_
_
_
_

Tortosa retirarà aquest estiu el seu monument franquista

L'alcaldessa, Meritxell Roigé, de Junts per Catalunya, defensa que l'obelisc era "part del paisatge" de la ciutat

Ester Capella (centre), amb Pere Aragonès i Meritxell Roigé davant del monument, aquets divendres.
Ester Capella (centre), amb Pere Aragonès i Meritxell Roigé davant del monument, aquets divendres.susanna sàez (efe)
Marc Rovira

El monument franquista del riu Ebre a Tortosa ja té fixada la seva data de caducitat: juliol del 2021. La Generalitat ha licitat les obres i iniciat els tràmits per desmuntar l'obelisc que va fer aixecar el dictador Francisco Franco el 1966, com a homenatge a l'avanç del bàndol nacional a la Batalla de l'Ebre i als "25 anys de pau" després de la Guerra Civil. "Ningú pot posar en dubte el seu simbolisme", ha manifestat aquest divendres a Tortosa la responsable de Justícia del Govern català, Ester Capella. "No hi ha excuses", ha insistit la consellera, que ha pores la paraula després que l'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, indiqués que per a la ciutat la peça no és un "símbol del franquisme" sinó més aviat "una part del paisatge".

Per moments, l'acte oficial per avançar l'enderrocament del llegat feixista s'ha convertit en un xoc de declaracions entre l'alcaldessa, de Junts per Catalunya, i Ester Capella i Pere Aragonès, d'ERC. Roigé ha advertit als representants del Govern que anunciar ara la intervenció comporta un "risc d'electoralisme", al qual Capella ha respost que l'Executiu es quedaria "de braços creuats" perquè "el totalitarisme i el feixisme guanyen quan es normalitzen". Al seu torn, el vicepresident Pere Aragonès ha criticat que el desmuntatge del record franquista acumula "massa temps d'espera".

La controvèrsia i els dubtes sobre qui té competències sobre el monument han estat una constant durant anys. La Generalitat acusa el Govern espanyol i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) d'inhibir-se sobre la retirada de l'obelisc, malgrat que el 2007 es va aprovar la llei espanyola de Memòria Històrica. "No ho vol ningú perquè ningú assumeix la responsabilitat de retirar-lo", ha criticat aquest divendres Ester Capella.

"Se'ns ha criticat injustament, nosaltres no podíem intervenir", al·lega l'alcaldessa, per justificar el paper de l'Ajuntament. El maig del 2016 el Consistori va organitzar una consulta popular per decidir quin havia de ser el futur del monòlit. L'opció de conservar-lo va guanyar amb un 68% dels vots i Ferran Bel, llavors alcalde i ara diputat del PDeCAT, es va comprometre a donar-li una reinterpretació. En quatre anys no s'ha fet res sobre aquest tema i Roigé admet que "fa molt poc, l'Ajuntament va iniciar la descatalogació del monument".

La Generalitat va aprofitar l'efemèride del 20 N, aniversari de la mort del dictador, per anunciar que les incerteses sobre l'obelisc han arribat a la seva fi. S'ha licitat la primera fase de les obres, que inclou un estudi geotécnico per avaluar la solidesa i estabilitat del jaç del riu. Serà menester mobilitzar una grua d'alt tonatge per retirar les peces metàl·liques que donen forma a l'estructura. "No és una declaració d'intencions, celebrem que té els dies explicats, segur que tomba", va assegurar Capella.

El calendari previst fixa en el proper mes de gener la finalització de l'estudi sobre el terreny, un tràmit previ a la instal·lació de la grua. El mes de març està marcat en vermell per donar inici als treballs de desmuntatge. La recuperació final de l'espai està prevista per al mes de juliol, aprofitant que durant els mesos d'estiu baixa menys cabal pel la llera del riu i es podrà treballar amb més seguretat.

Es calcula que el cost de l'operació ascendeixi fins als 200.000 euros. Pere Aragonès ha dit que falta confiar que "la CHE ni cap altra institució" posi traves que puguin retardar el desmuntatge de l'armatoste. L'aprovació de la llicència d'obres depèn de l'ajuntament.

L'escultura, encarregada a l'artista Lluís Maria Saumells, va ser aixecada a la meitat del riu, en concret sobre la pilastra de l'antic pont de la Cinta, volat en 1938 durant la Guerra Civil. Mesura 45 metres d'altura i s'erigeix sobre una pilastra de formigó des de la qual s'alcen dues puntes de ferro. La més alta té una gran creu adossada en un dels angles coronada per una estàtua que representa a un soldat espanyol guiat per un estel. La punta petita finalitza amb la figura d'un àguila amb les ales esteses.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_