Bella llum davant la nit impecable

És habitual que un poeta, en un moment o altre de la seva vida, converteixi un altre poeta en l’objecte d’un poema; pot ser per reconèixer una influència, o per expressar una admiració, o, si es tracta d’un contemporani, per celebrar una amistat. El que no és tan habitual és el que ha fet Marcel Riera (Badalona, 1956): dedicar un llibre sencer a homenatjar una pila d’autors, cap a 30, la majoria poetes. La importància d’aquests autors, en la història de la literatura, està fora de discussió; en quin grau cada un d’ells ha estat també important en la història de la formació intel·lectual i moral de Riera és qüestió secundària i fins a cert punt privada. En tot cas, el resultat és un panorama ampli, no gens sistemàtic, d’escriptors, gairebé tots del segle XX: Eliot, Auden, Spender, Brodsky, Kavafis, Larkin, Proust, Rilke, Canetti…; més enrere, Leopardi; molt més, Horaci, Kayyam, el Cohèlet.

'Altres veus'/'L'amor no ho és tot'

Marcel Riera / Edna St. Vincent Millay

Selecció i traducció de Marcel Riera

El Gall Editor / Quaderns Crema

77 / 288 pàg.

12 / 18 euros

Si els professors de literatura volguessin o poguessin sortir del marc de les lectures obligatòries, trobarien en aquest llibre, que ha obtingut el premi Pollença de Poesia 2016, un pretext per introduir els seus alumnes en la vida i l’obra d’autors imprescindibles, a partir de poemes notablement ben construïts i fàcils d’entendre. La major part de les composicions són en versos alexandrins, alguns pocs amb rima, i elaborades en una sintaxi planera que no impedeix que siguin prou denses de significat. N’hi ha que resumeixen la visió del món dels autors evocats, o relaten alguna escena significativa de la seva vida, i a vegades arriben també a la paràfrasi. El primer poema resumeix el propòsit del llibre, tot al·ludint explícitament a un poema de Stephen Spender. Si aquest parla dels “noms d’aquells que en les seves vides van lluitar per la vida, que portaven en els seus cors el centre del foc”, Riera, en un to més humil, afirma: “Ells eren els pardals i nosaltres la branca / que encara s’estremeix quan l’ocell se n’ha anat”. En tots dos casos, l’elogi als autors estimats és vist des de la perspectiva d’un deure a complir, el del reconeixement, “perquè els qui han de venir els trobin a faltar”, que és una manera de dir que han d’anar-los a buscar per aprendre la seva lliçó.

Una altra manera d’homenatjar un autor és anostrar-lo. A part cinc llibres de producció pròpia, Riera ha traduït obres com Finestrals de Philip Larkin, La marca de l’aigua de Joseph Brodsky o Versions de Bai Juyi. Ara ens ofereix una àmplia antologia de la poetessa i dramaturga nord-americana Edna St. Vincent Millay (1892-1950), que va destacar també per les seves activitats en el moviment feminista. Ella i les seves dues germanes van ser criades per la mare amb molt pocs recursos econòmics però amb una gran passió per la literatura. Als 20 anys va cridar l’atenció amb el poema Renascence, inclòs en aquest recull, fins al punt que una mecenes de les arts es va oferir a pagar-li els estudis. Entre els seus múltiples interessos, destaca per l’exploració de la sexualitat femenina i el seu compromís polític; va ser pacifista, fins a la Segona Guerra Mundial, que va prendre partit per la causa aliada. Millay vehicula el seu pensament en formes clàssiques —algú va dir que havia escrit alguns dels sonets més bons del segle—, estrofes i versos rimats que Riera malda per traduir en la mesura del possible.

Encara que els seus ideals, molt a l’esquerra, i la seva vida, contrària a la subordinació femenina i obertament bisexual, estaven en l’avançada del seu temps, el seu interès pels temes de sempre i la seva manera d’escriure convencional, més pròpia del segle anterior, contrastaven amb una època d’experiments arriscats, i la seva popularitat va anar declinant.

Aquesta callada tasca, més agraïda que ben pagada, de traduir i divulgar l’obra de grans autors, forma part de la missió que Riera sembla haver assumit, la de vindicar el que, en paraules seves, és “un ofici que es perd en la nit implacable”.