Una ‘extravagància’ amb arrels en el vegetarianisme del 1840

Les dietes que exclouen la carn són molt antigues, i van sorgir per motius religiosos, culturals o filosòfics. Tanmateix, la paraula vegetarianisme va aparèixer a Anglaterra en la dècada de 1840, coincidint amb la fundació de la Vegetarian Society, que defensava una dieta exclusivament vegetal més nutritiva, sana i econòmica.

Aquesta iniciativa es va estendre per tot Europa i els Estats Units, però a Catalunya va quedar circumscrita a petits nuclis de metges. No obstant això, el vegetarianisme català va ser ideològicament molt transversal. Incloïa un conservador com el doctor José de Letamendi, que a partir de 1877 va dirigir el setmanari La Salud, una de les primeres publicacions que van justificar una alimentació vegetariana. Fins al llibertari Gaspar Sentiñon (també col·laborador a La Salud), amic dels anarquistes Giuseppe Fanelli i Mikhaïl Bakunin, que va traduir diversos tractats de medicina i naturisme. Llavors, predicar el vegetarianisme als obrers no era pas difícil. Com explicava el doctor Emerencià Roig i Bofill, els treballadors catalans consumien molt poca carn, i de fet ja tenien un estil alimentari basat en el pa i els llegums.

Tot i presentar-ho com una extravagància, la premsa de finals del XIX va començar a parlar d’aquesta filosofia. El 1903 es fundava la Sociedad Vegetariana Española, i el 1908 Jaume Santiveri i el doctor Josep Falp i Plana patrocinaven la Lliga Vegetariana de Catalunya. A partir de 1915, i gràcies a l’èxit de la revista valenciana Helios, el vegetarianisme es va convertir en un fenomen popular. Pocs anys després, aquesta publicació recollia l’existència de 17 societats a tot l’Estat espanyol, 35 botigues i 52 forns de pa integral, 28 consultoris mèdics i 14 pensions i restaurants vegetarians. A Barcelona obrien el Restaurant Vegetarià del carrer Pelai i la Pensió Vegetariana de la Rambla, mentre que el 1920 es constituïa la Societat Vegetariana de Catalunya. L’Edat d’Or del naturisme català es va estendre entre la dictadura de Primo de Rivera i la Guerra Civil.

Amb la victòria franquista només van sobreviure grups vegetarians com el de mossèn Josep Angelats, o el del doctor Vicente Lino Ferrándiz. Mentrestant, el 1944 apareixia a Anglaterra la Vegan Society, una organització que va utilitzar per primer cop el terme vegà. A Catalunya, aquest moviment va arribar a mitjans de la dècada de 1980, i el 1993 es va celebrar el VII Festival Internacional Vegà a Tossa de Mar, on va néixer l’Asociación Vegana Española.

L’interès per aquesta filosofia es va desenvolupar a partir del 2000, amb l’aparició de diversos negocis vegans. A la capital catalana es poden trobar restaurants com el Veggie Garden, del carrer dels Àngels; Cat Bar, al carrer de la Bòria; Sopa, del carrer Roc Boronat; Vegetart, a Torrent de l’Olla, o Gopal, al carrer d’Escudellers. També es poden comprar productes vegans en botigues com la Veganoteca, del carrer Valldonzella; Ecocentre, de l’avinguda Diagonal, i Supermercat Obbio, al carrer Muntaner. Així com calçat i complements d’origen exclusivament vegetal a la botiga Amapola Vegan Shop, de la Travessera de Gràcia.