Estudis de la intimitat
Com els personatges d’Ingmar Bergman a 'Persona', els de Pep Puig volen saber de la intimitat dels altres
Perquè sí
José Lezama Lima fa expressament tot el que es demana que no facin els alumnes d’un taller d’escriptura
Teoria del desastre
El neguit en pandèmia i l’asfíxia de la por al diferent marquen els relats de Joan Jordi Miralles
Un rostre cubista
Marc Cerrudo tant fa parlar un personatge de videojoc com un cap de senglar
Una novel·la a assenyalar
Galileu i el seu telescopi són una de les obsessions del protagonista de l’obra de Toni Pou
El públic no sempre s’equivoca
Com és que una novel·la d’un autor desconegut, publicada en una petita editorial valenciana, amb distribució mínima, s’ha convertit en un dels majors fenòmens literaris recents?
‘Junil a les terres dels bàrbars’, de Joan-Lluís Lluís: L’aventura d’explicar històries
La novel·la, ambientada a l’Imperi Romà de l’emperador August, té to de rondalla o de conte oral i meravellós
L’infern, els altres
El món editorial és la tramoia de la primera novel·la de Miquel Adam
Perspectiva crítica
Escriure amb cap i peus és un miracle, deia Jordi Castellanos, miracle on la gràcia hi té molt a veure, però molt més encara el fet de saber matar-se treballant
Una enciclopèdia de la soledat
Carlota Gurt demostra posseir, en la seva primera novel·la, una potència narrativa indòmita
El poder de fabricar llenguatge
Amb el seu 'Jonàs', Adrià Pujol busca l’entrega absoluta i sense por del relector constant
El plaer mental del passejant
'El senyor Palomar a Barcelona' és un llibre de viatges mínims a través dels carrers i les places de Barcelona entre l’agost del 2019 i el juliol del 2020
Un cambio climático
Hay dos épocas propicias para llenarnos de buenas intenciones y de reflexionar sobre nosotros: la primera es fin de año y la segunda es más imprevisible porque depende de factores meteorológicos
Els estius són de Simenon
A 'Les vacances de Maigretel' avatars de la trama, un joc de coincidències promogut per un atzar amb sentit dramàtic, importen poc
El retorn dels fills pròdigs
Un jove que fuig de casa els pares per viatjar pel món és l’eix de l’obra de Pere Maruny
El cos i el caos
Noa Noguerol, l’afany d’intentar escriure d’una altra manera el que ja se sap
Quan s’apaga l’optimisme
'Copèrnic', de Miquel de Palol, pertorba i diverteix com un film de David Cronenberg, com ara 'Cosmòpolis'
Música i missatge
Contra el presentisme, cal convocar altres títols d’anys enrere, absents naturalment de les llibreries
Fraus i falsificacions
Ferran Sáez fa una novel·la de tesi sobre l’elit franquista castellanoparlant de Catalunya
Una educació sentimental
El llibre de Sebastià Portell també és un retrat desolador del descrèdit de l’ensenyament
L’aprenentatge de l’alegria
Milan Kundera diria que, amb 'Vladivostok', Lluís Oliván ha escrit una novel·la que pensa
Desastres íntims
És fàcil estar d’acord amb el que deia Kafka: “Em trobo més bé perquè he llegit Strindberg... Aquestes pàgines aconseguides gràcies a la força d’uns cops de puny!”
Esgarrifar, commoure, segrestar
Toni Sala construeix a 'Persecució' una part de la història del turisme a la Costa Brava, de com les fondes van convertir-se en hotels
Investigació sobre la tristesa
Neus Canyelles va al fons de si mateixa per saber de què és culpable
Ansietats primàries
A Napalm al cor, Pol Guash especula sobre el vertigen del mal
Els límits de la paciència
La major part dels llibres que s’han publicat i es publiquen com a literatura no ho arriben a ser de veritat
La novel·la d’un pioner
Borja Bagunyà desdenya la còmoda moderació narrativa, no es conforma a entendre el gènere novel·lístic com una simple tirallonga de dibuixos animats fets amb paraules
La força de la tècnica
A 'Consumits pel foc' hi volen moltes falenes, sempre atretes per la llum dels fanals; hi surten dragons, que s’estan vigilants a la paret a l’espera d’empassar-se-les abans que es cremin
Tres maneres d’estar en família
L'exercici defensiu de la indiferència de Pujadas, la crueltat com a mètode que practica Gas i la intensitat dels ecos perduts de la memòria que expressa Viñas són estils ben diferenciats en contes
La voracitat rural
La violència física, la sang, la brutícia i la suor, la decrepitud, el desengany, la culpa... són uns pocs dels ingredients que campen salvatgement en la primera novel·la de Núria Bendicho, 'Terres mortes'
Al castell de Duino
La princesa Marie von Thurn und Taxis va acollir Rainer Maria Rilke, iniciant un mecenatge que va permetre al poeta escriure en unes circumstàncies excepcionals
Les sensacions irracionals
A 'Els angles morts' es descriu meticulosament la burocràcia universitària i les lluites internes que es forgen al voltant dels nuclis de poder
L’art de la ventrilòquia literària
Víctor García Tur fa a 'L’aigua que vols', premi Sant Jordi, una veritable exhibició de talent tècnic
De l’Edèn a l’Apocalipsi
Hi ha tres tendències a la narrativa actual: revisió del ruralisme, els nous habitants de la ciutat i l'acceptació del món maligne en un paisatge que sembla “un videojoc sense desenllaç”
Més perfecte que a la realitat
Com en un film de Linklater, com ara 'Boyhood', Alba Dalmau deixa que 'Amor i no' avanci pacientment
Les anomalies com a suspens
A 'Y', les alumnes de l’internat, excloses de la biblioteca, només reben els coneixements necessaris
En un cel buit i estàtic
Ruy D’Aleixo posa el lector en un regne antic, meravellós i sobrenatural, potser vora l’Himàlaia
Nadals a can Monsó
A l'obra 'Germanes', l'escriptora tiba encara més la corda de les festes nadalenques i dialoga amb els morts, amb els parents morts i amb el conte de Joyce
La puresa de l’exactitud
Un poble del Berguedà on la gent vigila l’horitzó buit podria ser l’escenari de l’obra de Pladevall
La vida i l’art
'La tempesta', de Giorgione: un plaer, com dinar amb segons qui, diu Fonalleras