Captar la nostra singularitat en un llenguatge global fa que esdevingui una cosa intercanviable, despolititzada, dissolta en la circulació incessant d’identificacions. Serà interessant de veure què en fa, el món literari català, de les escriptures d’un jo que interrompi, repolititzi o desobri
Les metàfores no són innocents, que és com dir que carreguen una història (i una ideologia) i que, pitjor, tenen conseqüències
La trista deriva que han pres de fa ja una colla d’anys certs premis literaris és que ja no esperen que els arribi l’obra brillant ni l’autor de talent sinó que han consolidat una maquinària tan potent que es permeten d’inventar èxits
Aquest imperialisme treballa sobre tres supòsits ideològics fonamentals: que les llengües són eines, que les eines són intercanviables i que parlar espanyol és, d’alguna manera, l’estat natural de les coses
A mi encara em preocupa més que aquest puritanisme sexual de Zuckerberg & Co. no tingui cap mena de problema amb la violència i l’horror de la guerra
Nicholson Baker té tota la raó: esperar a la mort d'un autor per parlar-ne és una covardia.
Ser-hi sempre s’ha tornat un pèl angoixant i la raó de moltes bajanades o estirabots o comentaris desafortunats que llegeixes sovint per xarxes
Parece que sufrimos de una cierta intolerancia hacia todo lo que no nos interesa de entrada, como si el campo de nuestros intereses estuviera ya cerrado. Es como pretender que nos digan lo que queremos oir
El que de seguida es fa evident a la sèrie noruega 'Exit' és la manera com la idea amfetamínica i estrident de vida que tenen els personatges és el que, paradoxalment, els genera el buit que pateixen tots
Hi ha alguna cosa important en la construcció d’un 'true crime' nostrat' perquè suposa un petit combat, una petita resistència, a l'arrogància imperial i esborradora de les Fàbriques dels Somnis
Contra aquesta tirania de l’essència, l’únic consol és ocupar-nos a fer, i que sigui el fer, si de cas, qui ens digui qui som
L’ordre dels factors.
Tenim prou indicis de la Fi del Món com perquè cadascú de nosaltres pugui sostenir la seva imaginació escatològica on més li abelleixi
La grandesa és el producte d’un debat, d’una lectura crítica (que és sempre un acte d’amor), d’una aposta, d’una pugna
No hi ha cap vida que pugui passar-se dividida entre l’eufòria i la depressió. El món no està a l’altura de les expectatives d’un llenguatge saturat
Hi penso molt, en els dinou anys de control duaner de Melville. Sobretot, quan sento que algun escriptor nostrat es queixa de no haver guanyat un premi
A la pel·lícula no s’hi idealitza res, ni es maquilla la violència feixista que s’ha naturalitzat i protegit en un Estat que encara s’agafa a la Transició per no haver de confrontar segons quins vespers
Pienso en ese gesto tan habitual y tan violento de presumir tranquilamente de ser un sexista, un racista o un chulo piscinas barato. La admisión pública, lejos de ser un demérito, es un signo de valor
Fins i tot hem descobert on para l’emèrit i, més enllà d’una onada d’indignació tuitaire, la cosa sembla que quedarà en això: en ràbia de sobretaula virtual
Ho hem de pensar en una matriu d’opcions que depenen del comportament d’un virus que ni coneixem. Tots els futurs es mantenen en suspens fins que arriba un decret i ens n’actualitza un altre
Sigui quina sigui la història de cadascú, l’impacte emocional de la pandèmia ha estat immens i una part considerable de la població està patint una o altra mena de dol
Els catalans de seguida correm a ofegar una discussió cobrint-li el cap amb un coixí d’ironia o de coexistències pacífiques, o de seducció institucional
De Vayreda a Garrigasait, a la literatura catalana el western és irònic i desencantat
La sèrie de Disney+ ‘The Mandalorian’ i la novel·la ‘A l’horitzó’, d’Hernán Díaz, mostren l’ànima immortal d’un gènere que també deixa petjada a les lletres catalanes
La lògica de la Raó d'Empresa és monstruosa: el benefici és el valor pel qual es mesuren tots els valors. La resta és una aplicació mecànica d’aquest principi
La proximitat i espai interpersonal i la que mantenim amb el govern i amb la informació s’han posat al centre de la nostra quotidianitat immediata amb la crisi del coronavirus
A Barcelona no tenim tanta ruïna com a Roma, però la sensació és que la mort s’hi fa present en el canvi constant, en la desaparició de l’entramat de locals històrics en favor de l’enèsima franquícia i en l’allau d’un turisme 'parctematitzat'
Chris Ware acostuma a parlar de personatges negligits, d’angúnies familiars i d’un pas del temps que és tant líric com entristidor
Tendim a pensar, i una certa sensibilitat hegemònica (i publicitària) ens hi convida, que el millor que podria passar-nos és que els nostres desitjos es fessin realitat
Ens veureu per tot arreu: som la mena de gent que remena capses de vinils vells, que compra de cooperativa i de qui sovint pengen càmeres analògiques del coll
La concessió del premi Nobel a Peter Handke ha tornat a obrir una de les falles que esquerda una pila de discussions literàries: la relació entre els posicionaments ideològics dels autors i l’excel·lència estètica de la seva obra
Les 600 pàgines de la recopilació dels escrits del carismàtic cantautor permeten entreveure les seves iconoclastes fonts, de Terenci Moix a Bob Dylan, passant pels invents del TBO
L’ensinistrament del públic dels programes de televisió posa en evidència la naturalesa coreografiada de la vida en societat
¿Exagero si dic que, a més de tantes altres coses, la literatura ha estat el lloc dels elidits?
La memòria és astutament econòmica; sempre troba la manera d’estalviar-nos esforços innecessaris, i de signar cada dia tractats de pau entre les contradiccions que ens tiben, i que amenacen d’estripar-nos
El que certa narrativa ens estalvia, el món ens ho llança a sobre una i altra vegada i, així, els dies se’ns omplen de transicions, d’hores perdudes i d’una absència abismal de “moments representatius”
La promesa de la felicitat és una producció obscenament rendible d’infelicitats
Una bona manera de pessigar la pelleringa sentimental d’una època passa per les paraules que fetitxitza
Una ampliada i il·lustrada edició de totes les narracions i l’aplec dels microrelats que batejà “portàlis” permeten disseccionar la temàtica i l’estil d’un dels grans del gènere a Catalunya
A diferència de les obres mestres, les peces comercials acostumen a abraçar una ideologia més o menys dominant i a fer-ne de catalitzador