Origen del mite Macià

El gran complot. Qui

va trair Macià? La trama

italiana

Giovanni C. Cattini

Ara Llibres

363 pàgines. 19 euros

Mentre no acaba d'arribar una biografia completa i rigorosa de Francesc Macià, a les acaballes de l'Any Macià apareix un llibre que no resol aquest problema, però sí que contribueix de manera rotunda a donar llum sobre un dels episodis principals de la seva trajectòria, justament aquell que el va convertir en un mite popular per a molts catalans; un episodi que també té prou importància per explicar el canvi de l'hegemonia en el catalanisme en la dècada de 1920.

Aquell militar espanyol que abandonà l'exèrcit per defensar les idees catalanistes fa el tomb definitiu en la seva biografia quan va preparar la invasió de Catalunya des de Prats de Molló la tardor de 1926, en una acció militar que pretenia promoure un aixecament general de Catalunya contra la Dictadura de Primo de Rivera. Com és ben sabut, aquella aventura va ser avortada i el judici posterior a París a principis de 1927 es va convertir en una operació propagandística, on Macià es va presentar obertament com el líder en pro de la independència de Catalunya.

El nét de Garibaldi jugà a dues bandes en la trama de Prats de Molló

Tot això ja ho sabíem, però El gran complot. Qui va trair Macià? La trama italiana , de Giovanni Cattini (Màntua, 1972), aporta una perspectiva nova. D'una banda, perquè tracta aquell intent en el context de l'insurreccionalisme a l'Europa de l'època, i en relació amb els ambients d'exiliats del París dels anys vint, en què confluïen expatriats catalans, espanyols, italians, junt amb activistes de diversa naturalesa. De l'altra, perquè estudia a fons la participació d'un grup d'italians en aquella operació, dirigits pel curiós personatge de Ricciotti Garibaldi, el nét del Garibaldi de la unificació italiana, que utilitzava el prestigi del seu cognom per jugar a totes les bandes possibles, i que finalment actuava en connivència amb els agents italians a França, que es dedicaven a perseguir els exiliats antifeixistes.

A través d'un curós treball amb fonts inèdites, especialment dels arxius italians, i amb el detall de les fonts policials, Cattini reconstrueix el seguiment que la Itàlia feixista feia del procés polític català, l'interès pels nuclis que anomenaven "separatistes", a més de l'enorme capacitat dels agents italians per infiltrar-se en les organitzacions antifeixistes presents a França, en una història d'espies dobles i triples.

Sobta el protagonisme del mateix Mussolini, sobretot quan també era ministre d'Afers Exteriors, per al qual tots els moviments que es produïen a França tenien una vital importància. La recerca també permet establir fins a quin punt els serveis secrets espanyols i francesos estaven al corrent de l'operativa desplegada per Macià i els seus seguidors, en una operació que des d'aquest punt de vista estava condemnada al fracàs. Un cop el complot va ser descobert, les dinàmiques dels exiliats italians i catalans continuaran divergint. De fet, fins i tot els fons que van recollir-se entre els exiliats italians en solidaritat amb els compatriotes detinguts a Prats de Molló van acabar en mans d'un infiltrat feixista. En canvi, entre Macià i els seus hi havia extesa la percepció d'un canvi molt notable. El líder català deia en una carta escrita des de la presó mentre esperava el judici: "No hi ha dubte que la victòria que hem guanyat és molt gran i que serà el preludi que assegurarà la definitiva", alhora que afirmava que "un altre dels aspectes d'aquesta victòria és que els catalans, alguns d'ells potser de bona voluntat i tot, no acabaven de tenir confiança en la possibilitat d'una cosa com la que anàvem a fer, i que ara n'hi tenen". Tota aquesta confiança en el futur d'un home ja gran que explicava als francesos que volia convertir Catalunya en "la Bèlgica dels Pirineus" i que no deixava ningú indiferent a Catalunya. Un líder que havia vist frustrada la seva operació militar, però que en canvi en sortia reforçat des de la perspectiva política.