
Grapejar les lletres catalanes
Ja havia dit Gabriel Ferrater que la literatura catalana de postguerra vivia sota la cotilla del catalanisme, però la deriva dels premis posseeix una força preceptiva encara més gran

Ja havia dit Gabriel Ferrater que la literatura catalana de postguerra vivia sota la cotilla del catalanisme, però la deriva dels premis posseeix una força preceptiva encara més gran
Jordi Mir fa un exercici pedagògic molt oportú en clau de defensa democràtica que s’insereix en l’allau d’assaig sobre l’extrema dreta

El poeta i narrador mallorquí, deixeble de Blai Bonet, ha guanyat el guardó en la primera Nit de les Lletres Catalanes, que recull el testimoni de la Nit de Santa Llúcia i agrupa dotze guardons literaris

Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any, és medievalista i editora, però també una escriptora per tenir en compte
Es publica una edició tan insòlita com meritòria del cançoner de poesia, quasi tota pagana i estrambòtica, de cap a 1230
Premi Santa Eulàlia 2026, el llibre abarca des del 1854 fins al 1954, quan s’acaba el racionament de la postguerra

Quants anys seguits podem tolerar que no guanyi cap dona (el cas invers no es produeix)?

El pròxim 14 de març, a la Sala Oval del MNAC s’atorguen 12 premis en una gran gala que pren el relleu de la Nit de Santa Llúcia
A l’assaig autobiogràfic ‘Acció de gràcies per una casa’, Stefanie Kremser fa un exercici de nostàlgia prospectiva sobre l’arrelament i el nomadisme
La novel·la mostra l’autoexigència radical de l’autor, que sembla contenir el pressentiment d’un final proper, i condensa l’animadversió pel seu país
L’advocada recull en les seves memòries una vida marcada per la defensa dels drets humans i, sobretot, la barbàrie viscuda del franquisme, ara que tem que el jovent s’abraci a la ultradreta
L’autor recorre Catalunya per descobrir les seves relíquies més sorprenents a ‘El camí dels ossos’, un deliciós llibre de viatges digne de la millor tradició del gènere
‘Un assumpte personal’, de Beppe Fenoglio, és una de les grans novel·les italianes del segle XX
Friedrich Hölderlin i Heinrich von Kleist, vinculats a l’escriptor, van haver d’esperar la posterita per assolir èxit i anomenada
Amb ‘Sumer és aquí’, l’artista pluridisciplinària s’afilia al gènere del planys de ciutat, tan vell com el tipus d’escriptura més antic que es coneix, el cuneïforme dels sumeris
L’important és l’estratègia formal, que renuncia a la història principal i se centra en la crueltat anònima de les coses que passen a la gent vulnerable

El llibre de memòries ‘El pa dels àngels’ permet establir paral·lelismes entre les dues artistes, com ara la convivència natural d’una certa forma de transcendència amb la més estricta festa
La passió de Harold Roig i Gorina pels clàssics sobre la història de la filosofia es tradueix en un catàleg de títols en què, al costat de Taylor, trobem John Burnet, Francis M. Cornford o Enrico Berti
Els protagonistes d’‘El que fem bé és demanar perdó’, de Lee Ki-Ho, són els interns d’un psiquiàtric que viuen obligats a demanar disculpes tota l’estona

De novel·les de Julià de Jòdar, Claire Lynch o Antoni Pladevall a la poesia de Joan Alcover i Maria Antònia Salvà
‘Saviesa’, escrit quasi enterament a presó, és la manifestació d’un convers, d’un home que es redimeix

Premi Miquel de Palol 2025, el poemari es proposa una empresa arriscada: reflectir una manera de compondre de vuit segles enrere

Sembla que la periodista, Premi Ramon Llull, tem no complir al peu de la lletra les normes severes que manen en aquest nou gènere narratiu
‘Després del naufragi’ vol ser la seqüela de ‘Moby Dick’ protagonitzada per uns poc enigmàtics Jon Quer i Karl van der Berg, que representen Junqueras i Puigdemont
A cavall entre la prosa literària i la historiogràfica, Dolors Marín actualiza la perspectiva sobre les dones milicianes amb perfils biogràfics de Simone Weil, Kati Horna o Emma Goldman

A la primera novel·la de Claire Lynch, una dona s’enamora d’una altra dona i se separa del marit; la filla desentortolliga les mentides de la família quaranta anys després
No era una pagesa que improvisava versets, sinó una intel·lectual que vivia a pagès