Olga Cuesta: “S’ha banalitzat menjar sense gluten”

“Un celíac necessita un diagnòstic clar”, apunta Cuesta, que lamenta que s’hagi menyspreat la problemàtica del gluten. La celiaquia és una patologia crònica que es presenta en individus genèticament predisposats. La ingesta de gluten, una proteïna present en cereals com el blat, el sègol, l’espelta, el kamut, l’ordi, la civada o el triticale, els malmet les vellositats de l’intestí prim, de tal manera que no absorbeixen tots els nutrients de l’alimentació. Si no es tracten, “els celíacs sempre estan sota mínims”, diu Cuesta.

Els símptomes de la celiaquia són diversos i més clars en els infants. En els adults, fins i tot hi ha casos asimptomàtics, de manera que el diagnòstic s’allarga. Alguns dels símptomes digestius són diarrea, estrenyiment o dolors abdominals, però també n’hi ha d’altres com la fatiga, la pèrdua de pes, la infertilitat, l'osteoperosi o la depressió.

De mitjana, un adult triga set anys en ser diagnosticat. “És una malaltia molt camaleònica, als celíacs cal buscar-los”, diu Cuesta, i encara avui, que hi ha molta més informació, es calcula que el 80% no estan diagnosticats. En xifres generals, l’1% de la població té aquesta intolerància. El més greu és que pot acabar amb un limfoma, un càncer intestinal.

De fet, la mateixa presidenta de l'associació va ser diagnosticada amb 40 anys, després de molts de no trobar-se bé però no saber què li passava. El diagnòstic de la seva filla va ser clau per adonar-se que ella tenia el mateix problema. El protocol que se segueix passa pel metge de capçalera primer, per fer-se una serologia, derivar el pacient a l’especialista, i fer una biòpsia que confirmi la celiaquia, i després anar al digestòleg, que pauta la dieta més convenient.

Una vegada se segueix la dieta adequada i no s’ingereix gluten, el malalt de celiaquia millora molt i, de fet, porta una vida totalment normal. Això sí, per a aquests malalts, les traces també compten perquè malmeten les vellositats de l’intestí. Per això és tan important ser curós amb la dieta i menjar només en establiments on es pot garantir que són veritablement lliures de gluten.

Encara que l’oferta per a celíacs aparentment s’ha multiplicat, a la pràctica, segueixen tenint força problemes quan volen menjar fora de casa. La majoria d’establiments que han florit en els últims dos anys no ofereixen les garanties que necessiten els celíacs, de manera que només es poden fiar dels locals que tenen el segell de l’associació, que és l’encarregada d’auditar bars i restaurants sense la col·laboració de l’administració.

“S’ha perdut la rigorositat que necessitem els celíacs”. Per dur a terme la dieta correctament no només l’aliment ha d’estar lliure de gluten, sinó que necessiten que en l’elaboració i el servei no hi hagi contaminació creuada, que pot generar traces en els aliments. A més, la dieta sense gluten no és recomanable per a les persones que no tenen cap problema amb aquesta proteïna, perquè en els aliments lliures de gluten, per compensar l’elasticitat que dona aquesta proteïna als aliments s’afegeixen més greixos i sucres.

Ajudes públiques i inspectors

A més de les traces, l’altre gran problema que tenen els celíacs és el preu dels aliments sense gluten. Encara que les marques blanques han ajudat a moderar una mica els preus, la cistella de la compra segueix sent 100 euros més cara per a una persona que ha de comprar el pa, la pasta i els cereals sense gluten. A més, com que es tracta d’una malaltia amb base genètica, normalment afecta més d’un membre de la mateixa família.

“En època de crisi ens hem trobat amb casos de gent doblement castigada que ha hagut de deixar de comprar aliments sense gluten als fills i posar-los en risc”, explica Cuesta, que presideix l’associació creada fa 40 anys per ajudar les persones afectades per aquesta malaltia que no reben cap tipus d’ajuda pública. “Com que el tractament és una dieta, no es veu com un tractament”, lamenta. “Nosaltres demanem que l’administració cobreixi aquest cost”, afegeix, com passa en altres països europeus.

L’altre principal reivindicació de l’Associació de Celíacs és que es formin els inspectors sanitaris perquè també comprovin si els establiments acreditats sense gluten compleixen els protocols. De moment, és l’associació la que gestiona el segell dels establiments i el revalida. Per això demanen que els inspectors sanitaris dels establiments de restauració també tinguin formació en aquest camp i certifiquin si els locals compleixen les exigències.

L’altre tema que els preocupa són els menjadors escolars. No són partidaris dels punts que es donen a les famílies amb aquesta problemàtica per tenir avantatge a l’hora d’escollir centre, sinó “que es garanteixi un menú sense gluten” a tots els menjadors. "Cada setmana tenim incidències amb escoles", apunta Cuesta. Des de l'associació intenten fer de mediadors i anar aportant solucions a aquests problemes mentre segueixen mantenint converses amb l'administració perquè sigui més activa.