Barcelona, més vegana que mai

Barcelona vol ser una ciutat oficialment amiga dels vegans i els vegetarians. L’Ajuntament de la capital va aprovar al mes de març una proposta d’ERC per declarar-se veg-friendly —així s’anomena aquesta idea que en anglès sembla sonar millor— i donar suport públic a un nou model de consum, no només alimentari, que creix sense aturador a tot arreu sota el paraigua de l’amor pels animals, el medi ambient i la salut, entre d’altres motius. Per a alguns, el projecte apel·la, però, al mite del típic amic vegà, una mica plom, que et recorda cada cop que fas un mos les teves contradiccions morals i que tracta d’imposar un determinat tipus d’ideologia alimentària. Els carnissers de la província no han vist amb bons ulls el posicionament de l’administració i han acusat el consistori d’“excloent”, a més de denunciar un possible greuge econòmic. Els actors implicats, tant els activistes com l’Ajuntament, defensen que ser amic dels vegans no obliga ningú a ser-ho, tal com ser gay-friendly no ho fa tampoc. Tots dos reafirmen que amb BCNvegFriendly es tracta només de fer oficial el que ja passa a la societat barcelonina: que, recordant el lema del 1985, és més vegana que mai.

La proposta pretén, en realitat, convertir la ciutat en un pol d’atracció vegà per a empreses i turistes. Segons els seus promotors, hi ha un context favorable que, per raons històriques i econòmiques, fa que se superi Madrid i altres capitals europees en l’estima als animals i la naturalesa. La declaració implica que el consistori, entre altres coses, haurà de posar en marxa, entre altres coses, un espai per a la trobada d’empresaris d’aquest sector juntament amb els col·lectius que existeixen a la ciutat —el centre es dirà BCNvegPoint—; publicar la tercera guia de negocis vegans; desenvolupar una aplicació per a telèfons mòbils que adverteixi de les botigues o restaurants més propers, i adherir-se a la campanya Dilluns sense carn. És a dir, els menjars en recepcions institucionals o en qualsevol àmbit que depengui de l’Administració local no portaran cap producte animal durant aquest dia de la setmana. Encara que tot això no s’ha concretat ni en temps ni en pressupost, precisament avui se celebra la primera trobada entre tècnics municipals i els impulsors de la iniciativa per plantejar com tirar endavant aquestes mesures.

Una de les mesures que durà a terme l’Ajuntament és declarar els dilluns dia sense carn

Les organitzacions darrere de la proposta són la Fundació Franz Weber i l’ONG Libera. I el nexe d’unió de totes dues és Leonardo Anselmi. Aquest argentí resident a Barcelona és vegà des de fa 10 anys. Va ser en veure un vídeo sobre un escorxador quan va decidir canviar la seva cultura alimentària “radicalment càrnica” de graelles i mitjanes, explica ara entre sucs i algues fregides a manera de snack en un restaurant, òbviament, vegà. Anselmi treballa a sou de la fundació i fa activisme a l’ONG, entre altres col·lectius relacionats amb el món animalista. La seva trajectòria és imparable. És l’home que va promoure la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que el 2010 va aconseguir que el Parlament de Catalunya prohibís els toros, té contacte amb la majoria de partits polítics catalans i és expert en màrqueting. Per la seva formació, està especialitzat en aquesta matèria i, per la seva trajectòria, està hiperdesenvolupat en l’art de convèncer, sempre amb un somriure a la cara.

Anselmi va portar la proposta de BCNvegFriendly al Govern municipal de la mà dels republicans, i va prosperar-hi amb els vots favorables de Barcelona en Comú —el partit de l’alcaldessa Ada Colau—, ERC, PSC, CiU i les abstencions de Ciutadans i PP. L’origen és una primera guia local de restaurants que es va editar el 2008 i que va distribuir la seva organització. Aleshores es comptabilitzaven 80 locals entre vegans, vegetarians i vegan-friendly és a dir, els que ofereixen plats vegans només en part de la carta. Actualment, segons l’activista, és impossible comptabilitzar-los, però els seus càlculs són “entre els 50 i els 60 totalment vegetarians i vegans, i entre 200 i 300 els que tenen part d’aquesta oferta a la carta”. A aquesta oferta cal sumar-hi supermercats com Ecocentre, Veganoteca o Veritas, que ofereixen una gran varietat d’opcions als carrers de Barcelona. Productes com la quinoa o la soja, molt estesos en aquestes dietes, són ja en les prestatgeries dels hipermercats de gran consum i regnen a les amanides del bars de moda de la ciutat. També les grans fires com la recent edició d’Alimentaria en dediquen cada cop més espai.

