Lectures d’estiu

Encara que aquesta temporada literària s’hagi de qualificar de molt acceptable, sempre és bo airejar-se una mica, sortir de l’estricte àmbit de la narrativa catalana contemporània, i recórrer, per exemple, ara que comencen les vacances del període estival, a la lectura d’aquells llibres que des de fa temps es tenen preparats per llegir i que només vegeten a la biblioteca a l’espera d’una oportunitat. És veritat que quan s’esdevé el contacte no sempre es compleixen les expectatives dipositades en cada títol, però és difícil imaginar que al lector que tingui previst viatjar a qualsevol país de l’est d’Europa no li sigui profitosa la lectura de La ciudad de N, de Leonid Dobychin, Tentación, de Janos Szekely, o Historia de un estado clandestino, de Jan Karski; per a qui cregui encara en els beneficis de les zones rurals i el satisfaci informar-se de la realitat ambigua que hi trobarà, cal que s’aprengui de memòria l’assaig de Sergio del Molino La España del silencio, que llegeixi alguna novel·la d’Edna O’Brien, o Disturbios, de J. G. Farrell; i qui pretengui combatre la pal·lidesa adquirida durant els mesos laborals i esperi els dies de sol a la platja potser li convindria conèixer Embalse, de César Aira, o Derrumbe, de Ricardo Menéndez Salmón.

Els lectors que no puguin evitar el viatge amb la família poden aprendre l’art de la paciència amb Tobias Smollett i La expedición de Humphry Clinker, mentre que els contes de Física familiar, de Jon Bilbao, li ensenyaran que cal dur la precaució en l’equipatge, i, si resulta que el parentesc que uneix el lector amb qui l’acompanya és tan sols el d’amants, aleshores cal llegir El castillo de Gripsholm, de Kurt Tucholsky. Si el lector se’n va de viatge i ha deixat el gos en una residència canina, que no se li acudeixi endur-se’n Cecil, de Manuel Mujica Laínez, Pan, de Knut Hamsum, o Mi perra Tulip, de J. R. Ackerley; si té la mala sort que algun amic o familiar no té la salut gaire bona, li resultarà d’un consol enorme La isla, de Giane Stuparich, i, si viatja sol i li plau de cometre la insensatesa d’investigar a fons la sordidesa de segons quins barris, que abans llegeixi Memorias de una madame americana, de Nell Kimball, o Geishas rivales, de Nagai Kafu: a la llarga agrairà conèixer només literàriament el món que potser l’intriga.

Si el lector, vagi on vagi i estigui amb qui estigui, té previst posar-se al dia amb els clàssics que sempre ha volgut llegir sense que ho hagi pogut fer, ara té l’oportunitat de conèixer El trist final d’en Policarpo Quaresma, de Lima Barreto. Com que es tracta d’un autor brasiler, la traducció és, evidentment, del poeta Josep Domènec, i mai no se li agrairà prou l’esforç que inverteix a convertir en normal una literatura desconeguda.