València, un any després de la dana: Entre l’aigua i el paper

Per a qui som de la Ribera, la pluja mai no cau sola: arrossega records. Quan els núvols s’acosten, no alcem la vista per curio­sitat, sinó per instint, com si en la seua ombra hi hagueren escrites les nostres pors. És un gest heretat: ve de la pantanada de 1982, però ara també del 29 d’octubre de 2024, quan la barrancada va transformar rius en torrents i carrers en rieres. Aquella aigua es va emportar vides, 229, i també memòries fetes de paper.

El sector editorial valencià va patir un colp dur. Magatzems engolits per la pluja; milers de llibres dissolts en fang; catàlegs sencers desapareguts sense rastre. Segons les dades de l’Associació d’Editors del País Valencià (AEPV), es van perdre prop d’un milió d’exemplars: 4.500.000 euros a preu de cost, 15.750.000 a preu de mercat. Editorials grans i menudes, com Bromera, Balandra, Afers i Sembra Llibres, van veure part del seu fons destruït i van haver de suspendre o reestructurar l’activitat durant mesos. Edicions Camacuc va perdre el seu arxiu històric. Per a nosaltres, que vivim entre paraules, la pèrdua no va ser sols econòmica, sinó també cultural.

Però el llibre no es va ofegar. Pocs dies després, la solidaritat va tornar amb força. Editorials, llibreries, autors i lectors vam teixir una xarxa que va ser un acte de resistència: campanyes com #LlibresDeLaDANA i recaptacions col·lectives van omplir prestatgeries buides. Les institucions van reaccionar: la Generalitat Valenciana, amb el programa de “recuperació del fons editorial”, i el Ministeri de Cultura, amb convocatòries especials que van permetre reimpressions i prioritzar ajudes. Sense aquestes mesures, la recuperació hauria estat impossible per a molts de nosaltres.

L’AEPV va coordinar bona part d’aquesta resposta, obrint portes a suport tècnic i teixint aliances amb entitats com CEDRO, la Fundació Horta Sud, la Feria Internacional del Libro de Guadalajara o Haward Club of Spain. Aquestes aliances van alleujar algunes càrregues operatives i van garantir la presència en activitats professionals, a més de recuperar fons de llibres valencians en biblioteques públiques i escolars.

Però la ferida encara no tanca. El Consorci d’Assegurances continua sense resoldre els expedients més greus, especialment el de Gea, una de les distribuïdores més grans i més afectades. La incertesa ens envolta. Les editorials seguim patint: recuperant estoc, buscant nous magatzems i mantenint la nostra presència en un mercat inestable. Moltes han hagut de traslladar magatzems, reinventar logístiques i renunciar a projectes.

Un any després, encara arrosseguem la pèrdua d’ingressos i els projectes interromputs. Les ajudes d’urgència van ser imprescindibles, però cal anar més enllà: impulsar un pla de recuperació cultural que no sols compense les pèrdues, sinó que enfortesca la resiliència del llibre valencià i ens ajude a recuperar-nos d’aquest parèntesi. Això passa també per accions concretes: campanyes institucio­nals de compra pública de llibres valencians, agilitzar indemnitzacions pendents, revisar assegurances i diversificar distribuïdors i magatzems. Cal començar a pensar en magatzems compartits en zones segures, digitalitzar arxius i consolidar xarxes de cooperació. I, sobretot, prevenir: emmagatzemar fora de zones inundables i revisar assegurances. La reconstrucció econòmica d’un territori passa, també, per recuperar la seua veu cultural.

Quan torne a ploure —i plourà— tornarem a mirar per la finestra amb un gest diferent: no sols per precaució, sinó per memòria. I, malgrat tot, nosaltres continuarem editant.

Àfrica Ramirez Olmos és editora de Balandra Edicions i presidenta de l’AEPV (2018-2025)