‘Milady’, de Neus Canyelles: Observar i conjurar la pena
L’autora rebusca en la pena que li ocasiona la mort de la seva mare, el neguit de veure com l’Alzheimer abat el seu pare i el desconsol de saber-se sola sense trobar calma enlloc
‘Si una tarda de juliol un borinot’, de Pep Puig: Creure en la inversemblança
El detonant de ‘Si una tarda de juliol un borinot’ és la necessitat que té el protagonista, un noi de catorze anys, de posseir una figura familiar heroica
‘S’obre el teló’, de Damià Bardera: La gran riallada
L’obra reuneix 47 contes sobre la profunda soledat i la radical incomunicació que transforma tothom en un estrany absolut davant dels altres
‘Una vegada va ser estiu la nit secera’, d’Elisabet Riera: Camí de tornada
L’obra és una novel·la difícil de desxifrar, bona en els moments glacials i menys aconseguida en passatges amb imatgeria romàntica
‘Passes per Palma’, de Biel Mesquida: Les lleis de l’hospitalitat
L’escriptor mallorquí ha escrit el primer llibre on la textura autobiogràfica adquireix un protagonisme indiscutible
Josep Palàcios, l’escriptor més solitari, secret i singular de la literatura d’avui
Us presentem un diàleg literari real i extravagant que es pot llegir com una excepcional novel·la sobre idees i llibres
‘Morir sabent poques coses’, de Joan Enric Barceló: unes narracions sobre el caràcter catastròfic dels fets sense trobar l’equilibri
Reuneix onze contes que trenca els marges de la narrativa per exposar la consciència d’un present sense solució
‘L’any que vaig estimar Ava Gardner’ de Jordi Solé: un cas de populisme literari que ha guanyat el Premi Prudenci Bertrana de novel·la
A la memòria del lector queda la voluntat titànica del narrador per mostrar-se mel·liflu sense interrupció
‘A les dues seran les tres’, de Sergi Pàmies: Perplexitat, i vertigen, o estupor
Són deu contes, o apòlegs, o fragments confessionals, o instantànies d’uns records inventats
‘La bella Europa’, de Marc Masdeu: El trànsit de la mort i l’amor
La novel·la es desenrotlla durant tres dies de febrer del 2012 en dos escenaris que sembla que no s’haurien de trobar mai: Mariúpol i Soses
‘La necessitat’, de Pasqual Farràs: Camí de perfecció
La novel·la és una particular aventura a la recerca de si mateixa de l’Alicia, la protagonista, que compleix el somni de buscar la realitat autèntica del món
‘Xacona’, de Jordi Masó: L’instant fatal
‘Xacona’ és una novel·la de reiniciació de Jordi Masó, que comença en el moment que una viuda troba una carta d’amor sense data enviada al seu marit, enterrat just el dia abans
‘Tres anys’, d’Anton Txékhov: Anar vivint i anar veient
És el relat de les peripècies gens espectaculars d’un home bastant lleig i una dona bastant bella que es coneixen, es casen i són infeliços
‘La pell del món’, de Xavier Mas Craviotto: El triomf de l’apatia
Pot semblar una novel·la sobre els abusos i danys que es produeixen en silenci dins d’una família, però és un retrat d’una època i una tendència
Mercè Ibarz: Literatura de proximitat
L’escriptora, Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre en català, ha complert amb la intricada obligació de ser fidel a ella mateixa i al seu caràcter d’escriptora insubornable mentre cuida apassionadament la salut moral dels seus lectors
‘Miràbilis’, d’Eva Espinosa: A l’altra banda del mirall
Amb la primera novel·la, se situa en un món desconegut, més enllà de les línies comprensibles de l’esperit de la realitat
‘Últims dies a l’Eixample’, de Ferran Escoda: Conservar els gestos
Escoda desplega una ironia tan càustica com la utilitzada a ‘Els meus millors pròlegs’ per parodiar els tics i les manies de la literatura catalana contemporània
‘Espill’, de Jaume Roig: Elogi de la demència senil
Antònia Carré ha traduït el text al català modern i ha posat els versos en prosa del metge Jaume Roig, que va publicar aquesta obra el 1460
‘Entre Sant Peters i Sant Pau’, d’Antoni Munné-Jordà: Duel de màscares
L’obra, feliçment recuperada, retrata la relació traumàtica d’un pare vidu i el seu fill i els canvis al barri del Raval
‘El llapis vermell’, d’Oriol Molas: El color de la sang
Oriol Molas excel·leix presentant la vida en un internat com si fos un presidi per a innocents o un manicomi per a sensats
‘Penediments’, d’Andrea Mayo: Curar la vida
