Enric Casasses

Dues nits somniades en pobles de muntanya, quatre cebes al Mercat del Ninot o les semblances entre Kierkegaard i Francesc Pujols

La mania obsessiva de la dona de Cadaqués que va hostatjar Eugeni d’Ors de jove es va fer famosa: deia que era la Ben Plantada, la dona catalana arquetípica dels seus escrits

Com fan els organismes oficials, les empreses del sistema (econòmic), suposadament serioses, ho diuen tot de maneres absurdes i pedants

Intentem domesticar-lo, però, igual que el misteri i tot lo inexplicable, l’absurd acompanya el nostre viure

Un gran esforç i lluita del músic els primers anys és contra la fama, contra el tòpic que el convertia en la veu d’una generació, quan ell volia ser i era la seva pròpia veu, no la d’un col·lectiu fantasma que no se sap ni si existeix

L’obra és la revolució permanent, la superació de la tapa blau cel del cel, el zero del sistema de coordenades, el nou crani del segle, el nou sistema de rotació de la vida, la taula neta

Els anglicismes, sense fer soroll, es van esmunyint a dins de les nostres llengües catalanes, castellanes o franceses, mentre expressions angleses s’incrusten al nostre idioma i hi queden incorporades

La poeta va néixer en una família de joiers i tenien botiga al carrer Avinyó, però ella no volia ser botiguera, tenia ànima d’artista

Sobre el sí (i el no) tal com apareix en una obra del magnífic poeta Jaume Gassull: ‘Lo somni de Joan Joan’

València va arribar a ser la ciutat més rica i gran de la península Ibèrica i una de les més actives de la Mediterrània i sense cap dubte la ciutat més divertida del món

No estic gens segur que el passat hagués sigut millor, però sí que sé que el present sempre és un desastre: ara som al vestíbul que ens porta a l’anorreament

La publicació d’'Ubú rei’, d’Alfred Jarry, va causar un escàndol sonat per motius morals que encara ens afecten, i no deixa de ser una reesciptura de la famosa tragèdia ‘Macbeth’

Una de les impressions més fortes va ser ‘El quadern gris’, l’obra mestra de Pla, llegit mentre m’anava impregnant de la poesia de Bob Dylan, Pau Riba, Pi de la Serra i Brassens

Sabem què diu un document o un autor, però el conjunt de la imatge, llum, olors, sensacions, gestos... quasi tot acaba caient al terreny de la imaginació perquè el passat ja no existeix

Fins als setze anys he presenciat aquesta escena cents de vegades i puc assegurar que era una fenomenal exaltació coŀlectiva, amb tothom ajudant-se els uns als altres, i tot el poble hi assistia

Fa 100 anys de la mort del poeta que, a pesar de la vida pública i la malaltia, tenia cor d’adolescent i ànima d’infant

La paraula i la idea de futurisme les va treure Marinetti de la conferència que Gabriel Alomar havia fet a l’Ateneu Barcelonès el 1904

Quan Rodoreda li va dir a Foix que la nena dels seus poemes és una nena eternament nena i perduda, i alhora una santa en una vitrina amb una corona de nyigui-nyogui

Els llibres del marquès de Sade van fer escàndol, però les missives són molt millors: s’hi desplega una ploma àgil, crítica, impertinent, irònica i àcida i, quan cal, seriosa