Esperança sota la inutilitat humana
Ens arriben els tres Diaris de bord, quaranta-vuit poemes en total que són el contrapunt poètic al diari personal de Iorgos Seferis durant els anys de la Segona Guerra Mundial
Els poemes de Riba, segons Riba
L'autor va publicar set llibres de poesia, des de 'Primer llibre d’estances', el 1919, fins a 'Esbós de tres oratoris', el 1957, però no els va refondre en un conjunt definitivament establert
Per veure les vides arran de terra
Quan John Berger va començar a escriure articles, semblava haver-se proposat la missió d’ensenyar-nos a mirar
Un malestar íntim
Se l’anomena la padrina del punk, però Patti Smith és també una gran poeta
Un poeta entre cartes a la mare
En les lletres de Baudelaire, la misèria diària xoca amb l’ambició literària
Dues dones, una veu
Dir que Forugh Farrokhzad és "la Sylvia Plath iraniana" no és només un reclam comercial amb fonament: formen part d'una mateixa lluita
Entre dos mons
El haiku no és un capítol essencial de la poesia catalana, però sí una clara constant
Parlar, avui, en quartets i tercets
Els sonets de Rebassa, premi Carles Riba, són formalment impecables i sense artificis
Lletres malabars
Amb els seus anagrames, Garcia Mallol fa aparèixer una realitat nova i sorprenent
Jugant amb les pàgines i les lletres
Enric Casasses combina acudits absurds, contes brevíssims i poemes pròpiament dits
Far de Baudelaire
Alt poder de suggestió i uns tipus misteriosos marquen la prosa poètica de Bertrand
Com quan la novel·la era amena
Josep Pedrals es mostra com un brillant novel·lista emboscat a ‘Els límits del Quim Porta’
La paradoxa de la modernitat
‘Fourmillante’, un gran intent d’incitar nous lectors a llegir poesia: per llengua i situacions
Refer la tradició
L’antologia poètica LGBTQ no descobreix cap gran autor ni dona claus interpretatives
De romeria amb octosíl·labs
‘Ermita’, premi Lletra d’Or, oblida el llenguatge degradat diari; poemari a rellegir sempre
Vida del nen que seria poeta
Joan Margarit neix en plena Guerra Civil, en una família de les que han de treballar per guanyar-se la vida
Patriotisme de país tangible
“És el pare de tots nosaltres”, diu Ted Hughes de Thomas, admirat per Auden i Larkin
Poeta que també salva mots en prosa
Parcerisas parla al dietari de malaltia i mort amb delicadesa, però sense concessions
El vers protector
En Miralles no hi ha rastre de la supèrbia del poeta que s'adreça al comú de la gent per aporar-los un missatge presumptament salvador
Les novetats de poesia del Sant Jordi de 2018
Wallace Stevens va ser, segons Harold Bloom, el "millor i més representatiu" poeta americà dels anys trenta i quaranta
La tria d’un poeta inclassificable
Feliu Formosa ha seguit una trajectòria peculiar i paradoxal
Experiència del bell, melangia profunda
A 'Ample vol de nit', Josep Maria Fulquet ha buscat la inspiració en 'El Paradís perdut' de John Milton
Amb bocins del que es va ser
Zoraida Burgos mostra una bona oïda que sempre sosté l’estructura del poema
Una ànima ben lliure
La intimitat de la poesia d’Emily Dickinson assoleix dimensió universal
L’ànima humana, al tombant de segle
Els poemes de Puig són raó i ironia: apuntalen el millor que resta de la civilització
Depuració sentimental
La poesia de Joan Margarit és el resultat d'una cerca constant de veritat i bellesa
Verdaguer, en veu ben alta
Lluís Soler recita ‘Canigó’ amb tant d’encert com legítim apassionament
Poemes arran de vida
'La lentitud de la mirada' són 54 peces que evoquen moments significatius d’una vida on cada poema es pot llegir independentment dels que l’acompanyen
Uns versos feliçment deprimits
El poeta Les Murray sedueix amb una sàvia mescla de to col·loquial i dites dramàtiques
La vida enmig d’un univers inanimat
Amb el treball d’introspecció de Puigdefàbrega, ‘Deshora’ parla de l’excepcionalitat de la vida en un univers inanimat
Bella llum davant la nit impecable
Introduir els grans poetes d’arreu al lector català: és la callada tasca que sembla haver-se imposat Marcel Riera
Grans decepcions com a balanç vital
Fulquet lamenta als seus versos “tants anys dilapidats, perduts, mirant de governar amb criteri les paraules”
Per entendre l’ànima humana
El 'Cançoner' de Petrarca és una exploració de la intimitat a partir d’una història d’amor i una recerca de la veritat i la pau
Omplir planes
Caldria saber quina mena d’escrit convenim a qualificar de poesia; si seguim així, rematarem la poca que queda
Signes en la foscor
En el força breu ‘Teories del no’, premi Jocs Florals del 2016, hi ha passatges d’una rara intensitat
Imatges que tornen a la vida
A 'Filtracions', d’una manera o d’una altra, per coincidència o per simpatia, s’espera que el lector s’hi vegi reflectit
En un formiguer destrossat
Per trobar als ‘Cants’ de Pound passatges brillants, cal apartar tota la ganga ideològica
Poe, poesia lògica i matemàtica
Els versos compactes i ben rimats del mestre del terror arriben ara en català
L’home contra els seus límits
Sigui o no el seu darrer poemari, ‘L’esfera insomne’ és un llibre important
Poesia i especulació filosòfica
La simbologia és variada, amb citacions intercalades i amb un tractament de l’anècdota que assoleix una dimensió fantàstica