Les principals novetats de la nova gramàtica catalana (II)
Repassem algunes de les noves regles de l’Institut d’Estudis Catalans
Repassem algunes de les noves regles de l’Institut d’Estudis Catalans
Repassem algunes de les noves regles de l’Institut d’Estudis Catalans
L’IEC llança una nova normativa 98 anys després de l’obra fundacional de Pompeu Fabra
El recent Informe de Política Lingüística confirma el que sabíem: que el català és minoritari a Catalunya
El terme habitual per designar la llengua de l’escola ha acabat carregat de propaganda
La semàntica ens podria ajudar a l’hora de fixar algunes regles ortogràfiques, com ara l’ús del guionet
La nova gramàtica de l’IEC abandona els límits de la correcció normativa per abastar tota la llengua
La nova ‘Ortografia catalana’ busca facilitar l’aprenentatge de la llengua en un context multicultural
El coordinador considera que si la llengua evoluciona, també ha d’evolucionar la manera com s’escriu
La llengua espanyola hauria de disposar de recursos suficients per narrar les gestes castelleres
Els acords per l’ús del castellà a Lleida ja han causat les primeres pífies de traducció
La reforma dels accents plantejada per l’IEC pretén descarregar l’escriptura de les precisions de la pronúncia
Els canvis en la normativa ortogràfica no haurien de generar estirabots ni dramatismes
Les etiquetes de Twitter mostren la inesgotable capacitat d’innovar que té el llenguatge
L’estat propi no hauria de prendre cap mesura que comportés una retallada de drets lingüístics
El terme central del debat sobre la llengua ha passat a significar el que més convingui
Amb el trilingüisme, el partit taronja trasllada a Madrid la lluita que no pot guanyar a Catalunya
Bé per permissiu, bé per restrictiu, el diccionari de l’IEC sempre acaba rebent de totes bandes
Cal corregir expressions ben catalanes que, gràcies al pes del castellà, han augmentat d’ús?
Provar d’endreçar el vocabulari futbolístic per convertir-lo en un artefacte comunicatiu eficaç quan ho va fer Puyal era una feina majúscula
Els silencis de la intel·lectualitat espanyola sobre el català contrasten amb el suport d’èpoques anteriors
El Diccionari Etimològic Manual de la Llengua Catalana és la segona liposucció del diccionari de Joan Coromines
Cada cop que hi ha un cas de glotofòbia som una mica menys civilitzats
Corregir literatura és un exercici de funambulisme realitzat de la mà de l’autor
Els fruits de la normalització lingüística dels tribunals són tan escassos que no val la pena
Què proposen els partits polítics pel que fa a les llengües i la diversitat lingüística a Espanya?
No tot el llatí que parlem és fruit de l’evolució de la llengua al llarg dels segles
Tard o d’hora les noves esquerres hauran de recuperar el vincle històric amb la defensa de la llengua
En matèria de llengua, les constitucions llatinoamericanes haurien de ser inspiració per a Espanya
La capacitat dels colors per aportar sentits figurats és de vegades ben insospitada
La supervivència del català fins avui no es pot explicar solament a través del vincle afectiu
Si es munta un altre congrés de la llengua, la política hi ha d’expressar un compromís més enllà de les intencions
La tria de l’idioma des del comandament a distància podria obrir una nova finestra per al català
El dinamisme literari és resultat de la generació que creix en català
Els baixos índexs de lectura en llengua catalana coincideixen sospitosament amb l’oferta del sector
Caldrà treballar, i molt, per sargir les costures que han deixat les darreres polèmiques sobre el català
Els partits d’esquerra han d’esperonar l’ús del català com un compromís civil basat en la normalitat
Sectors contraris a la normalització s’han apropiat d’un concepte essencial per fomentar el català
L’holandès va saber convertir la seva manera de parlar en tot un llibre d’estil
El context polític va beneficiar l’anomenat ‘Manifiesto de los 2.300’, ara fa 35 anys