Travesses de la tercera via

Tot just començar la campanya electoral que conclourà aquesta mitjanit, l'abnegada associació catalana La Tercera Via va fer una crida al “diàleg i la negociació” per evitar que s'accentuï la “divisió” de la societat catalana entre els defensors de la unitat d'Espanya i els independentistes. En un comunicat, l'entitat que presideix el notari Mario Romeo va reclamar l'obertura urgent d'un procés de diàleg “sense condicions prèvies” per aconseguir un acord entre Catalunya i “la resta d'Espanya”.

Tal dit tal fet. O, més exactament, fet abans que dit, perquè ja durant la setmana anterior al posicionament de Tercera Via, i com anticipant-se als seus anhels, el ministre José Ignacio Wert impugnava davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el procés d'inscripció escolar engegat per la Generalitat per al curs vinent, exigint més presència del castellà a les aules. L'endemà passat, amb la perfecta sincronització que exhibeixen els aparells de l'Estat en segons quines matèries, el Tribunal Suprem dictava un parell de sentències susceptibles d'iniciar la voladura controlada de la immersió lingüística.

De totes maneres, l'apel·lació de La Tercera Via no va caure en sac foradat. Esperonada sens dubte pels bons desitjos terceristes expressats en la nota del dilluns 11 de maig, la brigada ferroviària, que des de fa tant de temps no deixa d'aplanar terrenys, apilar balast i preparar rails per millorar la connexió Catalunya-Espanya, va decidir col·locar unes quantes travesses més en la línia d'alta velocitat sentimental entre Barcelona i Madrid.

Així doncs, just l'endemà, el dimarts 12 de maig, i aprofitant que es debatia en el Congrés una proposta del Parlament de Catalunya perquè conèixer la llengua i el dret civil catalans fos requisit exigible als fiscals, jutges i magistrats que exerceixen aquí, el Partit Popular no només va fer servir la seva majoria absoluta per rebutjar la proposició, sinó que, a més, va considerar necessari escarnir-la.

L'ús de 'moros amics' és típic de les mentalitats colonials

Ho va fer per boca de la diputada catalana Dolors Montserrat Montserrat –l'ús de moros amics és típic de les mentalitats colonials–, segons la qual l'aspiració d'obtenir justícia en la llengua pròpia suposa “condemnar els catalans a la pobresa lingüística, el monolingüisme i l'ostracisme”, així com apostar per “la ruptura i la intolerància” des de “la por a la llibertat”. Portat el debat a aquest nivell, i amb la sornegueria preelectoral impregnant-ho tot, el diputat d'Unió, Progrés i Democràcia Carlos Martínez Gorriarán va voler apujar la licitació i va qualificar la política lingüística de la Generalitat de “franquisme educatiu”.

Al ministre d'Educació i Cultura, José Ignacio Wert, aquesta última asserció li devia semblar intolerable. Intolerable que la verbalitzés el representant d'una UPyD en extinció, en comptes d'un portaveu qualificat del PP de Rajoy. El dimecres 13 de maig, doncs, va decidir reconquistar el calaix més alt del podi i, en una xerrada de passadís amb periodistes, va dir entre rialles que el tractament del castellà a Catalunya és avui equiparable a “la situació del català en aquelles altres èpoques que tant els agrada recordar”.

En efecte, ministre, són dues situacions idèntiques. En totes les dependències públiques d'aquesta comunitat autònoma, fins i tot sobre els murs de carrer de molts municipis, hi campegen uns rètols comminatoris en què es llegeix: “Si ets català, parla català!”, o bé, “Parleu la llengua dels Països Catalans!”. Seguint al peu de la lletra el model establert el 1939 per Don Wenceslao González Oliveros, la Generalitat té decretat que tot funcionari sorprès expressant-se en un altre idioma diferent del català quedarà ipso facto destituït, sense recurs ulterior. Quant al personal docent, la sanció pel fet d'utilitzar el castellà dins l'aula pot aconseguir el desterrament i la presó major. I no cal dir que els pobres escolars que gosen jugar en castellà o en urdú durant l'esbarjo són objecte d'atroços càstigs; i llibres o diaris en la llengua de Cervantes circulen només de sotamà, clandestinament.

En una entrevista concedida a l'agència Efe el passat dia 3, Mario Romeo va anunciar que La Tercera Via prepara la seva expansió a la resta de l'Estat després de les municipals d'aquest diumenge, amb l'objectiu de sumar suports a un “acord dialogat”. Una idea excel·lent, que encara milloraria si fitxessin com a tercerviistes d'honor Wert, Martínez Gorriarán i Rosa Díez. En uns mesos, tots ells tindran molt de temps lliure.

Joan B. Culla i Clarà és historiador