Les principals novetats de la nova gramàtica catalana (II)

Qui esperi grans novetats pel que fa a l’admissió de noves formes i estructures lingüístiques s’endurà una decepció. O no. Perquè el que destaca de la GIEC és la manera com la descripció de la llengua es modula a través d’orientacions i no pas de prescripcions explícites, en tant que s’hi ometen sistemàticament els mots correcte i incorrecte i queda per a l’usuari la decisió d’emprar o no aquestes admissions. Alguns exemples:

 Perbé que la GIEC apunta que la locució a nivell de “s’utilitza col·loquialment amb valors figurats”, de seguida ens apunta les alternatives, que “resulten més adequades”. En lloc, doncs, de dir a nivell musical, se’ns aconsella emprar pel que fa a la música o musicalment parlant.

 S’admet la locució per delimitar el tema sobre el qual es parla, fins ara bandejada, com una variant de respecte a o respecte de sense complement explícit: Els hem donat bibliografia al respecte (la fórmula solia substituir-se per sobre la qüestió i equivalents).

La GIEC sembla donar preferència a la forma en plural, en entendre que es tracta d’un compost de dos adjectius i, per tant, amb flexió de gènere i nombre. Tot i això, interpreta el cas de blaugrana com vacil·lant (seguidors blaugranes, seguidors blaugrana) perquè “la forma invariable té més tradició”.

Es resol finalment la vacil·lació entre com i com a, en casos com S’estimen com germans (hi ha una comparació, en què s’estimen com germans però no ho són) i S’estimen com a germans (són germans i s’estimen com s’estimen els germans). La GIEC, però, obre la possibilitat d’emprar com a en l’ús comparatiu i sense determinant a causa de la seva vitalitat en alguns parlars (baleàric i dialectes occidentals), tot i que “s’usa d’una manera més vacil·lant o són desconegudes en català central i septentrional”.

 S’admeten totes dues locucions, un cop lexicalitzades a partir del masculí. Fins ara, en tant que participis, les fórmules a partir de degut i donat eren acceptades mentre concordessin amb un antecedent (Va ser un accident degut a la pluja); ara es pot introduir una construcció causal sense l’antecedent explícit (Degut a la pluja es va suspendre el partit).

El tòpic que el complement directe, en català, no porta mai la preposició a ja era qüestionat amb una casuística abundant, però ara s’ha sistematitzat: amb un pronom (No he vist a ningú); quan el complement està fora de lloc (A la Maria la veig sovint); quan segueix un subjecte postverbal (L’aconsella com un pare al seu fill); per simetria amb un complement precedent (Us esperen a tu i al teu fill).

S’admet l’anteposició de l’adverbi de negació i l’opcionalitat d’ometre el no, en casos com Ningú (no) podrà afirmar el contrari. Ara bé, en lletra petita la GIEC afegeix que “és poc freqüent l’anteposició de gens o mai”, cosa que convertiria una frase com Mai (no) caminaràs sol en una possibilitat remota.

S’inclou a la GIEC a formulació de les hores i les seves fraccions per mitjà de l’escreix afegit a l’hora complerta fins a la mitja (les sis i quart) i de la resta de l’hora següent (les cinc menys quart), per bé que circumscrita als parlars baleàric i valencià.