Com vívides esquerdes (evocació de la poesia de Maria Antònia Salvà)
No era una pagesa que improvisava versets, sinó una intel·lectual que vivia a pagès
No era una pagesa que improvisava versets, sinó una intel·lectual que vivia a pagès
Amb una mirada periodística i de gènere, Marta Lluvich Segarra ha convertit el seu poble natal en un fenomen editorial i social
Gonzalo Torné ha editat antologies comentades de les escoles filosòfiques de la Grècia clàssica, i ara ha aparegut la dedicada als cínics
‘Aquesta nit passarà la guilla’, sobre un món rural en transformació, inclou, com a mínim, quatre peces dignes d’una antologia

Els espectadors i lectors busquen la repetició d’una manera ben poc estimulant (i patològica?), que es nodreix de l’obsessió pel control

El periodista Miquel Alberola publica el retrat més complet, humà i contextualitzat sobre el cantant que va marcar l’antifranquisme i va despertar consciències lingüístiques
Arnau Barios, Pau Sabaté, Ferran Ràfols, Marina Laboreo, Eloi Creus i Anna Casassas parlen sobre l’ofici de llegir a fons, discriminar i triar perquè la tradició literària es mantingui viva
La commemoració pel centenari de la mort del poeta coincideix amb aquesta exhaustiva edició crítica a càrrec d’Ignasi Moreta

Amb aquest llibre l’autor entra de ple en aquell gènere literari que potser va inaugurar la ‘Carta al pare’ de Kafka
Toni Morrison, premi Nobel, va entendre a ‘Amada’ que la dificultat no comença després, sinó en tot allò que una vida prova de construir enmig de la violència
Només l’aconseguiran les xarxes socials i la borsa de Nova York: una suma d’estupidesa i beneficis econòmics
El novel·lista i dramaturg es va veure obligat a treure’s un sobresou tot exercint de periodista i va escriure columnes d’una vivor intel·ligent

Pol Guasch, Francesc Torralba i Yiyun Li exploren el dol des de les memòries i l’assaig i mostren diferents actituds respecte de la dimensió espiritual de la mort, però coincideixen en la necessitat de la paraula escrita i la cura del jardí

L’escriptora va emocionar-se al club de lectura en parlar de ‘Qui salva una vida’
S’ha mort a Mallorca l’autor de bones obres com ‘Corbs afamegats’ i ‘El clam del ametllers’, que va decidir aturar la seva carrera literària

El lector coneixedor de Gabriel Caballero identificarà a ‘Les nits en blanc’ el segell d’un escriptor que no explica una història sinó un fet des de molts punts de vista

Als EUA s’ha desfermat una guerra contra les lletres com no es veia des del final del poder de l’Església en l’ensenyament

Plantejat com un àlbum de records, idees i pensaments, ‘Ocell de bosc’ desplega un paisatge interior en què els sentits es converteixen en miralls de l’experiència humana, ciutadana i personal

Mig segle després de la primera publicació, es recuperen les cartes del lletraferit i amic d’Agustí Bartra, mort al camp de Mauthausen el 1941

El ferrocarril és fonamental en la construcció d’Europa i també un espai literàriament productiu que van celebrar escriptors com Josep Pla, J.V. Foix o W.G. Sebald

Del títol número 100 de la col·lecció Crims.cat, una recuperació de Rafael Tasis, a lúltima traducció de Nicola Lagiola

L’escriptor abandona la ficció amb ‘Relíquia’, llibre autobiogràfic centrat en el suïcidi del seu pare i travessat també per les morts d’escriptors il·lustres

Novel·les de Ferran Sáez, Pep Prieto o Flavia Company, assaigs de Joan Fontcuberta o Nora Ephron i noves traduccions de clàssics de Rousseau o Zola

A ‘Rascaparets’, l’autor barreja molts subgèneres, del costumisme grotesc a la revisió de la tradició literària, amb bonhomia lleugera i fútil

L’assaig ‘Lliçons de coses’ és una porta d’entrada a l’univers del fotògraf i una invitació a entendre la tensió entre la imatge com a testimoni i la imatge com a gest crític

Inspirada en la seva vida, a ‘Tots els homes per naturalesa volen saber’ l’autora evoca la sensació d’estranyesa del país on va créixer i la lluita contra la pròpia homofòbia

El monjo de Montaudon canta coses que qualsevol podria conèixer o sentir, la gràcia és que les diu amb un estil personal; en canvi, el barceloní Pi de la Serra canta i gràcies a ell sabem, veiem i revivim coses del barri i la família