_
_
_
_
_

Llibres | Narrativa estrangera i poesia

Les recomanacions d'Elpais.cat per Sant Jordi

Per Sant Jordi els poetes també ocupaven els carrers.
Per Sant Jordi els poetes també ocupaven els carrers.Joan Sánchez

Aquestes són les recomanacions d'Elpais.cat entre els llibres de narrativa estrangera i de poesia.

Històries de l’exili

Joseph Roth
Traducció de Pilar Estelrich i Montserrat Franquesa
Pagès Editors
264 pàgines
19 euros

El periodista i escriptor austríac d’origen jueu (1894-1939) és una veu clau de la literatura centreeuropea d’entreguerres. Quatre meravelles coincideixen. Una és la recuperació de la seva obra mestra, La marcha Radetzky (Alba), brutal retrat de la fi de l’Àustria imperial; en la línia d’un món que s’acaba hi ha també les postals del continent entre els dos conflictes mundials fruit de la seva experiència viatgera: Años de hotel (Acantilado). I entre els inèdits en català, el Roth més reflexiu a L’Anticrist (Adesiara): “Aquesta és la seva hora”, escriu el 1934 en unes narracions-reportatges en primera persona. I la seva narrativa curta: suren a Històries de l’exili, quatre novel·les breus. Escrites entre 1933 i 1936, hi transferí el dolor de la marxa forçosa de la seva terra a uns personatges a qui la Gran Guerra aboca a una crisi identitària. 

Tots els poemes de Joan Margarit

Tots els poemes (1975-2017) / Todos los poemas (1975-2017)
LaButxaca / Austral
992 / 1.024 pàgines
16,95 / @ 7,99 euros


Poètica / Poética
Empúries / Arpa
448 / 400 pàgines
21,90 / @ 7,99 euros


Després de rebre el premi Cervantes del 2019, es reedita el conjunt canònic de la poesia de Joan Margarit (1938) fins al moment —que no inclou una dotzena de llibres anteriors, que troba insatisfactoris. Encara que plenament poeta en dues llengües, la versió primera és sempre en català: “Cap gran poeta ho ha estat si no ha escrit en la seva llengua”. A més, surt un nou volum en què engloba els assaigs sobre la creació poètica: Noves cartes a un jove poeta, com també els pròlegs i epílegs amb què ha acompanyat molts dels seus llibres i alguns textos inèdits. El primer demostra i el segon explica el compromís de Margarit a fer de la poesia l’expressió autèntica i necessària d’una vida. Ha afirmat, amb contundència però no sense raonar-ho, que “només és vàlida la poesia que s’entén” i que “les persones que han llegit un bon poema ja no són les mateixes que abans de llegir-lo”.

Cos / Los errantes

Olga Tokarczuk
Traduccions de X. Farré / A. Orzeszek
Rata Editorial / Anagrama
384 / 400 pàg.
20,90 / @ 8,99 / 14,99 euros

Artefactes ludicointel·lectuals de gran capacitat suggeridora; mecanismes d’exploració de l’ànima humana i de les eines narratives per extreure-li el sentit des de diferents angles; híbrids on conviuen en harmonia reflexió, lírica, humor i al·legoria, les novel·les de la Nobel polonesa treballen molts nivells de lectura i fan política sense deixar de celebrar la màgia literària. Construïda amb molts personatges, històries i escenaris que desfilen per mitjà de materials heterogenis —apunts, cartes, llegendes, records, contes…—, Cos dona voltes a com el físic ens allibera (lloança constant del desplaçament) i ens encadena (amb la seva caducitat). I a Un lloc anomenat antany (Proa/Anagrama) dibuixa un lloc mític per posar en tensió la voluntat política de sotmetre la persona amb els seus desitjos irrefrenables de felicitat. 

A l’horitzó / A lo lejos

Hernán Díaz
Traduccions de J. Caball / Jon Bilbao
Ed. del Periscopi / Impedimenta
336 / 344 pàgines
19,90 / @ 8,49 / 13,99 euros

On s’havia ficat tots aquests anys aquest talent descomunal és la pregunta que es farà el lector, que quedarà hipnotitzat per la prosa embolcallant, precisa i rabiosament poètica d’aquest argentí establert a Nova York. Díaz relata les peripècies al límit i la tenacitat per la supervivència d’un jove suec, Håkan, que després de perdre el rastre del seu germà en el somni comú d’arribar a Nova York, busca la manera de retrobar-se amb ell emprenent una travessia homèrica pels paisatges més agrests i inhòspits de l’Oest americà, a principis del XIX. Envoltat per una immensitat esfereïdora —una mena de purgatori sec—, l’heroi bascularà entre una soledat asfixiant (Robinson Crusoe als escenaris clàssics dels westerns) i la trobada amb congèneres (buscadors d’or, bandits, fanàtics religiosos…) disposats a doblar el seu infern. 

El preludi

William Wordsworth
Traducció de Jaume C. Pons Alorda
Edicions de 1984
240 pàgines
22 euros

A finals del segle XVIII, una nova sensibilitat es va fer present a tot Europa: el romanticisme. En literatura es va manifestar en l’expressió de l’originalitat individual enfront de les convencions heretades, en el predomini del sentiment i de la imaginació damunt els dictats de la raó, en l’acostament a la parla espontània i el rebuig a tota llengua literària artificial. William Wordsworth (1772-1850) és el primer i gran romàntic anglès, que senyoreja la primera meitat del XIX. El preludi, de vora 8.000 versos, és l’obra de la seva vida i un dels grans poemes de la tradició occidental. Hi narra els anys d’aprenentatge, la passió tan romàntica per la natura, l’entusiasme per les idees de la Revolució Francesa... i el notable desengany en veure-les aplicades. Va saber convertir una autobiografia centrada en les seves experiències íntimes en el testimoni d’una època. 

