“Estem a punt d’utilitzar eines que ens poden dir alguna cosa sobre l’energia fosca”

Saul Perlmutter (Illinois, Estats Units, 59 anys) va rebre el 2011 el Premi Nobel de Física per descobrir que l'univers creix sense parar i cada vegada a més velocitat. Va basar el seu estudi en l'anàlisi de 42 supernoves, explosions d'estrelles de diversos períodes de la història del cosmos. A través de la distorsió de la llum que emeten, que ha viatjat per l'espai durant milions d'anys, va aconseguir provar que les galàxies estan cada vegada més separades. El director del Centre de Ciències Cosmològiques de la Universitat de Berkeley té avui dia la seva teoria confirmada amb les dades de més de 12.000 estrelles. La seva experiència en la recol·lecció de dades l'ha portat a centrar-se també en projectes més terrenals. Un d'ells és la creació d'un complement per integrar en el navegador d'internet que combat les fake news puntuant les notícies de l'1 al 10 en funció de la seva credibilitat. Perlmutter, que va ser investit dilluns doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona, admira la capital catalana, que ha visitat com a turista, per la seva arquitectura. Va viatjar a Catalunya també el 1995 en una trobada del seu grup d'investigació, Supernova Cosmology Project, a Begur (Baix Empordà), quan faltaven tres anys per finalitzar el seu gran descobriment.

Pregunta. Quant ha crescut l'univers des del 1998, quan va descobrir que s'expandeix sense parar de manera accelerada?

“L’univers continua sent infinit, però les distàncies entre galàxies són una mica més grans”

Resposta. Durant aquest temps ha crescut una part per cada mil milions de parts. Segueix sent infinit com llavors, però les distàncies entre galàxies són una mica més grans. 

P. Se sap ben poca cosa de l'anomenada energia fosca que genera aquest creixement. Què ha canviat en les dues últimes dècades?

R. Hi ha molt poques diferències entre les diverses teories sobre l'energia fosca. Necessitàvem que els nostres mesuraments fossin 20 vegades més precisos i durant els últims 20 anys ens hem dedicat a inventar les eines que ens poden dir alguna cosa sobre l'energia fosca. Estem a punt de començar a utilitzar-les. Una es basa en les restes de resplendor del Big Bang per esbrinar on eren els punts calents i freds de l'univers fa 14 milions d'anys. Aquests punts es poden rastrejar per veure com es converteixen en les galàxies actuals. Aquesta tècnica s'anomena oscil·lació acústica de barions (BAO, en les seves sigles en anglès) i estem preparats per utilitzar-la en combinació amb dades de supernoves i un mètode que mesura les lents gravitacionals febles. Esperem que en els propers 5 o 10 anys aquests experiments tinguin resultats. 

P. S'atreveix a predir algun gran descobriment? 

R. Alguns passos consisteixen a confirmar el que ja sabem, però encara podem tenir sorpreses i fer grans salts. La cosmologia és una ciència jove.

“L’energia fosca i la quàntica estan molt connectades”

P. Creu que la missió europea LISA contribuirà a definir l'energia fosca?

R. Per descomptat. Esperem que porti novetats sobre els fonaments de la gravetat i la radiació gravitacional. Una de les maneres en què es poden utilitzar aquestes tècniques és per mesurar l'expansió de l'univers. 

P. Aquesta força desconeguda té res a veure amb els enigmes de la física quàntica?

R. Estan molt connectades. Les coses més petites del món poden estar dirigides per les més grans. Una de les possibles explicacions sobre l'energia fosca i l'acceleració és que veiem un espai buit en la mecànica quàntica que està molt ocupat per partícules que van apareixent i desapareixent. Aquest brunzit pot ser la causa de l'acceleració. Podria servir per definir la constant cosmològica de la qual parlava Einstein. 

P. Amb tot el coneixement que té ara sobre l'univers i unes xifres d'espai i temps que vostè reconeix que són desbordants, com respondria a la pregunta simple de qui som els humans?

“La ciència ha estat extremadament bona a l’hora d’aplegar gent de tot el món per resoldre problemes”

R. No som gaire forts ni poderosos, però si compartim el nostre coneixement podem fer coses sorprenents que la humanitat no s'havia plantejat mai. La ciència ha estat extremadament bona a l'hora d'aplegar gent de tot el món per resoldre problemes. M'agradaria que aquest fos l'esperit general per abordar tots els problemes del món. 

P. Creu que l'expansió de l'univers ens acabarà matant d'aquí a milions d'anys o ens matarem a nosaltres mateixos per qüestions com, per exemple, una mala gestió del canvi climàtic?

