Netejar un abocador il·legal de Jordi Pujol Ferrusola costarà fins a 159 milions

La Generalitat de Catalunya s’haurà de gastar fins a 159 milions d’euros per netejar i restaurar l’antiga pedrera d’argila ocupada per un gegantí abocador il·legal amb què Jordi Pujol Ferrusola va fer a començaments de la passada dècada una jugada rodona de 5,3 milions d’euros, segons els documents que ha consultat El PAÍS. La instal·lació, anomenada Vacamorta i situada a Cruïlles, al turístic Baix Empordà (Girona), ocupa una superfície de 15,4 hectàrees i en algunes zones els residus arriben als 70 metres de profunditat. Un buidatge d’aquestes dimensions —ordenat per una sentència ferma del Tribunal Suprem del 2014— obligarà a retirar 2,9 milions de rebutjos i terres contaminades. Per a això, caldran 143.000 viatges de camió —a un ritme d’un cada cinc minuts durant cinc anys—, segons l’avantprojecte encarregat per la Generalitat.

La destinació dels residus ni tan sols està clara, ja que el volum que s’ha de traslladar portaria al límit de la seva capacitat els tres abocadors que hi ha a Catalunya i potser caldrà obrir-ne un altre de nou. Fangs procedents de depuradores i plantes de tractament (49% del total), residus industrials (27%) i restes d’obres (13%) són els rebutjos més abundants.

No hi ha precedents d’una operació semblant tan costosa a Espanya. Netejar els llots de la catàstrofe d’Aznalcóllar, per exemple, va costar a la Junta d’Andalusia uns 90 milions d’euros. En relació amb la població de Catalunya (7,5 milions), el buidatge de Vacamorta tindrà un cost en fons públics d’uns 20 euros per càpita.

L’avantprojecte estudia cinc alternatives, tot i que només dues serien viables avui —i no sense problemes— amb els mitjans de la Generalitat, tenint a més en compte que el Govern català ja està incomplint els dos anys que el Suprem fixava per buidar la instal·lació. Aquestes dues opcions suposen la sortida de Vacamorta de 120 camions al dia carregats amb 20 tones de residus, en 250 jornades de treball anuals de 10 hores. A aquest ritme, caldria 4 anys i 10 mesos.

L’alternativa 1A, amb un cost de 159,5 milions d’euros, preveu portar tots els residus a l’abocador de Riba-roja d’Ebre (Tarragona), una instal·lació a punt de ser estrenada i situada literalment a l’altra punta de Catalunya (a 320 quilòmetres). Aquesta opció, a més, reduiria la vida útil del nou abocador de 24 a només sis anys, ja que els residus de Vacamorta n’omplirien gairebé dos terços de la capacitat.

L’opció 1B, en canvi, divideix els residus de Vacamorta entre tres abocadors: el de Riba-roja, el de Tivissa (a 275 quilòmetres, també a Tarragona) i el d’Hostalets de Pierola (a 157 quilòmetres, a Barcelona). Aquesta opció, pressupostada en 146,8 milions d’euros, col·lapsaria en poc temps —15 mesos i tres anys, respectivament— els dos últims, cosa que a més en bloquejaria l’ús per a les indústries locals.

Davant d’aquesta situació, l’avantprojecte s’inclina pel pla 1C, que suposa la creació d’un nou abocador més proper a Cruïlles —en un radi de 60 a 80 quilòmetres. Aquesta opció, tanmateix, té dos problemes que en qüestionen la viabilitat. El primera, admet el mateix avantprojecte, és que retardaria cinc anys el buidatge de Vacamorta —temps necessari per tramitar i construir l’abocador—, la qual cosa xoca amb els terminis que va fixar el Suprem. Hi caldria sumar la dificultat de consensuar en la situació política actual de Catalunya una ubicació que no topi amb una forta oposició social. Aquesta opció seria la més barata —81 milions—, tot i que l’estimació no inclou els costos del nou abocador.

Finalment, l’avantprojecte estudia dues opcions més, les denominades 2A i 2B, que impliquen un canvi radical. Es tracta en tots dos casos d’aplicar la tecnologia anomenada “mineria d’abocador”: processar en origen els residus per obtenir-ne tots els materials, com els metalls, a quals es pot donar un nou ús. Aquest sistema, tanmateix, té el problema que és molt lent —caldrien 37 anys per processar tots els residus—, cosa que xoca amb la sentència del Suprem i les demandes de les entitats que han aconseguit el tancament de Vacamorta als tribunals, com la Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles (PAAC).

Malgrat els enormes costos econòmics i ambientals del pla, la Generalitat ni tan sols preveu netejar l’abocador en la seva totalitat. El Govern català interpreta que la sentència del Suprem només l’obliga a retirar els residus dipositats a partir del 2003. Un cop completada tota l’operació, quedarien a la zona encara més de 330.000 tones corresponents als materials acumulats entre el 2000 i el 2003, que serien segellats i coberts de terra.

Aquesta interpretació és rebutjada per la PAAC, l’entitat ecologista CEP i l’Ajuntament de Cruïlles, que preparen unes al·legacions conjuntes a l’avantprojecte, per exigir al Govern català el buidatge total de Vacamorta. L’avantprojecte del buidatge està encara en fase d’exposició pública.