Enric Casasses

Sobre el sí (i el no) tal com apareix en una obra del magnífic poeta Jaume Gassull: ‘Lo somni de Joan Joan’

València va arribar a ser la ciutat més rica i gran de la península Ibèrica i una de les més actives de la Mediterrània i sense cap dubte la ciutat més divertida del món

No estic gens segur que el passat hagués sigut millor, però sí que sé que el present sempre és un desastre: ara som al vestíbul que ens porta a l’anorreament

La publicació d’'Ubú rei’, d’Alfred Jarry, va causar un escàndol sonat per motius morals que encara ens afecten, i no deixa de ser una reesciptura de la famosa tragèdia ‘Macbeth’

Una de les impressions més fortes va ser ‘El quadern gris’, l’obra mestra de Pla, llegit mentre m’anava impregnant de la poesia de Bob Dylan, Pau Riba, Pi de la Serra i Brassens

Sabem què diu un document o un autor, però el conjunt de la imatge, llum, olors, sensacions, gestos... quasi tot acaba caient al terreny de la imaginació perquè el passat ja no existeix

Fins als setze anys he presenciat aquesta escena cents de vegades i puc assegurar que era una fenomenal exaltació coŀlectiva, amb tothom ajudant-se els uns als altres, i tot el poble hi assistia

Fa 100 anys de la mort del poeta que, a pesar de la vida pública i la malaltia, tenia cor d’adolescent i ànima d’infant

La paraula i la idea de futurisme les va treure Marinetti de la conferència que Gabriel Alomar havia fet a l’Ateneu Barcelonès el 1904

Quan Rodoreda li va dir a Foix que la nena dels seus poemes és una nena eternament nena i perduda, i alhora una santa en una vitrina amb una corona de nyigui-nyogui

Els llibres del marquès de Sade van fer escàndol, però les missives són molt millors: s’hi desplega una ploma àgil, crítica, impertinent, irònica i àcida i, quan cal, seriosa