R. Si aprenem a treballar junts, no em preocupa el canvi climàtic. Hem de parlar entre tots per resoldre els problemes en comptes de lluitar des de posicions diferents. Formem part d'un projecte comú. L'expansió de l'univers no cal resoldre-la ara, només hem de viure junts i sobreviure bé durant mil milions d'anys. En aquest moment sabrem millor com hem de seguir vivint en un univers en expansió. 

P. Trobar exoplanetes habitables és una possible solució?

R. Estudiar altres planetes, fins i tot els del nostre sistema solar, és una part important per descobrir la manera en què evolucionem com a humans. Però no crec que solucioni el problema del canvi climàtic. Hem de treballar perquè tothom pugui viure bé al nostre planeta. 

P. Ara és el director de l'Institut de Ciència de Dades de Berkeley. Què té a veure aquesta disciplina amb la cosmologia?

R. Els resultats de la investigació [la que va fer que guardonessin Perlmutter amb el Premi Nobel de Física] van ser un exemple precoç de la ciència de dades en la ciència tradicional. Tot el que fèiem i fem ara depèn de manera crucial de ser capaços d'analitzar dades amb fluïdesa i expertesa. L'Institut de Ciència de Dades és l'únic lloc on he vist gent de tots els departaments de la universitat ajudant-se per resoldre problemes. 

P. Un dels projectes de l'institut que vostè codirigeix és un programari per aprendre a detectar notícies falses.

“Si aprenem a treballar junts, no em preocupa el canvi climàtic”

R. Imparteixo un curs sobre pensament crític en col·laboració amb un professor de Psicologia i un altre de Filosofia. Volem que els alumnes siguin conscients de tot el que els envolta. Un dels exercicis consisteix a analitzar notícies i buscar errors en els textos. Cada setmana trobàvem bons exemples i em va venir al cap`el moment en què vam demanar voluntaris per analitzar fotos de galàxies després de donar-los algunes indicacions prèvies. Vaig pensar que podríem fer el mateix amb les notícies: crear un servei públic en què diversos voluntaris poguessin ajudar a respondre preguntes sobre els articles i compartir aquesta informació.

P. Fa pensar en el projecte SETI@HOME per buscar vida extraterrestre de forma col·laborativa que va néixer a la seva universitat.

R. Sí, exacte! Conec els que el van promoure. Jo no hi vaig treballar però m'ajuda a entendre què pots fer amb la gent.

P. Quan va estar disponible el seu detector de notícies falses?

R. Tenim una versió bàsica per als estudiants i estem intentant buscar finançament per posar-ho a la disposició de tothom. 

“Sembla que [les ‘fake news’] siguin el resultat de gent que només vol resoldre les coses xisclant”

P. Veu les fake news com una amenaça per a la supervivència de la humanitat?

R. Sembla que siguin el resultat de gent que només vol resoldre les coses xisclant per fer que els seus arguments guanyin. Això està totalment en contra del que hem après els científics sobre el pensament crític. Cal ser conscients de quins són els nostres errors i és molt útil preguntar a tercers en què veuen que ens equivoquem. Si ensenyem i aprenem a dialogar, hi haurà menys incentius per a la creació de fake news.

P. Però, creu que els polítics segueixen aquesta filosofia?

R. A molts dels líders els agradaria ser més col·laboratius i racionals, però consideren que, si canvien, la gent no els votarà. Hem de treballar amb els ciutadans perquè tornin a formar part del debat i després serà la gent la que demanarà que els polítics siguin més col·laboratius i racionals. Per exemple, el que es coneix com a tècnica de les enquestes deliberatives dona molt bons resultats. Consisteix a escollir un grup aleatori de persones i preguntar-los sobre un determinat tema. Després, un grup d'experts s'ofereix a respondre a les seves preguntes. Ells decideixen si el que els responen té sentit: deliberen sense que els experts els diguin què han de pensar.

P. Què opina de la inversió en recerca? Ha dit alguna vegada que el projecte pel qual li van concedir el Nobel, que va durar una dècada, no seria possible avui dia.

R. És fàcil que la gent s'oblidi de com és d'important la recerca basada en la simple curiositat. Volen pagar als científics per resoldre petits problemes. Però no és així com hem arribat a l'èxit com a civilització. Si podem donar resposta a grans qüestions i evitar anar pas a pas, ens podem saltar molts d'aquests petits problemes. Però no crec que la majoria de fundacions i governs ho vegin així.