Tot i que Anselmi va arribar al veganisme des de l’àmbit animalista, defensa cinc grans motius pels quals fer-se vegà. És llavors quan es posa seriós: “La consideració dels animals com a subjecte de dret, una forma d’impactar menys al planeta, una manera de cuidar la salut, l’estalvi públic per la caiguda d’ajudes a la indústria càrnica i la justícia social que es genera al voltant del consum vegetal en contra de l’animal”. Dins de l’activisme vegà, la variable ecològica és la que més creix en les darreres campanyes de persuasió.

La majoria d’organitzacions acudeixen a quatre factors mediambientals que expliquen la producció de carn a escala global. La superfície que ocupa la zona de pastoreig; l’aigua que es consumeix, tant per part dels animals com en el procés de producció; els gasos d’efecte hivernacle provocats per les temides flatulències de metà que fan les vaques —actualment, un 14,5% dels que s’emeten a l’atmosfera, segons la FAO—, i l’energia necessària durant el procés. Gran part de la població del món no consumeix ni productes carnics ni làctics, però a mesura que milloren les condicions socioeconòmiques dels països en desenvolupament, la demanda d’aquests productes puja, posant pressió sobre els recursos ambientals de la Terra. Les grans organitzacions com Greenpeace havien obviat aquest factor de contaminació fins ara, però cada cop més està present a la seva agenda.

Els ecologistes obviaven l'insostenibilitat medioambiental que genera la indústria càrnica, segons la FAO

A més de tots aquests motius, hi ha un factor clau que ha aconseguit convèncer del tot a l’Ajuntament de Barcelona a involucrar-s’hi: la branca econòmica del projecte. Anselmi viu convençut que el model de consum vegà ha arribat per a quedar-se i per això el defensa com a nou mercat en expansió. De fet, la declaració es va presentar a la comissió d’Economia i no pas per casualitat. BCNvegFriendly pretén donar un impuls als negocis vegans locals a través d’una oficina permanent de trobada —un “hivernacle”, en paraules de l’activista— entre petits empresaris i banca ètica que permeti impulsar encara més projectes a la ciutat. “Ja que els productors de carn reben subvencions, aquests emprenedors també tenen dret de tenir ajudes”, defensa Anselmi.

La idea no és tant la creació d’ocupació en quantitat de llocs de treball, ja que solen ser empreses molt petites, com ara en qualitat de negocis ètics que atrauen a la ciutat un turisme diferent. Tot plegat encaixa a la perfecció amb d’altres plans del programa de Colau, com ara la racionalització del turisme. Barcelona busca encaminar-se cap a un model de visitants amb més poder adquisitiu i que consumeix més en comerços locals que no pas en grans cadenes. Els vegans solen ser famílies sense fills i als qui no els importa gastar una mica més. La intenció és fer caure, mica en mica, el fenomen del turisme low cost i de borratxera que va provocar les revoltes en barris massificats de turistes com ara la Barceloneta el 2014 i van generar una percepció negativa del turisme en l’opinió pública de la ciutat. De moment, el Govern local intenta tirar endavant un pla urbanístic bassat en centrifugar els hotels a la perifèria i mantenir la moratòria d’apartaments turístics de l’anterior mandat. Actualment està, però, en fase d’’l·legacions i ha de ser recolzat pel ple.

