_
_
_
_

Catalunya acumula la meitat dels casos importats de zika a Espanya

Un estudi alerta que el risc de transmissió autòctona del virus al territori català és alt

Jessica Mouzo
Fumigació l'agost passat a Miami Beach, Florida, per controlar la propagació de mosquits.
Fumigació l'agost passat a Miami Beach, Florida, per controlar la propagació de mosquits.Cristóbal Herrera (EFE)

Les persones afectades pel virus del zikaencara es compten en desenes a Espanya. Les autoritats sanitàries segueixen reportant casos procedents de països on el virus és endèmic. Segons un estudi de l'Agència de Salut Pública de Catalunya i l'Institut de Salut Global de Barcelona, entre el 2015 i agost del 2017, Espanya havia detectat 320 casos importats. A Catalunya, en concret, se'n van registrar el 53% del total. Com tots els afectats van emmalaltir en altres països. Els investigadors ho atribueixen al nombre d'immigrants i viatgers que hi ha a Catalunya.

Entre 2015 i l'agost del 2017, es van registrar a Catalunya 169 casos, segons l'estudi. Durant aquest any —fins al 20 de novembre, últim recompte del Departament de Salut— s'han notificat 33 casos importats de zika —tres d'ells en dones embarassades, de les quals una va avortar perquè el fetus presentava malformacions—. "El zika està vinculat a viatges a Llatinoamèrica, així que les xifres poden estar relacionades amb què hi ha més gent que viu o viatja a Madrid i Barcelona. Crec que això es deu més a temes poblacionals", sosté l'investigador Pablo Martínez de Salazar, un dels signants de l'estudi.

El zika té un quadre clínic lleu, similar al d'una grip —febre moderada, cansament, mal de cap...—, però pot ser molt perillós per a les dones embarassades, ja que pot provocar afectacions neurològiques al fetus. La transmissió es produeix a través d'un mosquit, l'Aedes aegypti, que també provoca altres malalties com el dengue o el chikungunya. Durant el 2017, a Catalunya s'han registrat 59 casos de dengue i 9 de chikungunya, tots importats de zones endèmiques.

A l'estudi els investigadors adverteixen que el risc de transmissió autòctona del virus al territori català és alt. Al·leguen que, encara que a Espanya no està registrada la presència de l'Aedes aegypti, sí hi ha nombroses colònies per tota la costa mediterrània d'un parent seu, l'Aedes albopictus, més conegut com a mosquit tigre i que podria ser un vector de transmissió en cas que es registrés algun cas autòcton. "L'Aedes albopictus està ben establert a Catalunya, afavorit per les condicions ambientals i climàtiques, i ha estat reportat en gairebé el 50% del territori des de la seva introducció el 2004", sosté l'informe. Els investigadors admeten també que la comunitat científica desconeix si aquest mosquit seria un vector competent per transmetre el zika i el dengue, però adverteixen que és "summament competent per a la transmissió del chikungunya". "L'evidenica més propera i clau és que tindríem un risc més gran de tenir casos autòctons de chikungunya perquè el vector més adaptat és el mosquit tigre", corrobora el doctor Toni Trilla, cap d'epidemiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona.

En qualsevol cas, l'estudi conclou que hi ha un "risc moderat-alt de transmissió autòctona i, per tant, de brots de virus emergents i reemergents transmesos per mosquits, inclòs el zika, el dengue, el chikungunya i el virus del Nil Occidental". "En tota la costa mediterrània hi ha el mateix risc perquè la presència del mosquit està documentada en tota aquesta zona", matisa Martínez De Salazar. L'investigador estava treballant a ISGLOBAL, un centre impulsat per la Fundació La Caixa, quan va signar l'article. Ara, no obstant això, és a Boston, a la Universitat de Harvard.

En qualsevol cas, els investigadors assenyalen en l'estudi la necessitat de preparar la resposta per a una potencial transmissió autòctona. "L'impacte d'aquestes malalties va més enllà de la salut. Afecta l'economia, el turisme... Imaginin-se que hi ha un brot de chikungunya a l'Eixample. Això produiria un impacte en el sector turístic", apunta l'investigador. Per això, apunta, cal estar preparats per respondre a aquestes malalties emergents. "No podem evitar que comenci un brot perquè no podem controlar el mosquit, però com més aviat s'intervingui, abans es podrà controlar el brot", afegeix.

Martínez De Salazar assegura que el sistema de salut és "robust" i té capacitat per respondre, però cal millorar alguns aspectes. "Cal enfortir certes àrees, com millorar la coordinació dels sistemes de salut, que els clínics prenguin més consciència d'aquestes malalties i millorar els sistemes diagnòstics", apunta.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_