‘La Catalunya rebel’: construint el mite Macià

Al novembre farà un segle de l’intent d’ocupació armada del Principat des de la Catalunya Nord per part d’un escamot format per voluntaris catalans i un grup heterogeni d’antifeixistes italians. Tota l’operació, que ja penjava d’un fil per les desavinences internes i les mancances econòmiques i logístiques, se’n va anar en orris per l’actuació preventiva de la Gendarmeria francesa, degudament informada per l’agent doble Ricciotti Garibaldi. Tots els detalls van ser recentment analitzats per l’historiador italocatalà Giovanni Cattini al seu L’aixecament de Prats de Molló (Rosa dels Vents, 2021).

Ara bé, el fracàs militar puntual fou transformat en un decisiu èxit propagandístic arran del judici celebrat el gener següent contra Macià i els seus. La potència icònica d’aquell Quixot idealista de cabells blancs, el seu discurs assumint tota responsabilitat i vindicant la justícia de la seva causa —amb evidents ressons amb la Irlanda poc abans independitzada—, la bona defensa del seu advocat Henri Torrès i l’evidència de la traïció soferta per part dels seus suposats aliats van redimensionar la figura de l’Avi i van posar les bases de la seva projecció posterior. Com faria el 1953 Fidel Castro després de l’assalt fracassat a la caserna Moncada, el geni polític sap aprofitar les oportunitats, fins i tot en les pitjors circumstàncies.

Els primers que van entendre la potència mediàtica del judici van ser els seus propis companys de militància. Així, el 1927 Estat Català —el partit de Macià— va editar, en francès i de la mà de l’Agence Mondiale de Libraire, una crònica salpebrada d’èpica i intencionalitat política de tots els fets: des dels precedents històrics fins els preparatius de la insurrecció, la posterior traïció i el judici, a més d’un annex documental. L’oportuna recuperació i traducció d’aquell document històric per Símbol Editors pren un nou sentit i se’ns revela com una mostra d’intel·ligència estratègica política —no gaire freqüent a casa nostra— i una peça clau en la “resignificació” de la figura de l’Avi.

Al pròleg, el president Puigdemont no amaga —tampoc l’editorial que en destaca el nom a la coberta— la voluntat de traçar una forçada i anacrònica analogia entre el seu cas i el del seu mític antecessor. Molt més interessant resulta la introducció signada per Agustí Colomines, on retrobem l’especialista en catalanisme polític. Així, el professor de la UB traça un retrat del pas de Macià —antic tinent coronel de l’Exèrcit espanyol— per pràcticament tot el ventall polític català fins a esdevenir el cabdill jutjat per les autoritats franceses: “A diferència del regionalisme pactista de la Lliga, però també del gradualisme del republicanisme federal, el projecte independentista de Macià s’alimentava d’una mística insurreccional i patriòtica”.

Sense aquesta trajectòria, amb molts fracassos però moltes experiències i contactes posteriorment útils, no es pot entendre com l’Avi va passar de la perifèria de la política catalana durant la monarquia a la centralitat com a líder de la Generalitat republicana. Per aquesta conversió, l’episodi de Prats de Molló seria central per engegar un procés culminat amb la doble proclamació, republicana i —amb estira-i-arronses negociadors— autonòmica, del 1931.

La Catalunya Rebel

Traducció de Iolanda Guiu 
Símbol Editors
396 pàgines. 30 euros