Medea

Chantal Maillard
Tusquets
144 pàgines
14 / @ 8.99 euros

Medea és un personatge de la mitologia grega, sovint presentada com a sacerdotessa o fetillera. La Medea d’Eurípides es debat entre l’amor de mare i el desig de venjar-se del marit, que la porta a matar fredament els seus propis fills. La Medea de Chantal Maillard (Brussel·les, 1951; premi Nacional de Poesia, 2004), més tràgica encara, ens interpel·la sobre el component de víctima i de botxí que tenen tots els éssers humans i la possibilitat d’una existència moral en un món mogut per la lògica de la gana i, per tant, de la violència. Medea, poema unitari i fragmentari alhora, emana d’una peça en forma de diàleg inclosa en La compasión difícil (Galaxia Gutenberg, 2019). Un qüestionament radical de tots els valors que sustenten la nostra vida, des d’una mirada nihilista sense concessions. “Medea, en realitat, és totes nosaltres”, afirma l’autora. 

L’estrangera / La extranjera

Claudia Durastanti
Traducció de Martí Sales / Pilar González Rodríguez
L’Altra Editorial / Anagrama
296 pàgines / 252 pàgines
18,90 / @ 11,39 euros


Malgrat l’evident saturació de l’autoficció en el panorama literari recent urbi et orbe, quan el gènere està ben fet i empra els recursos de la novel·la en la cerca sincera d’alguna veritat universal darrere una trajectòria familiar i personal de caràcter únic, aconsegueix polsar alguna mena de mecanisme de reconeixement o d’empatia en el lector que finalment desemboca en una connexió especial. Aquest és el cas de L’estrangera —finalista del premi Strega 2019—, on Claudia Durastanti, una identitat fracturada entre Itàlia (el lloc del clan), els Estats Units (el lloc de naixement) i Londres (el lloc d’acollida), s’endinsa en les tèrboles aigües de la llegenda familiar, el record escorredís i la cerca de sentit del present. Per mitjà de capítols temàtics curts i sempre atenta a la reflexió il·luminadora i a la fogonada lírica, l’autora va engalzant amb gran sensibilitat les peces del propi puzle.

Un hijo de nuestro tiempo

Ödön von Horváth
Traducció d’Isabel Hernández
Nórdica
168 pàgines
18 / @ 7,99 euros.


“Soy soldado y me gusta ser soldado”. Així arrenca una de les obres literàries que, de manera a la vegada més despullada i colpidora, ha definit l’arc que va de la creença cega en els ideals del nacionalsocialisme al desencís cruent; o, expressat d’una altra manera, el procés pel qual el raciocini s’obre pas a poc a poc per una trama de manipulacions emocionals i coercions psicològiques. Escrita l’any 1937, la novel·la ens fica en una depuradíssima primera persona que dona accés als mecanismes mentals d’un bel·licós patriota que exemplifica la hipnosi col·lectiva que va patir el poble alemany en mans del nazisme. Només les al·legories religioses com a forma d’autojustificació i un tancament que busca en la neu una redempció impossible trenquen un discurs que troba en la confessió directa la seva força. Stefan Zweig va destacar el magisteri de l’autor per captar “una atmosfera enverinada”.

Poesía reunida de Geoffrey Hill

Edició, traducció i pròleg d’Andreu Jaume
Lumen
456 pàgines
26,90 / @ 12,99 euros


Geoffrey Hill (1932-2016) és un dels grans poetes anglesos del nostre temps. Quan va començar a publicar, el panorama estava presidit per autors com Kingsley Amis o Philip Larkin, adeptes a les formes tradicionals i a la claredat d’expressió, però Hill es remet al treball sobre el llenguatge que es troba en el primer T. S. Eliot o Ezra Pound. Com destaca Andreu Jaume, Hill aposta per una poesia allunyada de la parla comuna i que rebutja la degradació del llenguatge públic. Aquesta edició reprodueix gairebé íntegrament els Selected Poems (2006) del mateix autor, tot acarant l’original a la traducció. La dificultat que es troba en llegir-lo, agreujada per la seva tendència a l’hermetisme, queda ben compensada per la bellesa de la seva expressió i per tants passatges feliços amb què el lector ensopega: “Platonic England, house of solitudes”.

Poesia catalana completa de Josep Sebastià Pons

Introducció, edició i notes a cura d’Eusebi Ayensa
Epíleg de Pep Vila
Ela geminada
1.058 pàgines
34,95 euros


El català com a llengua literària en l’antic comtat del Rosselló té en Josep Sebastià Pons (1886-1962) l’autor més important. Quan va començar, als anys deu i vint, com bé diu: “Tot ho calia inventar, retrobar…”. Josep Pla, poc inclinat a la lírica, va quedar impressionat quan li’n van llegir alguns versos. El llibre Cantilena (1937), escrit en ocasió de la mort de la seva dona, és un dels cims de l’elegia catalana. Pons, de formació francesa i catedràtic d’espanyol, entén la poesia com l’expressió de la memòria afectiva de la persona, i això només podia fer-ho en català. Juntament amb l’amor, els llocs i paisatges de la terra natal —també va ser pintor— són el seu interès preeminent. Ara aquesta nova edició corregeix errors de les anteriors, posa de manifest l’exigent procés de revisió a què Pons sotmetia els seus poemes i n’incorpora un centenar d’inèdits.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_