Marta Soldado fabula sobre un cavall de la raça Przewalski, únics exemplars salvatges del món

Comencem a llegir Al bosc vermell, un cavall fuig, premi Ciutat de Tarragona 2024, segona novel·la de Marta Soldado (Terrassa, 1989), després de l’exemplar salvatgeria costumista de La felicitat d’un pollastre a l’ast (2018), i recordem el que Turguénev escriu en un dels seus textos autobiogràfics: un dia de primavera del 1856 que va visitar Tolstoi, a Iàsnaia Poliana, va veure com l’amfitrió s’acostava a una euga vella i decrèpita i, mentre l’acariciava, va començar a parlar de l’animal imaginant-se què devia pensar dels núvols, de l’ombra dels arbres, de l’olor de la terra humida. Turguénev, sorprès, va comentar-li que segurament en una vida anterior en devia haver sigut un d’ells, perquè només un cavall podia saber tan bé el sentir d’un cavall. Tolstoi va respondre que no, que el que passava era només que el dia que es va trobar amb si mateix es va trobar amb tothom, com si hagués descobert que la imaginació empàtica no té fronteres, o com si pogués reconèixer en tots els éssers vius encarnats en un cos unes perspectives autònomes tan sensates com les humanes.

D’aquesta anècdota, en va sorgir ‘Història d’un cavall’, un dels relats més rodons de tots els que Tolstoi va escriure a la manera de faules solemnes i afables, orfes de sentimentalisme, sobre els animals que pensen i parlen sense acritud, profundament innocents, de la brutalitat i la indiferència humanes. I és en aquesta línia on s’inscriu la faula que Marta Soldado ha escrit —perquè Al bosc vermell, un cavall fuig ho és, majúscula—, defugint les analogies fàcils entre animals i humans, mentre narra la penúria de les vicissituds i les desventures d’un cavall de la raça Przewalski. Són els únics exemplars salvatges al món, oriünds de Mongòlia, a frec de l’extinció si no hagués sigut perquè uns quants van sobreviure en els zoos europeus i una fundació holandesa va preocupar-se de retornar-los a la seva terra d’origen: el 1992 ja corrien de nou per les estepes i les valls mongoles; i el 1998 a Txernòbil, el lloc on s’inicia la novel·la i on una parella de científics estudia la fauna que prolifera, com un miracle tossut i desafiant, a la zona d’exclusió dictaminada arran de la catàstrofe nuclear. És allà també on un soldat rus turbulent, de caràcter emboirat, dispara i fereix el cavall protagonista d’Al bosc vermell, un cavall fuig: al darrere hi batega, ho diu l’autora a l’epíleg, un altre d’aquells moments estel·lars de la humanitat, quan Nietzsche abraça pel coll el cavall maltractat pel seu cotxer en una plaça de Torí, com si li demanés perdó en nom de tota la humanitat, segons Milan Kundera.

Conscient que un dels riscos d’internar-se en el regne de la faula, i d’usar-ne la seva mecànica narrativa, és la deriva cap a l’elemental lliçó moralista —equiparar, per exemple, el sofriment de la bèstia amb la devastació d’Ucraïna—, Marta Soldado s’afanya a prendre’n distància i aclareix des del primer moment que el cavall “no és símbol de res (...). És un cavall a qui han disparat a traïció, això és tot. És un cavall que pateix i que no podrà tornar a la vida en llibertat”. Com la protagonista científica, es nega a “transformar una experiència real, digna, única, digna en si mateixa, en símbol d’una guerra. També ho deien de Txernòbil, que era un símbol, que era un símptoma... Però per a molts era quelcom real que suc­ceïa al dedins de les cèl·lules, al defora de l’aire, al costat latent de les seves vides”. No és menor un altre dels mèrits de la novel·la, l’equilibri amb què Marta Soldado juga amb una matèria argumental destinada a tocar les fibres més sensibles del lector —el crit d’un cavall ferit és un plany tan immens com el patiment d’una criatura torturada, un dolor violent que esgarrifa— i la transforma gràcies al que Robert Louis Stevenson en diria la “simplicitat significativa”, sense que gairebé cap frase es travi, en una novel·la de passió aventurera tutelada per l’honor i la bellesa. Potser Marta Soldado encara ha d’esquivar uns quants llastos narratius —la temptació de l’atzar i la rutina en seqüències pròximes a la banalitat— per afirmar que és una novel·lista de debò; és innegable, però, que es tracta d’una narradora que domina, sense trampes, la gràcia de fer veure la ficció que escriu.

Al bosc vermell, un cavall fuig 

Marta Soldado 
Angle Editorial
156 pàgines. 18 euros