Pandèmia electoral ‘processista’

Rosa L. té 88 anys i viu sola al seu pis de Nou Barris. Dissabte 14 de març va començar a tenir tos, febre i dificultats per respirar. Va trucar al 061. No van respondre, després de dues hores i mitja d'espera. Amb el 112 li va passar el mateix. En vista de la persistència dels símptomes va tornar a provar sort diumenge, 15, amb un resultat idèntic al del dia anterior. Dilluns, 16, es va desplaçar a peu fins al seu ambulatori i allà la va atendre el seu metge de capçalera. Ara, medicada, es recupera lentament a casa.

El manual del demagog indica que el que és pertinent en els centenars de casos com el de la Rosa seria culpar la Generalitat per la falta de resposta. Però el cert és que el Departament de Salut no dona més de si en la situació d'emergència actual. Els professionals estan saturats i els hospitals, a vessar. Estem en una situació inèdita i els comportaments són imprevisibles i donen empara a la improvisació i a l'error. Per això resulta xocant que, mentre bona part de la societat fa tot el que pot, s'estengui la pandèmia politicoelectoral processista.

En l'imaginari de cert independentisme català persisteix la idea que tot s'arregla tancant fronteres. Des de la Generalitat s'acusa el Govern central de no voler el “confinament domiciliari” ni l'aïllament per a Catalunya, cosa que suposaria la paralització econòmica total. Sens dubte, aquesta és una mesura eficaç per combatre el coronavirus, però no ha estat practicada a consciència per cap dels països democràtics afectats, ni tan sols a la Itàlia que alguns posen com a paradigma. A la Llombardia –un dels grans focus del coronavirus– dimecres passat, 18 de març, la mobilitat encara afectava un 40% de la població, segons dades del conseller de Salut, Giulio Gallera. Les mesures preses per Bèlgica, que Quim Torra va posar com a exemple, permeten la pràctica de l'esport i anar a treballar; l'aïllament s'observa menys que a Espanya, on fins dijous passat s'havien detingut 88 persones per desobeir el decret de l'estat d'alarma. Només a Catalunya, els Mossos han multat més de 600 persones.

En democràcia és molt difícil restringir moviments com passa en els règims autoritaris. Es culpa el Govern central de falta de reflexos, poca capacitat de reacció i mesures insuficients, potser perquè hi ha qui veu en la pandèmia una finestra d'oportunitat per mostrar que amb l'Executiu de Sánchez morim per negligència i amb la independència estaríem hermèticament protegits. El simbolisme processista es resisteix a jubilar-se perquè dona dividends en vigílies electorals. Així, es converteixen retencions duaneres en actes de maldat centralista i les mesures de Sánchez en “un 155 encobert”.

Sens dubte hi ha coses que s'han fet i es fan malament. Tenen raó els qui diuen que les mesures econòmiques del Govern central són insuficients. L'“oblit” de la suspensió dels pagaments de lloguers d'habitatge és el més punyent, ja que la majoria de desnonaments que es produeixen a Espanya (gairebé un 70%) són d'arrendataris. També s'han d'afinar les prestacions extraordinàries als autònoms, aquest estat de l'ànima en què la precarietat ha convertit molts treballadors per compte d'altri. Ha de quedar molt clar què passa amb els rebuts dels qui no puguin afrontar el pagament de les factures d'aigua, gas i electricitat, perquè suspendre'ls no vol dir que no s'hagin de pagar al final de la crisi. Igualment es troba a faltar la creació d'una renda bàsica transitòria que ajudi la ciutadania a avançar per la crisi. La predisposició a fer servir un paquet de 200.000 milions d'euros (117.000 d'aquests públics) no és un mal inici: superen el 16% del PIB espanyol. Les mesures preses a França –300.000 milions d'euros– suposen un 12% del seu PIB, mentre que els 500.000 milions acordats a Alemanya ronden el 9% del seu producte interior brut.

Entre les mesures adoptades fa uns dies per la Generalitat figura una partida de 7,5 milions per als més de 550.000 autònoms que hi ha a Catalunya. La demagògia fàcil consistiria a dir que a cada membre d'aquest afortunat col·lectiu li corresponen 13,6 euros, però també és cert que el Govern ha dictat una moratòria del pagament de tributs a la Generalitat. El recurs a l'hemeroteca mostra que durant els anys de Govern d'Artur Mas la sanitat catalana va perdre, segons dades del Departament de Salut, 2.400 sanitaris i més de 1.100 llits hospitalaris. Eren anys en què PSOE i PP pactaven al Congrés la llei d'estabilitat pressupostària i modificaven l'article 135 de la Constitució. El coronavirus obliga a donar prioritat a la ciutadania.