Andrea Mayo deu haver llegit a consciència Flavia Company perquè la seva escriptura està feta de música i febre
‘Contra el món’, de Pere Antoni Pons: La civilització mutilada
Narrant els mals d’una Mallorca mutilada, Pere Antoni Pons explica els mals actuals de la civilització occidental a ‘Contra el món’
‘Ofici de moralista’, de Ferran Archilés: La vida en construcció
Ferran Archilés converteix ‘Ofici de moralista’ en un calaix de sastre travessat de viatges i llibres, experiències quotidianes, indignacions i errades viscuts entre el 2018 i el 2022
‘Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres’, d’Irene Solà: L’alè sobrenatural
Irene Solà narra, amb una alta maduresa i una imaginació agosarada, una saga familiar des de la mirada de cinc generacions de dones a ‘Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres’
‘La dona més pintada’, de Màrius Serra: Estalactites i estalagmites
L’autor escriu una documentada biografia novel·lada de Maties Palau Ferré, un pintor que Picasso va considerar el seu successor
‘La Torre dels Russos’, de David Gálvez: Un capritx descarat
És el somni enyoradís de l’ambient i la trama no escrita d’una novel·la, amb dos matrimonis com a protagonistes, els warren i els Popov
‘Bootes’, de Miquel de Palol: Un cos excèntric i rar
L’autor construeix una societat pròspera i industriosa en una metròpoli laberíntica, jerarquitzada i burocràtica plena de fantasia i hipòtesis imaginàries
‘Seré el teu mirall’, de Lluís-Anton Baulenas: Els desenganys
La novel·la està ambientada en els despropòsits de l’astúcia urbanística del franquisme a la Barcelona del 2003
‘Un afer europeu’, de Jordi Sebastià: Les zones tèrboles de la política
L’escriptor de Burjassot traça un ‘thriller’ polític on regnen les pràctiques mafioses i l’ambició dels lobbistes, novel·la mereixedora del premi Joanot Martorell 2022
‘La llarga migdiada de Déu’, de Pep Coll: Enciclopèdia de la barbàrie
És innegable que l’alè de la novel·la busca transmetre la gran passió del relat que conta una infinitud d’històries, però també és cert que hi haurà lectors que preferirien menys lliçons d’història
‘Una història és una pedra llançada al riu’, de Mònica Batet: Des de l’estranyesa
L’autora tria la Romania espectral del dictador Ceaucescu per ambientar la seva novel·la, on la matèria primera són el folklore i els contes populars
‘Les nostres mares’, de Gemma Ruiz Palà: Consells pràctics
La periodista fa una crònica del periple moral i sentimental de deu dones que representen tres generacions dels últims seixanta anys
‘Memòries de mi mateix’, de Ferran Torrent: Teixit de vida
Tres trames llisquen i salten en la novel·la amb un desheretat de la terra, un policia sàdic i un delinqüent de guant blanc de protagonistes
‘La mestra i la Bèstia’, d’Imma Monsó: Les diferents cares de la perplexitat
És una novel·la agredolça sobre els enigmes d’una família aïllada en una casa a peu de carretera en algun lloc indeterminat de l’Empordà
‘Profecia’, de Raül Garrigasait: Després de l’esplendor
L’escriptor situa la novel·la en un futur pròxim, quan acompanya una comitiva del Parlament de la UE que visita Barcelona per estudiar la misteriosa invasió de senglars
‘Triomfador’, de Joan Jordi Miralles: Les zones fosques
La novel·la versa sobre els lligams malaltissos que condicionen l’existència d’uns adolescents en un internat de joves aspirants a l’esport d’elit
‘El conte de l’alfabet’, de Xènia Dyakonova: El nomadisme de les paraules
Xènia Dyakonova convoca trenta-tres paraules per traçar un diccionari íntim de la seva memòria a través de les lletres de l’alfabet ciríl·lic a ‘El conte de l’alfabet’
‘No robaràs’, de Josep Girós: El supervivent immòbil
Josep Girós debuta amb una novel·la biogràfica, una investigació moral on el narrador surt a la recerca de si mateix quan sap que va ser un nen robat
‘Els déus inaccessibles’, de Miquel Àngel Riera: L’operació irònica
La novel·la converteix l’angoixa existencial d’un sacerdot en una tragicòmica història d’incomunicació en una aldea de Mallorca
‘L’atzar i les ombres’, de Julià de Jòdar: memòria col·lectiva i història
L’obra revela com l’escriptor aconsegueix alhora comprendre el món a través de si mateix i conèixer-se a si mateix a través del món