Superherois
Chris Ware acostuma a parlar de personatges negligits, d’angúnies familiars i d’un pas del temps que és tant líric com entristidor
L’objecte i el subjecte
Tendim a pensar, i una certa sensibilitat hegemònica (i publicitària) ens hi convida, que el millor que podria passar-nos és que els nostres desitjos es fessin realitat
La vida lenta
Ens veureu per tot arreu: som la mena de gent que remena capses de vinils vells, que compra de cooperativa i de qui sovint pengen càmeres analògiques del coll
Handke, Nobel
La concessió del premi Nobel a Peter Handke ha tornat a obrir una de les falles que esquerda una pila de discussions literàries: la relació entre els posicionaments ideològics dels autors i l’excel·lència estètica de la seva obra
Les galàxies de Sisa
Les 600 pàgines de la recopilació dels escrits del carismàtic cantautor permeten entreveure les seves iconoclastes fonts, de Terenci Moix a Bob Dylan, passant pels invents del TBO
Animadors d’audiències
L’ensinistrament del públic dels programes de televisió posa en evidència la naturalesa coreografiada de la vida en societat
L’el·lipsi (III)
¿Exagero si dic que, a més de tantes altres coses, la literatura ha estat el lloc dels elidits?
L’el·lipsi (II)
La memòria és astutament econòmica; sempre troba la manera d’estalviar-nos esforços innecessaris, i de signar cada dia tractats de pau entre les contradiccions que ens tiben, i que amenacen d’estripar-nos
L’el·lipsi (I)
El que certa narrativa ens estalvia, el món ens ho llança a sobre una i altra vegada i, així, els dies se’ns omplen de transicions, d’hores perdudes i d’una absència abismal de “moments representatius”
Feliços tots
La promesa de la felicitat és una producció obscenament rendible d’infelicitats
Mecànica afectiva
Una bona manera de pessigar la pelleringa sentimental d’una època passa per les paraules que fetitxitza
Anatomia del conte caldersià
Una ampliada i il·lustrada edició de totes les narracions i l’aplec dels microrelats que batejà “portàlis” permeten disseccionar la temàtica i l’estil d’un dels grans del gènere a Catalunya
Elsa Schneider
A diferència de les obres mestres, les peces comercials acostumen a abraçar una ideologia més o menys dominant i a fer-ne de catalitzador
El llenguatge de l’estancament
Un dels problemes de les imatges icòniques és la seva efectivitat meteorítica
Paranoia i seducció
Un dels aspectes més sinistres de les explicacions paranoides del món és que poden resultar terriblement seductores
L’art de l’antologia
Seria d’agrair que tota antologia anés acompanyada d’un esforç d’explicitació del criteri sobre el qual basa la selecció
Prendre partit
El món literari català brunz de debats de sobretaula cervesera, on s’hi depura l’art de l’escabetxina i la ponderació
@santagustí
Del que es tracta ja no és de comentar el llibre en si, com de fundar una comunitat lectora a partir de la narració d’una experiència particular
La il·lusió documental
El volum, deliciosament editat, recull nou assajos que Tahuma Nakahira va escriure entre 1970 i 1977 i que no s’havien traduït mai fins ara
Escoltar Monzó
Hem sabut premiar en Monzó, sí, però no hem estat capaços d’escoltar-lo
Terenci Moix, l’escriptor rere el personatge
Als 15 anys de la seva mort, més enllà de la màscara amb què era popular, ressorgeix amb força el seu vessant de creador literari, la petja del qual es pot resseguir avui en joves autors en català
Entre la cura i la fetitxització
Museïficar la llengua no fa cap favor a la literatura; només ens omple les llibreries de petites vitrinetes verbals
Amaro, Gingham, Ludwig
Hi ha una tendència novel·lesca que estira el fil del 'cultural turn' dels vuitanta i que prefereix Wolfe a Pynchon, i Franzen a Ozick
Els desplaçaments mínims
A El baró rampant (1957), en una de les poques converses que Cosimo Rondò manté amb el seu pare