Els llibres que ens esperen el 2025

Acaba l’any i mirem enrere, però també endavant. Entre els mesos de gener i març, amb Sant Jordi a l’horitzó, les editorials van carregades. Vet aquí una selecció (llarga però no completa) d’alguns títols que es publicaran.

Gener

Tornant de vacances, amb els torrons païts i l’any acabat d’estrenar, ens rebran piles de llibres. Ferran Garcia publica Sau (Males Herbes), una novel·la que fila dues trames ambientades al segle XX, una història d’un amor prohibit. Marta Orriols torna amb A l’altra banda de la por (Proa), que protagonitza la Joana: acaba d’estrenar el càrrec de responsable de la restauració i conservació de les obres d’art del MNAC, té dos fills adolescents i la petició de divorci de l’exmarit, que vol casar-se amb una dona de qui espera una criatura. Jordi Nopca i Alba Dalmau també tornen amb novel·les sobre llaços de sang: a El futur és una petita flama (Proa), Nopca tracta el trasbals vital que és l’arribada d’un fill. I Si una família (Angle), de Dalmau, es planteja els límits d’allò que anomenem família.

Al gener també seran importants dues novel·les recuperades: Anna K. (La Segona Perifèria), de Martí Rosselló, 25 anys després de la seva publicació a Quaderns Crema i 15 després de la mort de l’autor; i La serp (Comanegra), de Jordi Cussà, amb pròleg de Ponç Puigdevall i revisions inèdites de l’autor. En poesia, Lluís Calvo publica Vitralls (Proa), que juga amb la idea del vitrall que deixa passar la llum però un no veu que hi ha més enllà, a l’altra banda, mentre que Godall acull el retorn de Sònia Moll després de tres anys, amb On fugirem, amor, en què escriu sobre la sequera, el canvi climàtic i el sentiment davant d’una terra que agonitza i que pateix canvis. En assaig, Ingrid Guardiola signa La servitud dels protocols (Arcàdia), que explora la manera com les tecnolo­gies i els seus protocols incideixen en tots els àmbits de la vida de l’individu. En no-ficció, a l’Avenç trobareu Cartes de Barcelona. Una americana a la Revolució i la Guerra Civil, que reconstrueix la història de Lois Orr.

Pel que fa a traduccions contemporànies, al gener ens arribaran títols de Martin Amis (Anagrama), Colson Whitehead (Periscopi), la premi Nobel Han Kang (La Magrana) i Percival Everett, National Book Award (Angle). També la traducció d’un nou còmic de Liv Strömquist a Editorial Finestres, Pítia dixit, una crítica a la cultura del wellness. Altres títols rellevants, contemporanis i clàssics, que podrem llegir en català: La campana d’Iris Murdoch, i la producció assagística d’Orwell, tots dos a Edicions de 1984; Relats de Sant Petersburg (Editorial Clandestina) de Nikolai Gógol; Nicholas Nickleby (Adesiara) de Charles Dickens i Històries (Flâneur), de Robert Walser.

Febrer

Núria Perpinyà publica El cos invisible (La Magrana), una novel·la que s’emmiralla en Joyce i Homer, però també en el gènere fantàstic de Calvino, per submergir-se en l’odissea interior del cos humà. I Maria Barbal publica Peripècies (Columna), una novel·la que ofereix una mirada incisiva sobre el món edito­rial, amb un to de denúncia subtil però present. Al mes de febrer també es publicaran els guanyadors de la Nit de Santa Llúcia: Roc Casagran signa la novel·la Somiàvem una illa (Univers), Toni Güell els contes Elefants (Proa) i Blanca Llum Vidal el poemari Tan bonica i tirana (Proa). De Vidal, per cert, també es recupera la novel·la Maripasoula, el març a Club Editor. La poeta Maria Josep Escrivà publica al febrer L’alegria de l’oblit (Edicions 62) i Isaias Fanlo publica El pes de la boira (Pagès), una novel·la d’adolescència i descoberta.

Pel que fa a la no-ficció, es publicaran al febrer els dietaris de Marià Manent (Edicions 62) i Lleonard Muntaner ofereix La forja dels dies, un recull d’aproximacions crítiques a l’obra de Julià de Jòdar editat per Júlia Ojeda. L’arquitecta i comunicadora Núria Moliner traurà Deu cases, deu nits, un relat de la seva estada a cases de personalitats importants, i a El cas Comorera (Ara Llibres), Antoni Batista hi narra la història de la detenció de Joan Comorera. Marina Garcés signa un nou assaig sobre l’amistat, La passió dels estranys (Galaxia Gutenberg), i Tigre de Paper tradueix al català Hegemonia o supervivència, de Noam Chomsky. En forma de còmic, Nadia Hafid publica Mala olor, sobre el racisme corporatiu.

Març

En la recta final abans de Sant Jordi, arribaran a les llibreries els relats de Joan Todó, La dolçor de viure (LaBreu), on l’olivera és una metàfora del país. Antònia Carré publica La gran família (Club Editor), una novel·la que gira al voltant d’una botiga familiar. I a L’Altra Editorial hi veurem arribar el premi Documenta, aquest any per partida doble: Irene Zurrón amb el recull de contes Un gat negre al jardí, i Víctor Recort per la novel·la Els crits. Roser Cabré-Verdiell publica una nova novel·la, Que morin els fills dels altres (Males Herbes), una història de metamorfosi protagonitzada per una mare insegura; i Núria Cadenes, En carn i ossos (Ara Llibres), dotze relats al voltant de fets històrics. Ramon Solsona treu El carrer de la xocolata (Proa), llibre memorialístic sobre la Barcelona dels anys cinquanta i seixanta. També veurem arribar a llibreries noms mediàtics, com Toni Cruanyes o Xavier Bosch.

Pel que fa a la no-ficció, Gabriel Ventura signa El millor dels mons impossibles. Un viatge als multiversos del reality shifting (Anagrama), un assaig breu sobre el fenomen dels viatges a universos paral·lels que es va estendre a través de les xarxes socials durant la pandèmia. I Manel Vidal s’estrena en solitari amb La passada a l’espai (Destino), un assaig per a amants del futbol. La sexòloga Elena Crespi publica Alimentar la bèstia (Tigre de Paper), que aborda la violència estètica. De fet, Crespi estarà a llibreries per partida doble, també signa l’assaig divulgatiu Confidències (Rosa dels vents). Raig Verd tradueix Creure en els animals salvatges, de l’antropòloga Nastassja Martin, sobre els límits entre l’humà i l’animal i Arcàdia La meva vida en fragments, memòries de Zygmund Bauman.

Arribaran també uns quants clàssics importants: abans de Sant Jordi es publica L’edat de la innocència (Vie­na) d’Edith Wharton; La nova joventut (Godall), el primer llibre de poe­sia de Pasolini; La Casa dels Clàssics publica Orestea, l’obra mestra d’Èsquil; i Edicions de 1984 recupera la poesia completa d’Emily Dickinson.