Patriotisme de país tangible

No va ser fins al 1914 que Edward Thomas (1878- 1917) va començar a escriure poemes, i quan va morir a les trinxeres de França en deixava escrits 142, dels quals només en va veure publicats mitja dotzena. Es guanyava la vida, no gaire bé, fent de crític literari i escrivint biografies; va ser, doncs, una vocació tardana però intensa que va sorgir espontàniament sobre el terreny fèrtil que havia adobat la seva escriptura professional. En l’aspecte personal i anecdòtic, aquesta vocació va ser estimulada per l’amistat amb el poeta americà Robert Frost, amb qui compartia la valoració de la naturalesa i de la vida rural; però sobretot per la guerra mundial, a la qual li va faltar temps per allistar-se. Si bé la imminència del conflicte va ser decisiva, l’experiència de la guerra, pròpiament, no va poder quedar reflectida en els seus versos, ja que els va fer durant els mesos abans d’anar al front.

'POESIA COMPLETA'

Edward Thomas

Traducció de Marcel Riera

Adesiara

458 pàg.

23 euros

En el poema No es tracta d’un cas trivial sobre el bé i el mal planteja la seva visió del conflicte en termes de salvació nacional. En un moment d’exaltació nacionalista en tots els bàndols, ell relativitza les passions estimulades per la premsa: “Al costat del meu odi pels patriotes grassos, / el meu odi pel kàiser és amor de debò”. I se centra en la necessària unitat dels anglesos de totes les classes per salvar Anglaterra: “Els segles van fer-la de pols i a nosaltres també, / ella és tot el que sabem i vivim…”. El seu no és un patriotisme basat en mapes, ni en valors abstractes, ni en la idea d’un imperi civilitzador, sinó estretament lligat al tros, a la defensa del país tangible, de la terra natal, del paisatge conegut, de les llars on s’ha viscut, dels camins per on s’ha passejat, que són els temes dels seus poemes, com també de molts escrits anteriors en prosa. Gal·lès nat a Londres, el seu món van ser les contrades del sud de la Gran Bretanya, lluny de la ciutat i dels tràfecs de la industrialització.

Thomas és un cas a part. Està lluny de la revolució del Modernism, de Pound, Eliot i tants altres, que ja s’estava covant, i pel seu ús de les formes clàssiques i l’expressió de sentiments d’arrel romàntica, connecta amb els primers poetes georgians, contemporanis seus, però la distància i l’absència de convencionalismes amb què tracta els seus temes fan que ens aparegui com a molt més modern. El to col·loquial, i la manera de compondre el poema, com si es tractés d’una petita narració, tot i ser formalment complex i amb rimes, contribueixen a mantenir-ne la vigència. La posteritat ha estat generosa amb ell; Ted Hughes va dir que era “el pare de tots nosaltres”, i molts grans poetes, com W. H. Auden o Philip Larkin, l’han admirat.

Els seus poemes, profundament arrelats a un país i a un paisatge —hi són freqüents els noms de lloc—, tenen la virtut de despertar l’empatia del lector i de comunicar de seguida una sensació de transcendència, ja que la nostàlgia dels paisatges rurals, l’atenció als elements de la natura i la placidesa, més imaginada que real, de les vides estretament lligades al curs de les estacions encara estan en la ment de tothom. Encara que a les versions de l’infatigable Marcel Riera se’ls pot qüestionar una atenció excessiva a la rima —en molts casos, davant la impossibilitat d’incorporar-ne tot l’esquema al català, potser hauria estat preferible sacrificar-la i donar prioritat a l’isosil·labisme, que faria més compacte el poema—, la present edició bilingüe de la poesia d’Edward Thomas és tot un luxe.