Els vegans defensen la seva dieta pels drets animals, la millora de la salut o l’estalvi de diners públics en evitar ajuts a la indústria càrnica,

L’atracció de turistes de consum ètic, entre els quals hi ha els vegans, és, per tant, el complement perfecte per aconseguir aquests objectius.“Els turistes busquen altres coses i no els hi solem vendre; ens quedem només en el sol i platja i aquesta part és d’un gran potencial”, defensa Giorgo Maritan, expert en banca ética i fundador de la xarxa Red Etiic, que ha col·laborat en la part econòmica del projecte. Segons Maritan, encara no es pot quantificar quants diners mouen a la ciutat els negocis vegans, però assegura que sí que hi ha factors globals que apunten que el creixement és important. Llavors, ara mateix el veganisme es mostra com a un negoci rentable. Les dades que destaca Maritan en diverses publicacions són que el 55% de la generació millenial —entre 21 i 34 anys— són propers al consum responsable, segons diversos estudis, i que el 2014 a Europa va augmentar un 8% el nombre de persones disposades a fer compra ètica. A més, Catalunya té una percepció animalista per sobre de la mitjana espanyola, que es tradueix en el suport social de la prohibició taurina, el Codi Civil propi que diferencia els animals de les coses, o la prohibició de matar gossos i gats, fet que no existeix a la resta de territoris de l’Estat, segons Anselmi.

Tot i que la cultura vegana arriba a la roba o les sabates que no fan servir cap producte animal, és l’alimentació on es concentra el gruix del debat entre defensors i contraris. Un mes més tard de la declaració institucional, va alçar la veu el primer col·lctiu que rebutja una dieta d’aquest tipus. El gremi de carnissers de la província de Barcelona va aprofitar els canals on més es prodiguen els missatges favorables al veganisme i més es troba gran part del seu target: les xarxes socials. L’organització va emetre als seus comptes de Facebook i Twitter un missatge alarmista explicant que la declaració generarà un impacte negatiu en l’economia. “No només perjudicaria als membres del gremi, que donen feina aproximadament a 1.700 persones, sino també al sector, dintre del teixit empresarial de Barcelona, que està format pel col·lectiu de carnisseries, polleries, cansaladeries o rostisseries”, afegia el comunicat digital. A peu de mercat, però, les carnisseres de La Boqueria preguntades es mouen entre l’escepticisme i el desconcert. A moltes, la polèmica atiada pel gremi els enganxa per sorpresa. A mig matí d’un dia qualsevol, el mercat és ple a vessar de viatgers que compren sucs de fruites, però les seves parades estan pràcticament buides. “Ens hi fiquen els turistes, i ara també els vegetarians?”, es preguntaven. Moltes no se n’havien assabentat de la declaració.

Alguns metges plantegen carències vitamíniques i alerten que una dieta vegana s’ha de planificar

El gremi càrnic va insistir en que el suport del Govern local és “excloent i perjudicial per a la resta de col·lectius que no representen el moviment veggie” i, per rematar, va posar el focus en la salut, la gran pedra filosofal del debat vegà. És saludable extreure de la dieta qualsevol tipus d’aliment animal? Per al gremi, és clar que no: “La carn és un aliment necessari i saludable per a l’alimentació de les persones, i forma part de la dieta mediterrània”, van defensar.Anselmi no ho creu i assegura que des que va deixar de menjar productes animals ha millorat la seva salut. El que sí comparteix l’activista és què, de vegades, des dels sectors més radicals, proliferen mites o falses notícies que no són prou argumentades científicament. Per exemple: “No hi ha res a la llet animal que necessiti el ser humà”. Aquesta afirmació la sosté un metge vegà al documental Cowspiracy (dirigit en 2014 per l’activista americà Kip Andersen), molt difós en circuits ecologistes i amb més d’un milió de visites a la xarxa social Youtube. En el mateix document s’arriben a assegurar coses com ara que la llet de vaca provoca tot tipus de greuges i fins i tot en els adults homes pot generar l’augment dels pits.

