Catalunya trigarà vuit anys a absorbir la llista d’espera de la dependència

El mapa d'atenció a la dependència a Espanya mostra grans diferències per comunitats autònomes. Catalunya és la que més temps trigarà a absorbir la llista d'espera si continua amb el mateix ritme mantingut des del 2016. Necessitaria vuit anys, segons l'anàlisi anual que fa l'Observatori Estatal de la Dependència de l'Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials, experts en el sector. L'informe constata que aquests dos últims anys el sistema s'ha reactivat en certa mesura a Espanya, amb millores en el nombre d'atesos o les prestacions o serveis que s'ofereixen, però assenyala que les incorporacions es deuen fonamentalment a l'atenció dels dependents moderats (els menys greus). Unes 98.000 persones amb grans necessitats continuen esperant, són prop del 40% dels desatesos. L'associació reclama al Govern espanyol que aprovi per decret els 415 milions d'euros que estaven inclosos als Pressupostos.

Más información

Més de 24.700 persones han mort a Catalunya esperant les ajudes a la dependència des del 2011

La llista d’espera dels dependents és de 25 anys amb el pressupost actual

A Espanya hi ha 1,3 milions de persones amb algun grau de dependència reconegut, segons dades de desembre recollides pel XIX Dictamen de la dependència, elaborat per l'associació, que es va presentar dijous. D'aquestes, 250.000 no reben cap prestació o servei, malgrat que els ha estat reconeguda, és a dir, que el 19,2% dels dependents està en llista d'espera. 128.000 persones esperen que se les valori per saber si poden entrar al sistema. L'informe calcula que l'any passat van morir 30.400 persones sense haver percebut la prestació o servei a la qual tenien dret. Més de 80 cada dia. Els experts precisen que no van morir per aquesta causa, “però sí amb l'expectativa incomplerta de rebre atencions”.

El dictamen assenyala les “gravíssimes” desigualtats entre territoris, tant en cobertura com en models de gestió. “És previsible que hi hagi algunes comunitats que no puguin recórrer el camí que els queda sense un canvi dràstic de model d'atencions i/o una injecció financera”, sosté l'informe. En l'escala de valoració que fan –per elaborar-la tenen en compte paràmetres com la llista d'espera, la despesa pública, l'ocupació o la relació entre serveis i prestacions econòmiques–, Canàries és la comunitat que surt més mal parada, com en anys anteriors (1,8 sobre 10). La segueixen Catalunya, Balears i Astúries (2,9). Castella i Lleó encapçala el rànquing (9,3). La mitjana del país és un aprovat just (5,04). 

El ritme de millora desigual fa que territoris com Andalusia, Cantàbria, La Rioja o Catalunya tinguin una previsió de sis anys o més per a la plena atenció (la mitjana del país és de quatre anys) si mantenen el ritme de creixement dels últims tres anys. Només Andalusia i Catalunya aglutinen el 60% de les 250.000 persones que estan en llista d'espera a Espanya. L'associació apunta que la pressió de demanda és “molt elevada” a tots dos territoris, que han incrementat les atencions, però de manera encara insuficient. Cantàbria i La Rioja trigarien set anys a absorbir la llista d'espera; Andalusia, sis. Territoris com Castella i Lleó, Navarra i Ceuta i Melilla “tenen una llista d'espera reduïda pràcticament a la gestió normal d'altes i baixes sense acumulats”. 

A grans trets, el sistema millora. El nombre de persones ateses (més d'un milió) es va incrementar un 10,4% l'any passat, amb gairebé 100.000 més que el desembre de l'any anterior. També han crescut els serveis lliurats (13,7%) en més proporció que les prestacions econòmiques per cures familiars (han incrementat un 5,5%), una qüestió que l'associació considera “determinant” per a l'increment de l'ocupació neta creada pel sistema (uns 29.000 llocs de treball respecte a l'any anterior, fins a arribar als 247.000) i els retorns econòmics.

Però, si bé durant el 2018 la llista d'espera es va reduir en 60.000 persones, l'associació sosté que es deu, sobretot, als dependents menys greus. “Els qui més necessitats d'atenció tenen són els qui menys redueixen la llista d'espera, cosa que evidencia que les comunitats han optat per atendre els que poden reduir la llista amb menors costos per al sistema, els dependents moderats, amb serveis de baix cost”, s'apunta en el dictamen. “La prova és que des del 2009 el cost per dependent s'ha reduït un 20,8%, i ha passat dels 7.687 euros anuals de llavors als 6.087 actuals”.

L'any passat, el Govern central va aportar 1.330 milions (un lleuger augment respecte al 2017), el 20% dels 6.922 milions de despesa pública en el sistema. Les comunitats van aportar el 80% restant. Però l'associació estima que el cost directe de les prestacions i els serveis que es van oferir durant el 2018 va ser de 8.252 milions d'euros: és a dir, els usuaris van aportar un 20,6% en forma de copagament. Segons els seus càlculs, la retallada acumulada des del 2012 en el finançament de les comunitats ja arriba a 3.154 milions d'euros.

L'associació considera que la recuperació que sembla consolidar-se el 2018 es deu a l'embranzida de les comunitats i dels copagaments familiars i reclama un esforç al Govern central. Segons les seves estimacions, la partida de 415 milions d'euros que preveien els Pressupostos per a l'anomenat nivell mínim de finançament permetria atendre gairebé 70.000 persones més i es generarien més de 15.000 llocs de treball directes. Pel que l'associació sol·licita a l'Executiu que reculli aquesta pujada de finançament a través d'un reial decret, “atesa la urgència dels dependents en llista d'espera i de les seves famílies”, tal com van reclamar al desembre els grups parlamentaris del Congrés, a excepció del PP.

"El problema és que totes les retallades del 2012 continuen vigents excepte la minsa pujada del PP l'any passat. Si no impulsen el decret llei, probablement l'avanç dels seus dos últims anys es frenarà", ha lamentat Luis Panza, coordinador d'estudis de l'associació. "Si algun partit ho vetés, estaria condemnant els dependents", ha afegit José Manuel Ramírez, president d'aquesta organització, que també ha reclamat que es recuperi la cotització de la Seguretat Social de les cuidadores no professionals, una mesura que previsiblement s'aprovarà aquest divendres al Consell de Ministres.