L’impacte de la digitalització: 13.000 nous llocs de treball el 2030
La Generalitat avisa que la indústria 4.0 generarà una demanda de 3.500 graduats en ciències i enginyeries
La denominada Quarta Revolució Industrial generarà 13.341 llocs de treball nets a Catalunya fins el 2030. És la conclusió d'un informe del Departament d'empresa de la Generalitat que, per primera vegada, calcula l'impacte sobre l'ocupació de la digitalització en les empreses. L'estudi assenyala que el 35% de les feines tenen una “alta probabilitat d'automatitzar-se”. Són les conseqüències de la Indústria 4.0, basada en l'ús de tecnologies com el big data, els robots, la realitat virtual o el Internet de les coses, que alteren el mercat de treball, així com els models de negoci.
Cada vegada són més les empreses que pugen al carro de la digitalització. El 2016, un 30% de les firmes de la regió metropolitana de Barcelona havien fet el pas. Són dades de la Fundació Tèxtil FUNDIT, que presideix Antoni Garrell. Per a aquest especialista en transformació digital l'estudi de les dades permet, per exemple, “transformar el producte” i perfeccionar-lo. En altres paraules, construir productes smart (intel·ligents). Garrell il·lustra aquest concepte amb un exemple: una tassa que, gràcies a un sensor, pugui informar de la temperatura exacta de l'aigua. “Es tracta de digitalitzar el coneixement”, puntualitza.
Les xifres de la Indústria 4.0
La Quarta Revolució Industrial generarà 13.341 llocs de treball fins al 2030
El 35% de les ocupacions actuals tenen una alta probabilitat d'automatitzar-se
El 30% de les empreses s'havien digitalitzat el 2016
La indústria 4.0 requerirà 3.500 graduats en Ciències, Matemàtiques, Tecnologia i Enginyeries
La digitalització també comportarà la pèrdua d'ocupació en sectors poc qualificats
La pèrdua suposarà un 3% de llocs de treball en les manufactures, indústria i construcció.
L'escola de disseny ESDI, que dirigeix Garrell, inaugura el setembre vinent el grau Humanitats Digitals. Cal formar els futurs treballadors que desenvoluparan “les professions del futur”. És la visió d'aquest enginyer industrial, que coincideix amb l'informe d'empresa, presentat a Barcelona, i que observa com la creixent demanda de perfils lligats a la Indústria 4.0 provocarà un buit de graduats a les universitats. Només en cinc anys, faltaran 3.500 graduats en Ciències, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques cada any, segons la Generalitat.
Els estudis que proposa Garrell “trenquen la frontera entre ciències i lletres” i barregen filosofia, tecnologia i sociologia per crear, diu, “els nous perfils professionals”. Serveis serà, segons l'informe, el sector més beneficiat per la creació d'ocupació. Les Tecnologies de la informació i comunicació (TIC) i la Comptabilitat i Consultoria experimentaran el major auge en aquest sentit. Tècnics web, de xarxes informàtiques o dissenyadors de bases de dades són les ocupacions que creixeran més, sempre segons les previsions de la Generalitat.
Codorniu és una de les companyies que ha apostat per la digitalització. Ho fa assessorada per ISDI, una escola de negocis digital que ha format les cúpules del Banc Santander o Gas Natural. El director de desenvolupament corporatiu del gegant del cava, Álvaro Bailo, explica que, ara, treballen per projectes. Busquen “adaptar els plans de negoci, habilitats comercials a les noves tecnologies” amb l'objectiu de consolidar els seus productes “prèmium”, a més de créixer en vendes.
Pèrdua d'ocupació
Des d’Empresa, que ha analitzat 485 professions a Catalunya per elaborar aquest informe, mantenen que la Indústria 4.0 provoca canvis en l'organització de les empreses. També ho creu el director d’ISDI Catalunya, Dionís Guzmán, que recomana que les companyies treballin en estructures més “planes”, menys jeràrquiques i on “el més valuós sigui compartir informació entre els departaments”.
La digitalització també comportarà d'aquí al 2030 la pèrdua d'ocupacions en sectors com el comerç a l'engròs i al detall. Manufactures, la indústria i la construcció podrien perdre entorn d'un 3% dels llocs actuals. Feines com els operadors de telemàrqueting, de màquines d'embalatge i etiquetatge, són els que tenen major probabilitat d'automatitzar-se, mentre que psicòlegs i metges de família són les feines més “resistents” a l'automatització.
Garrell va ajudar l'empresa Preving a escometre aquest procés de transformació digital. Les aplicacions i Internet van permetre aquesta empresa de riscos laborals crear avisos per als clients amb malalties per, per exemple, recordar-los que es prenguessin el medicament. “Les noves tecnologies s'utilitzen per entrenar al personal en temps real”, diu aquest enginyer industrial, que argumenta la seva afirmació amb un altre exemple: un operari d'ascensors que desconeix la cabina en la qual treballa, pot fer-ho guiat per un programari amb realitat augmentada.
La transformació digital consisteix, també, a saber dirigir-se a la societat 4.0, explica Garrell. “És un canvi de cultura. El mercat digital ha col·locat el client en el centre”, relata Guzmán, que explica que el consumidor “et pot estimar a les xarxes però també et pot odiar i clamar-ho als quatre vents”.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.