‘3 a Denver’, de Joel G. Morera: L’explosió interior

L’aventura dels tres comercials d’una empresa de màrqueting digital, que assisteixen a una fira d’activitats a l’aire lliure a la capital de l’estat de Colorado i protagonitzen la primera novel·la de Joel G. Morera (Barcelona, 1977), 3 a Denver, pot fer recordar la que viu H., el carter d’ànima buida que trobem a Robinson, de Vicenç Pagès Jordà: H. aprofita les vacances dels seus veïns per entrar furtivament a la casa on viuen i estar-s’hi el màxim de temps possible, una prova estranya i absurda que ell mateix s’ha imposat amb l’objectiu de purificar-se, recuperar la tranquil·litat i conèixer el que succeeix a la casa del costat —perquè sí—, de la mateixa manera que les novel·les “serveixen per ficar-se discretament en la vida del proïsme”.

Molt més com una conseqüència de l’atzar que no pas d’un pla establert, en arribar a Denver, gràcies als contactes del cap de la seva empresa, en Woshley, en Limpsey i l’Stuart s’han d’allotjar en una casa blava d’estil racional, deshabitada des de fa temps. Està situada en un barri dels afores, en ple procés d’enderroc perquè l’àrea pertany a l’ajuntament de la ciutat i s’ha decidit transformar-la en un campus universitari: els pocs edificis que encara s’hi alcen estan envoltats de piles de runa, solars pelats o en construcció, i els carrers semblarien abandonats si no fos per la presència de les màquines d’obra.

De primer pensem, quan els protagonistes es desperten en un motel i agafen la interestatal per anar a Denver, que els acompanyarem en alguna mena de peripècia que emuli una road movie, que la mala sort farà que el viatge no surti tal com estava previst i que s’hauran d’enfrontar a un perill, a una tragèdia. Però no és així, i llavors, quan ja són a destí, sospitem que el que llegirem segurament es relacionarà amb aspectes de la seva feina, tot i que no triguem a adonar-nos que els interessos de Joel G. Morera no van tampoc per aquesta banda. Sí que hi ha alguns passatges on la ridícula futilitat dels negocis que es fan a la fira adquireixen una mica de presència, però tothom —la veu narradora, que joguineja sovint amb la veracitat de la trama, com si volgués posar en dubte el seu estatus, els personatges i el lector— el que vol és tornar a l’interior de la casa blava, centre obsessiu d’aquesta claustrofòbica novel·la de terror que és 3 a Denver, i continuar conjecturant sobre la novel·la de la vida del seu antic propietari, tal com fa l’H. de Vicenç Pagès Jordà amb els seus veïns.

S’ha d’aclarir de seguida que hi buscareu en va qualsevol signe malèfic, i tampoc no hi trobareu cap amenaça de res, i si algú s’espera alguna calamitat sanguinolenta en sortirà ben decebut: el terror és mental. Com si constatessin que Gombrowicz no s’equivocava, astorats en comprovar que el tedi té uns poders encara més terribles que la por, cada un dels tres protagonistes busca una distracció entre les andròmines vetustes que localitzen a la casa: un llegeix uns quaderns manuscrits de caire històric sobre la zona on s’estan, un altre escolta unes cintes magnetofòniques —els episodis on es descriuen els sons que s’hi senten són el millor del llibre—, i el tercer, assegut al sofà, mira a la televisió un cicle de pel·lícules interpretades per John Wayne. No estem gaire lluny de les conductes monacalment obstinades dels personatges de Paul Auster.

Joel G. Morera fa que la novel·la es comporti com si fos la crònica quotidiana de tres empleats que, mentre esperen que el tràmit laboral arribi a la fi, s’avorreixen molt; de mica en mica, però, ens adonem —ells potser no— que el que havia començat com un entreteniment trivial —llegir, escoltar, mirar— se’ls ha convertit en una altra cosa que els purifica i els dota de tranquil·litat: han canviat l’estrès del seu passat per un present sense temps ni previsions. I, com si haguessin rebut una contusió al cap que els produeix una amnèsia total, els resulta impossible entendre les rutines de la seva vida quotidiana, els seus objectius mesquins, les seves relacions superficials. Han emprès un procés de desaprenentatge gradual i sense retorn: no es tracta d’un parèntesi, sinó d’una transformació irreversible, com si de sobte les seves ànimes buides s’haguessin omplert d’una explosió interior, que és el que passa quan s’està davant d’una novel·la bona, el que passa quan llegim 3 a Denver.

3 a Denver 

Joel G. Morera 
Quaderns Crema, 2024
152 pàgines. 14 euros