
Crònica d’ultramón en una Barcelona destruïda per la vegetació
Josep M. Argemí se serveix del clàssic periple a la recerca d’alguna cosa per narrar, de biaix i a contrapel, ‘Viatge al fons del jardí’, una ciència-ficció dels sentits

Josep M. Argemí se serveix del clàssic periple a la recerca d’alguna cosa per narrar, de biaix i a contrapel, ‘Viatge al fons del jardí’, una ciència-ficció dels sentits

Quinze anys després de la publicació d’'Olor de Colònia’, l’escriptora recupera el personatge de Cèlia Palau, filla dels comptables de la colònia tèxtil, quan ja és adulta

La tercera novel·la de Quintana recupera un episodi de la intrahistòria gironina, la del poeta i actor Antoine López

La gràcia narrativa d’'Això no és un western’ és que aconsegueix acoblar amb justesa i precisió el conjunt de les peces de l’actualitat política i econòmica dins del flux del relat

Torna a les llibreries ‘El dia de l’escórpora’ revisada a fons pel mateix autor

El comunicador fabula sobre les vides de la gent que, abans que ell, van tenir el piano Grotian-Steinweg que va comprar en una botiga de Gràcia

Una novel·la al voltant dels alçaments del 1869 derivats de la Gloriosa, la revolució que va destronar la reina Isabel II

‘La casa tapiada’ (Comanegra) ens explica com esdevenir escriptor sense tenir mestres, com ser novel·lista en una llengua sense públic lector de novel·la

La novel·la és un relat a dos temps en què la narradora ha hagut de marxar de Barcelona pels elevats preus de l’habitatge i sobreviu en una ciutat petita amb una feina temporal i mal pagada

A ‘Liorna’, Ariel Serra narra uns fets històrics esdevinguts entre el 1687 i el 1691 a Mallorca, quan un grup de jueus conversos intenten fugir amb una goleta cap a la Toscana

Amb una prosa natural, l’autor va a la recerca de la paraula exacte i el perfeccionament de la frase

És una crònica sobre els viatges al fons del no-res, una èpica de la Costa Brava abans de la destrucció del seu paisatge, un compendi sobre les tradicions orals

‘Urgell. La febre de l’aigua’ documenta l’aventura èpica que va suposar la construcció del canal d’Urgell a partir dels avatars biogràfics dels seus avantpassats

‘Els murs invisibles’, sens dubte, és el millor llibre que Ramon Mas ha publicat fins ara, com si abans de donar una cara memorable a la història que necessitava explicar-se li hagués calgut fer provatures amb “mil formes falses”

Grau és un narrador segur, que no sol perdre el fil de les atrocitats —dramàtiques i alhora dolorosament còmiques— que està explicant, i que aconsegueix l’equilibri just entre l’estil i la credibilitat

‘Fins a l’última pedra’, de Berta Creus, és una novel·la de contes, però apareixen tan ben trenats que el lector de seguida s’oblida d’aquesta fórmula

És un llibre valent que manipula amb traça el sentimentalisme, com si seguís el que Poe deia a ‘Filosofia de la composició’

Els quatre relats de ‘La bandera de Brigadoon’, d’Antoni Carrasco, estan lligats per l’educació sentimental d’algú que va veient com neix l’instint de l’amor i s’evapora o es transforma durant la convivència en parella

‘L’estiu del gaig blau’ és un debut ple de promeses de futur, una novel·la on la consistència de la prosa i la intel·ligència narrativa de Jordi Font aconsegueixen que es llegeixi d’una tirada

La fortalesa i maduresa que va assolir l’autor es percep en la contundència verbal de cada frase del volum que inclou dos llibres de relats, una novel·la inèdita i un text per a una exposició

L’autora rebusca en la pena que li ocasiona la mort de la seva mare, el neguit de veure com l’Alzheimer abat el seu pare i el desconsol de saber-se sola sense trobar calma enlloc

El detonant de ‘Si una tarda de juliol un borinot’ és la necessitat que té el protagonista, un noi de catorze anys, de posseir una figura familiar heroica

L’obra reuneix 47 contes sobre la profunda soledat i la radical incomunicació que transforma tothom en un estrany absolut davant dels altres

L’obra és una novel·la difícil de desxifrar, bona en els moments glacials i menys aconseguida en passatges amb imatgeria romàntica

L’escriptor mallorquí ha escrit el primer llibre on la textura autobiogràfica adquireix un protagonisme indiscutible

Us presentem un diàleg literari real i extravagant que es pot llegir com una excepcional novel·la sobre idees i llibres

Reuneix onze contes que trenca els marges de la narrativa per exposar la consciència d’un present sense solució

A la memòria del lector queda la voluntat titànica del narrador per mostrar-se mel·liflu sense interrupció

Són deu contes, o apòlegs, o fragments confessionals, o instantànies d’uns records inventats

La novel·la es desenrotlla durant tres dies de febrer del 2012 en dos escenaris que sembla que no s’haurien de trobar mai: Mariúpol i Soses

La novel·la és una particular aventura a la recerca de si mateixa de l’Alicia, la protagonista, que compleix el somni de buscar la realitat autèntica del món

‘Xacona’ és una novel·la de reiniciació de Jordi Masó, que comença en el moment que una viuda troba una carta d’amor sense data enviada al seu marit, enterrat just el dia abans

És el relat de les peripècies gens espectaculars d’un home bastant lleig i una dona bastant bella que es coneixen, es casen i són infeliços

Pot semblar una novel·la sobre els abusos i danys que es produeixen en silenci dins d’una família, però és un retrat d’una època i una tendència

L’escriptora, Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre en català, ha complert amb la intricada obligació de ser fidel a ella mateixa i al seu caràcter d’escriptora insubornable mentre cuida apassionadament la salut moral dels seus lectors

Amb la primera novel·la, se situa en un món desconegut, més enllà de les línies comprensibles de l’esperit de la realitat

Escoda desplega una ironia tan càustica com la utilitzada a ‘Els meus millors pròlegs’ per parodiar els tics i les manies de la literatura catalana contemporània

Antònia Carré ha traduït el text al català modern i ha posat els versos en prosa del metge Jaume Roig, que va publicar aquesta obra el 1460

L’obra, feliçment recuperada, retrata la relació traumàtica d’un pare vidu i el seu fill i els canvis al barri del Raval

Oriol Molas excel·leix presentant la vida en un internat com si fos un presidi per a innocents o un manicomi per a sensats