Jordi Llovet

Els personatges de la ‘Recherche’ no van més enllà de la memòria de fets viscuts i recordats per art de màgia

El d’Atenes creia que els nens són tots delinqüents i que l’educació redreçava els seus instints malèvols

L’home viu en la misèria i només la seva espiritualitat pot assegurar-li una vida digna, creia el savi francès

Si llegíssim amb l’ordre que se seguia a les escoles medievals, amb ‘Jaufré’ sabríem què canvia del segle XII al XIII

Sempre hi ha qui prefereix internar-se en la història passada per no viure un temps que no ofereix cap esperança

El seu gran mèrit va ser presentar el mal, el crim i el pecat com a característics del gènere humà

El dietari de Chirbes, el millor en 50 anys, és d’una intel·ligència alhora fenomenal i noümenal

El criteri dels que saben què és la literatura és tècnic i de qualitat estètica i poètica, i s’aparta de fets i modes puntuals

“La pèrdua d’interès i la manca d’il·lusió és allò que ens envelleix”, diu sàviament ‘El impulso nómada’

Catalans, no cal amoïnar-se: sols els capellans coneixen de tan a la vora Déu i Satanàs, i saben com dominar els contraris

Paul Valéry va tenir quatre amants, va defensar Pétain i Salazar i va simpatitzar amb les idees de Maurras, recull ara un llibre

El secret de l’art no és només en l’estil sinó en la intuïció d’una veritat, deia Proust; per això no creia gaire en France

Els facultatius dels dos escriptors són diferents: el del primer sana; el del segon ni cura, ni salva ni proveeix: no hi ha sortida

Cap defensor del procés ha aclarit quin govern, sanitat o educació hi hauria en la imaginada república

Qui avui és incitat per les xarxes a sortir per anar a un “evento” és ben lluny d’una proesa clàssica

El llibre d’Alessandro Barbero sobre el poeta és un dels més ‘comprehensive’ editat al país, la nació i l’estat

L’èmfasi de Cuixart i Paluzie per la Diada mostra que Le Bon i Freud no erraven del tot

El poeta Rilke aconsellava a les famílies que obliguessin els nens de més de vuit anys a vetllar els difunts de casa

Stefan Zweig s’assembla a periodistes com Gaziel, Xammar o Pla, i dels seus ‘Dietaris’ en sortirien uns bons ‘homenots'

La sentència que va patir el pensador és considerada una de les més severes en tota la història del judaisme

Maria Egipcíaca va viure al desert després d’una gran vida de disbauxa

Lluís Maria Todó escriu sobre Stendhal, Flaubert i Proust amb criteri i amor a la vida i a la bona literatura

Amb el 'procés', l’humor s’ha esfumat. En canvi, al Decret de Nova Planta es va respondre dient ‘felipa’ la comuna...

En la seva obra és fàcil distingir el dogma del pur sentit comú: avui, en el debat del feminisme, això costa de trobar

Per Freud, el populisme que depèn d’una figura carismàtica pot desplaçar-se a associacions que hi combreguen

Quins són els intel·lectuals comparables avui per la seva autoritat a D’Ors, Maragall, Fabra o Riba? No existeixen

Avui hi ha dos tipus de lector inconciliables: amb una sòlida educació literària o sense

Els qui van marxar van fervel contrari del vers d’Horaci. Macià, que era militar, va ser més valent i va agafar un fusell

La seva resposta als temps va ser la més enrabiada: una aposta diabòlica, una “santa prostitució”, digué Lautréamont

La papessa Joana es va delatar en parir una criatura; François de Choisy, vestit de dona, jeia amb noietes

La formació de les grans col·leccions de llibres del món està tan farcida de curiositats com de generositat

Orgullós i gran xerraire, la biografia que en va fer Boswell és de les més grans escrites mai per algú proper a un autor

Cal que un bon escriptor sense premi públic ni literari continuï la tradició de Pope i rebenti tot el que es pugui rebentar

Hermida Editores acaba de publicar el volum XII de la Comèdia humana, de Balzac, on el lector trobarà una novel·la rara, però d’allò més simptomàtica,

Allò menut i quotidià s’eleva per la gràcia del ritme i la sonoritat de la prosa, que la poeta feia com si fossin versos

“No hi ha manera més eficaç de governar la multitud que la superstició”, afirmava al seu ‘Tractatus’

Si la comunitat creu que les seves decisions estan al marge de les lleis de la societat, entra en un carreró sense sortida