La mirada, doncs, apunta a la comunitat científica. La presidenta de la Societat Catalana d’Alimentació i Dietètica Clínica, Nancy Babio, desmenteix aquest darrer extrem entre riures. La doctora reprén el to i alerta, això sí, de la principal manca que observa en la dieta vegana, la vitamina B12. “És sumament important perquè només es trova en els productes d’origen animal i si no se suplementa pot derivar en sintomatologíes anémiques, alteracions digestives —diarrea, glositis i, de vegades, anorexia— i neurològiques”, explica. Babio es mostra molt escéptica amb les dietes sense carn i resum que si bé les postures científiques estableixen que si està ben planificada per un dietista-nutricionista, una dieta vegetariana dona beneficis, el problema és que la gent comença a realitzar-les sense l’assessorament correcte, corrent risc per a la seva salut. “Sobretot, perquè totes les persones que fan una dieta vegetariana o vegana s’han de suplementar amb vitamina B12. Per tant, si tenim en compte això, alguns considerem que aquest tipus de dietes no són absolutament equilibrades, ja que una dieta equilibrada no hauria de necessitar cap suplement”, afegeix la doctora.

Aquesta metgesa crida l’atenció del fet que la planificació no és habitual entre molts vegans i explica el perquè. En la seva opinió, fer-ho correctament per no perdre cap nutrient “pot resultar complicat”. Ho explica amb un exemple clar: per substituir la tassa de llet o dos iogurts que els nutricionistes recomanen per poc menys de la meitat de quantitat de calci necessària al dia, hauríem de consumir, per exemple, 400 grams d’espinacs, o 350 de bròquil, o 400 de llenties o 140 d’ametlles. És a dir, si es substitueixen les dues racions de lactis que es recomanen en un adult, s’hauria de consumir el doble d’aquestes quantitats d’aliments, fet que pot resultar enutjós. En definitiva: Babio no és partidària de dietes que exclouen aliments i acudeix també a la tan defensada com a dieta model: “Hem de fer una dieta més rica en vegetals, més mediterrània, però no vegetariana”.

El veganisme té cada vegada més pes al món de la gastronomia. Els defensors volen escapar de l’imatge de l’activista menjant enciam tota l’estona i es queixen de la critica de “menjar aborrit” que solen tenir els plats vegetals. Per contrarrestar-ho, la proliferació de llibres de receptes que intenten apropar el model vegà als mandrosos que no volen abandonar els seus plats de tota la vida, comença a ser gairebé també incalculable. El propi Anselmi reconeix que és molt difícil entrar a un punt tant privat de la nostra vida com és el que et portes a la boca. Com a cuinera amateur, Marta Castells, professora de ioga i “cuinera holística”, ha editat enguany un llibre de receptes tradicionals catalanes sense ingredients d’origen vegetal, arribant a intentar reproduir fins i tot els mítics canelons (amb seitan), l’escudella o mandonguilles amb salsa. L’autora defensa la seva obra com a “manual d’ajuda” als que es prenen la dieta vegana com a saludable i, precisament, intenten fugir del pressumpte avorriment de les verdures.

Un cop a l’univers de l’alta cuina, la cosa ja canvia. L’opinió dels grans restauradors és molt més escéptica perquè, en general, no volen tancar-se cap mercat. “Per què coartar quan es pot fer servir de tot?”, es pregunta Ramon Freixa, un dels cuiners catalans més influents. La seva teoria és que només hi ha dos tipus de cuina: “La bona, i la dolenta”. Per a Freixa, la vegana no té per què ser al segon apartat i explica, però, que no concep un menú “sense la varietat de la mar, del camp o de la carn”. Tampoc vol fugir de la varietat el més que cuiner, gurú, Ferran Adrià. L’empresari ha reforçat el seu perfil d’experimentador ambs els productes amb els ultims projectes i no en descarta cap. Tot i que no es posiciona en contra de la dieta vegana, al cap i a la fi, fa una defensa de facto, de la cultura omnivora. “Jo crec que el ésser humà és un individu lliure; l’evolució vé quan l’home menja carn i tots els experts apunten a que el cervell va començar a créixer quan es va fotre els animals”, explica. Al cuiner no li sembla malament que l’Ajuntament faci aquesta aposta pública “mentre no sigui una imposició”. El seu laboratori de creació —el Bullilab— inicia ara un projecte amb Disney per divulgar precissament dietes saludables dirigides a un públic familiar amb una aseveració directa: “La dieta ha de ser lógica”.