Nous bars per menjar el de sempre a Barcelona

La tendència més òbvia en restauració a Barcelona durant el 2024 ha estat el retorn a la cuina tradicional i als bars de tota la vida. No hem parat de veure novetats en aquesta direcció: cases de menjar que posen a taula fricandó i mandonguilles, bars que fan gala de l’ensaladilla russa i la truita de patates o restaurants de menú on no hi falten capipota i cigrons. Segurament feien falta establiments així per contrarrestar l’allau de brunch, fusions i cuines foranes -que també està bé que hi siguin amb mesura. Entre aquesta eclosió de cartes nostrades, han obert molt recentment dos bars que tenen personalitat. Bar Canyí és el projecte més informal dels cuiners amb estrella de Slow & Low al barri de Sant Antoni, i Casa Pepi és una fonda moderna al bell mig del Clot.

Casa Pepi

En la majoria de les noves cases de menjars, el primer plat seguit d’un segon han passat a la història. Ara tot són platets per compartir, ideal per als comensals que volen tastar una mica de tot i també per a l’establiment, que pot anar marxant les comandes de forma més àgil. Així és a Casa Pepi, un nou bar restaurant al barri del Clot que recupera el menjar tradicional, però amb un ambient que no amaga que volen ser moderns. De fet, dins del local, un gran llum de neó que resa “sí a todo” dona la benvinguda. I aquesta afirmació es pot interpretar de moltes maneres.

Al govern de tot hi ha en Josep Maria Ferraz, la Pepi, un dels socis del grup Amiks, que té altres locals com el Bar Pimentel del Born o V de Vermut a Sant Antoni. La carta comença amb les gildes, una tapa omnipresent últimament que aquí serveixen amb seitó, anxova o bacallà; segueix amb la russa, els ous farcits de tonyina (que s’estan començant a recuperar) o les croquetes, on destaca la de cecina per ser la més diferent. També hi ha les imprescindibels braves, però amb mojo picón; els calamars a l’andalusa (ben fregits, amb una mica de cúrcuma) o truites obertes, que es farceixen segons temporada.

Feu cas a les recomanacions de la Pepi, que tiren de nostàlgia. La bomba de la Barceloneta, una tapa que ara es veu molt en tots aquests nous bars tradicionals, segueix la recepta de la seva mare, que era d’aquest barri marítim de la ciutat. El resultat és una bomba sucosa, amb un bon equilibri de carn picada, tomàquet i ceba, i que porta uns pinyons per sopresa. També és de la seva mare el foie de mar, que està fet amb el fetge del bacallà i no té res a veure amb el foie que coneixem. Tota una descoberta. El tàrtar de corbina també ret homenatge al passat mariner de la mestressa, amb una emulsió d’escabetx que el distingeix, i tampoc hi falta un bacallà amb samfaina.

Bon menjar i servei amable conformen l’essència d’un local petit que de seguida s’omple en un dels carrers més cèntrics del Clot, un barri que s’està posant de moda per escapar-se dels més gentrificats, un moviment que ja se sap que acaba generant el mateix efecte en una ciutat on tothom vol viure. Un àpat a Casa Pepi s’acaba amb un reguitzell de postres que han tornat com la torrija, l’arròs amb llet o el flamet i un clàssic que mai ha marxat, perquè té totes les gràcies, com és la crema catalana. Per beure, vins naturals o de mínima intervenció, que és el que es porta.

Bar Canyí

En només quatre mesos el Bar Canyí s’ha convertit en el bar de moda a Barcelona. Allà on tothom vol anar per saber què han fet els dos socis del restaurant estrellat Slow & Low, que també han obert un bar desenfadat al costat del seu primer local, com fa un any ho van fer els propietaris d’Alapar amb el Varmuteo. Al seu Instagram, que és la carta de presentació que s’ha generalitzat en tots els restaurants, diuen que fan cuina neotradicional i això es tradueix en tapes i platets de tota la vida amb un gir enginyós com la seva cuina.

Un vespre qualsevol, Nico de la Vega canvia el vinil que sona al Bar Canyí, que escull a consciència entre la fila de discos que hi ha al prestatge. Sembla un retorn al passat, però no és el primer bar de Barcelona on tornen a sonar vinils (també passa a Mezz). Mentrestant, de la cuina surten els platets que fan feliços a una parròquia de gent que s’amuntega al voltant de la barra i en les poques tauletes que hi ha dins del local i a la terrassa del davant. Juntament amb el seu soci, Francesc Beltri, que segurament en aquell moment està uns metres més enllà dirigint al gastronòmic que van obrir fa sis anys, han volgut posar el seu granet en aquest moviment de tornar als bars d’abans.

L’albergínia en escabetx mereix una atenció especial en una carta força curta que està escrita en un pany de paret. Hi ha els clàssics del picoteig, però molt ben elaborats i amb expertesa. No hi falten les gildes, les braves (que porten espècies que li donen un toc picant marca de De la Vega, que és mexicà), la russa, les croquetes de pernil, la bomba de la Barceloneta o alguns entrepans, com el d’hamburguesa de cua de bou o el de papada (excel·lent). La papada, que fins fa poc era un ingredient que espantava pel seu greix, està present ara en altres bars. També hi ha un platet per als més gurmets, el d’ou ferrat amb caviar.

Al Canyí no es compliquen la vida però volen fer les coses bé, començant per triar els millors productes i seguint per cuinar-los de la millor manera. Així que no dubteu en demanar els canelons de rostit, el pollastre a la catalana, el fricandó, el capipota o qualsevol dels guisats que vagin incorporant a la carta. Per tancar, el seu hit és el flamet amb nata, i pel que fa al beure, beneren els vins de Xeres, n’hi ha una llarga llista a la carta, però també tiren cerveses o t’omplen la copa de vi negre, esclar. No reserven, aneu-hi aviat si voleu trobar lloc.

Carrer Sepúlveda, 107, Barcelona