Les llistes d’espera es disparen des que Torra és al Govern

Les llistes d'espera a la sanitat catalana han tornat a disparar-se. Després d'un any de contenció amb el pla de xoc impulsat per l'exconseller Toni Comín el nombre de persones en espera per una prova diagnòstica ha crescut un 23,5% (27.736 més que a l'abril del 2018). Durant els mesos que Quim Torra és al capdavant del Govern, la llista d'espera per operar-se ha augmentat un 10% (17.392 pacients més) i les persones que esperen una visita a l'especialista ja són 454.098. Els experts critiquen el desgovern de l'Executiu i Salut respon que prepara un decret per reorganitzar els fluxos de pacients.

Quan Torra va assumir el càrrec el maig passat, les llistes d'espera a la sanitat catalana estaven, per primera vegada en molt temps, en considerable descens. El pla de xoc impulsat un any abans per Comín —va injectar 57 milions entre maig del 2017 i abril del 2018— va reduir els dilatats temps d'espera que acumulava el sistema sanitari des de les primeres retallades del govern d'Artur Mas. No obstant això, la partida addicional del pla de contingència es va acabar i, des de llavors, el Govern no ha pres cap mesura excepcional per seguir contenint els retards. 

El pla de xoc es va centrar en la gestió de les cues —és a dir, atendre els que portaven més temps esperant i reduir el temps mitjà d'espera— i els seus efectes van perdurar en el temps: en els primers mesos de govern de Torra, les persones que estaven a la llista tornaven a augmentar però els temps d'espera continuaven estables. No obstant això, gairebé un any després de la finalització el pla, els seus efectes s'han esfumat: no només segueix a l'alça la tendència de persones que esperen una intervenció, una prova mèdica o una visita a l'especialista; sinó que també els temps d'espera han començat a augmentar.

Entre l'abril del 2018 i el febrer del 2019 —últim mes del que hi ha dades—, els pacients que són a la cua per ser intervinguts han augmentat un 10% (177.976 persones) i el temps mitjà d'espera és de 72 dies, cinc més que quan Torra va entrar al Govern. Si bé les operacions més urgents (oncologia i cirurgia cardíaca) es mantenen dins dels temps de referència estipulats per llei —s'estan atenent en menys de 30 dies—, han crescut els retards  i la gent que espera per operar-se de pròtesi de genoll i maluc, cataractes, o altres operacions menys urgents.

Més accentuat ha estat l'increment de pacients que esperen una cita per una prova mèdica. Al febrer del 2019 hi havia 145.877 persones a la cua per a una prova diagnòstica i esperaven, de mitjana, 74 dies, 22 més que a l'abril del 2018. Les ressonàncies magnètiques, les mamografies i les colonoscòpies superen, de llarg, la mitjana de 74 dies. L'espera per una ecografia urològica s'ha duplicat i té una demora mitjana de 103 dies.

La cua per visitar a l'especialista també s'ha dilatat en aquest període. En concret, un 6%: 454.098 persones espera una mitjana de 97 dies per una consulta externa. El retard en les visites a otorrinolaringologia gairebé s'ha triplicat —a l'abril hi havia un temps d'espera de 67 dies; al febrer era de 182—.

L'única especialitat on s'ha detectat un important descens en els temps d'espera ha estat en ginecologia. Una visita a aquest especialista té una mitjana d'espera de 68 dies, gairebé la meitat que fa un any. La cita per acudir a l'al·lergòleg, una de les històriques especialitats amb llistes d'espera interminables, té una mitjana d'espera de 145 dies, 44 dies menys que a l'abril del 2018.

“Desgovern”

Els experts atribueixen l'auge de les llistes d'espera a dos elements: la falta de partides pressupostàries per combatre-les i la “inacció del Govern”. “No hi ha cap acció política i això està agreujat per la segona pròrroga pressupostària a la qual anem. Tot funciona per inèrcia, sense planificació ni pressupost”, apunta Josep Maria Puig, secretari general del sindicat Metges de Catalunya. El doctor Toni Barbará, de la Marea Blanca, admet que està “espantat”. “La llista d'espera falla perquè ja falla en la primera visita, en atenció primària, on hi ha esperes de més d'un mes i la situació és calamitosa. Després, plou sobre mullat, retallades sobre retallades. I el Departament és un desgovern. El que fa falta és una dotació pressupostària estructural en llistes d'espera”, afegeix.

El Departament de Salut, per la seva banda, admet que, després del pla de xoc, “era d'esperar que es produís un increment de pacients en espera”. No obstant això, afegeix, l'augment de les llistes també es deu al fet que estan atenent més pacients i apunta que el Servei Català de la Salut treballa en altres línies per millorar l'accessibilitat, com un nou decret per regular els fluxos de pacients.