Les principals novetats de la nova gramàtica catalana (I)
Repassem algunes de les noves regles de l’Institut d’Estudis Catalans
Qui esperi grans novetats pel que fa a l’admissió de noves formes i estructures lingüístiques s’endurà una decepció. O no. Perquè el que destaca de la GIEC és la manera com la descripció de la llengua es modula a través d’orientacions i no pas de prescripcions explícites, en tant que s’hi ometen sistemàticament els mots correcte i incorrecte i queda per a l’usuari la decisió d’emprar o no aquestes admissions. Alguns exemples:
![](https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/4CK3ZHDXQFZWZBFRSUFXKMBGCQ.jpg?auth=decdb12393039f6c1c100e5d2846b29cdafc30ab1ec9797a1834d73688d8d5f0&width=414)
L’ús del gerundi per expressar l’acció posterior al verb (en frases com S’han examinat aprovant l’assignatura), i que en la gramàtica de Fabra de 1956 dona lloc a “una frase incorrecta”, passa a ser aquí “inadequat”, o bé no és “viable” o “apropiat”.
![](https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/RHQCBUW7XNZE2KPD42L5KF2SDA.jpg?auth=baa3519075195308ea3213689146a182157a36e5324857783f45af55f4f499a8&width=414)
Es presenta com una forma normal, això sí, amb l’etiqueta de col·loquial i substituïble per el en registres formals: Sempre em diu lo que he de fer. Tenint en compte l’adequació al registre, es pot entendre com a forma vàlida, per exemple, en una ficció audiovisual que busqui la versemblança.
![](https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/F7REZ6XT3FVINLMFR45TKWVTDM.jpg?auth=370188c15c965a219c7b5b4fc951af4b134b9214f8412859cefc6a830939d392&width=414)
Una estructura com Porto tres dies sense fumar, tradicionalment substituïda per Fa tres dies que no fumo, és considerada una “construcció temporal relativament recent”.
![](https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/CEJPASTW3N46CYNNDPC4ZBZES4.jpg?auth=8b50a32ed540e12e3a0183ade5ddecb486bb2ba0569b9e03436a6c55f8b44447&width=414)
Es consagra finalment la possibilitat d’usar indistintament per o per a per a les construccions finals, d’acord amb els parlars que diferencien cada fórmula. Val a dir, però, en les explicacions la GIEC utilitza per a.
![](https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/MPW7FI7XHPV37YXDX52RF4VWAE.jpg?auth=e69464036dc7b08ef59180b0ce7170a4b5ad4333d932ba2219d7bd6e4dd80d43&width=414)
Si finsaraera una estructura sistemàticament perseguida com a interferència de el qual, ara “en registres informals també apareix la construcció d’influència forana el que precedida d’una preposició”. I hi afegeix: “Es tracta d’un recurs que s’evita en els registres formals, en què s’usa el relatiu compost el qual”.
![](https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/KRCWZEFHJ4EPD2ATCM4ZVTUFPU.jpg?auth=11313dd87f12a2c5c1d2a77d618c1572da2423f94048571666f5a4993987f2af&width=414)
Un respir per al lector amoïnat: exemples com tinc que venir o hi ha que dir continuen exclosos del que entenem per català correcte, en tant que “no són acceptables” (imagina’t n’hi ha que dir).
![](https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/TAJ3NMS6UJVNKEUKBSHAMU7JVM.jpg?auth=b9c89e2299bc34742e652c59c5a96a72e7311265ae4cf48fb2d27f82923eb17b&width=414)
La GIEC obre finalment la porta a utilitzar frases com A l’entrar ell, tots l’alçaren, al costat de la construcció en + infinitiu, “a la qual s’ha donat preferència en els registres formals”. Com que no sembla que hi posi restriccions, cal entendre que és vàlida en tots els contextos.
![](https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/XNSJ2L5M3OEPC63QR5STSCUYYQ.jpg?auth=79297acf78b151eacb8fabee7d286b3350d2bd88bb305b615d04bd28fa03db14&width=414)
Es consagra la possibilitat de combinar dos pronoms febles amb el pronom hi en funció de complement indirecte, d’acord amb la variant dialectal: li’l, li la, li’ls, li les en valencià, però: l’hi, la hi, els hi, les hi en la major part del domini lingüístic. També es resol el sistema en combinació amb els pronoms en i ho (n’hi, l’hi).
![](https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/FZHWSPCH5I4SU6J32CI4Z6AVDE.jpg?auth=d646eb330c52db85e288003e26d8a8c32960b75b0096de368f2ea265b1c41369&width=414)
La nova gramàtica no s’ha obert a la possibilitat que la fórmula és clar pugui ser lexicalitzada en una proposta recent, un esclar molt abundant: “L’expressió és clar (...) és una interjecció que expressa que es troba del tot evident allò que es diu”, i sí que recull la possible pronunciació amb la e inicial neutralitzada. En la llista d’interjeccions no hi trobem tampoc sisplau sinó si us plau.