El físic que reivindica el Renaixement: “Ser experts en una sola cosa ens fa estúpids”

“Poques variacions en la temperatura poden ser suficients perquè s'acabi la vida a la Terra”. El físic Antonino Marcianò (Roma, 39 anys) recorda que la humanitat és “fragilíssima” i dubta de si l'espècie sobreviurà els milers d'anys que falten perquè el Sol es mengi la Terra. O bé que el brillant astre s'apagui i el planeta mori després d'una gèlida letargia. “Probablement abans ens extingirem”, reflexiona davant d'un passat de la humanitat autodestructiu. Accentua la frivolitat de l'Homo sapiens quan recorda que el 95% de l'univers està fet de matèria i energia fosca, una cosa totalment desconeguda. Des de la Universitat de Fudan, a Xangai (Xina), Marcianò busca resoldre un dels misteris de la física: Com es poden fer compatibles la teoria de la relativitat d'Albert Einstein, que defineix el més gran, i la física quàntica, centrada en el que és microscòpic.

Marcianò lamenta que la ciència s'hagi oblidat de prioritzar el fet de donar resposta a les grans preguntes que mouen la curiositat humana. “És important dedicar temps simplement a saber, sense buscar necessàriament un resultat pràctic”, reflexiona. Segons el seu parer, els fons d'investigació s'assignen actualment de manera excessiva en funció d'uns resultats a curt termini. Diu que el coneixement està industrialitzat i que, davant d'un criteri capitalista, avui dia físics del segle passat com Paul Dirac, Werner Heisenberg o el mateix Einstein probablement s'haurien quedat en l'anonimat. No obstant això, pensa que la Xina ho fa millor que Europa i els Estats Units perquè allà els projectes es planifiquen per a un període de 20 anys. “Hi ha més diners”, celebra.

“Si els científics no ens apropem a la gent, correm el risc d’extingir-nos”

“En l'última dècada s'ha pensat que la ciència no tenia gaire a veure amb la cultura”, diu. “Si els científics no ens apropem a la gent, correm el risc d'extingir-nos”. Aquesta frase justifica la seva visita a Espanya. Convidat per l'Istituto Italiano di Cultura de Barcelona, organització del Govern italià, per pronunciar una conferència i visitar diversos centres de recerca. Marcianò reivindica el seu país d'origen com un lloc de “fortes tradicions culturals i científiques”. Esmenta Leonardo da Vinci, homo universalis per excel·lència. L'any que se celebra el 500è aniversari de la seva mort, el discurs de Marcianò evoca el coneixement transversal del Renaixement. “Ser experts en una sola cosa ens fa estúpids, així no hi pot haver progrés”, sosté.

Marcianò ha fet diverses especialitzacions en les seves estades a universitats italianes, dels Estats Units i França, com l'energia fosca, la cosmologia quàntica i les ones gravitacionals. “En realitat de física només n'hi ha una. La quàntica també té manifestacions macroscòpiques i pot ser rellevant per a l'expansió de l'univers. I, en l'actualitat, encara no entenem el camp gravitacional microscòpicament”, explica. El professor es planteja diverses hipòtesis per connectar el que ell anomena la física dels extrems. “Potser la gravetat es comporta d'una manera diferent en algunes escales”, cosa que posaria al límit les teories de Newton. “I l'energia fosca es podria descriure per una constant cosmològica que en un moment determinat Einstein no volia posar en les seves equacions. Però ell s'imaginava un univers estàtic”, reflexiona.

“Avui el que falten són dades experimentals”, afirma el físic. I veu en les sondes capaces de mesurar ones gravitacionals un nou filó. Aquestes pertorbacions en l'espai i el temps van ser detectades empíricament per primera vegada el 2015 en el projecte nord-americà ATO, que va guanyar el premi Nobel el 2017. Marcianò esmenta la missió europea LISA, amb objectius fins al 2030, i lamenta que “tenia previstos tres satèl·lits per mesurar ones gravitacionals i finalment, per raons de pressupost, només en seran dos”. Segons el seu parer, la informació que arribarà des de l'espai serviran per obrir nous canals i refutar alguns models actuals. “Les teories possibles són un món infinit i hi ha el risc que un investigador es perdi i no torni mai més a la Terra”, apunta.

“La intel·ligència artificial no reconeix la bellesa”

“Cal buscar analogies perquè el saber està sempre connectat”, recomana Marcianò, i esmenta una teoria de la gravetat quàntica (2+1 dimensions) que no es pot demostrar amb dades, però funciona molt bé aplicada en altres àmbits, com el grafè. Assegura que la teoria de les variables ocultes per a la física de nanopartícules pot explicar algunes variacions de les criptomonedes. I els grafs, que s'utilitzen per estudiar la gravetat quàntica, són la mateixa eina que reprodueix la xarxa neuronal humana en la intel·ligència artificial.

La força bruta –alimentar un ordinador amb quantitats ingents de dades per trobar patrons– és la tècnica principal de la intel·ligència artificial d'avui dia. I, en aquest sentit, Marcianò considera que la física pot ajudar els sistemes d'aprenentatge automàtic a “anar més enllà”. Casualment, el professor italià va treballar a Darmouth Collage, on es considera que va néixer la intel·ligència artificial, el 1956. "No reconeix, per exemple, la bellesa. Per elaborar conceptes és força estúpida. Si algú et diu que té un algoritme per mesurar-la, t'està venent la moto”, afirma. I fa un altre al·legat a la interdisciplinarietat: “Mirar només un píxel no et deixa veure tota la imatge”.