busquen l’estupefacció del lector
El Gran Gisbert
El responsable de triar Gabriel Rufián com a cap de llista d’ERC el 20-D no devia pensar que oferiria tants de moments d’angúnia