Mirar la terra com si ja l’enyorés
Més que un dietari, Blai Bonet ofereix a ‘Els ulls’ i ‘La mirada’ una possible autobiografia
La lectura interminable
Josep Palàcios dóna al lector les págines més memorables en molt de temps
La vitalitat del melodrama
Miralles dibuixa amb exactitud el naufragi interior que desequilibra dia a dia la protagonista
Pertorbats
Una investigació realista sobre la pèrdua del sentit de la realitat
La vida opaca
Els contes de ‘Mai no sé què fer fora de casa’ estan fets d’una perillosa matèria fràgil
Les presències invisibles
Care Santos traça una novel·la a partir d’una xocolatera que passa de mà en mà
En el fons de la putrefacció
A la novel·la ‘Els nois’, darrera obra de Toni Sala, hi ha passatges de bona literatura
Tenebra i més tenebra
La Barcelona que ara retrata David Castillo és més ferotge
La pàtria d’una manera de ser
'Mars del Carib', una de les revelacions de la temporada, diverteix sense malícia
La línia de la superfície
‘Cafè Barcelona’, premi de l’Ajuntament, prescindeix de la imaginació verbal
Enciclopèdia existencial
A ‘Dies de frontera’, premi Sant Jordi, Vicenç Pagès construeix una novel·la que pensa
Desfer el pas
Els records memorables que Manuel Baixauli suscita en el lector són com somnis de pànic
El mèrit de l’oportunitat
Marta Rojals sap treure or i diamants verbals de les deixalles irrecuperables de la vida quotidiana en 'L'Altra'
La indiferència clarivident
Els nuclis de la trama es desenrotllen amb una convicció que s'encomana al lector
El pelegrí civil
Enric Bou reflexiona sobre la fragilitat de la memòria del turista i del viatger
Fantasmes poc persistents
Àlvar Caixal, premi Sant Joan, sembla un il·lusionista que improvisa dalt l’escenari en oblidar el guió previ
Realitat i invenció
Carles Casajuana duu el lector cap al plaer fàcil; li caldria fer-ho cap a un de més exigent
En la nit teatral
El lector del darrer Julià de Jòdar esdevindrà el feliç propietari d’un castell literari inaudit
La passivitat emotiva
Sergi Pàmies assoleix un resultat d'ambició vertiginosa a Cançons d'amor i de pluja
Ni és cel ni és blau
Malgrat ser presoner del lirisme, Alzamora ha il·luminat la relació entre Espriu i Rosselló-Pòrcel
De nit, en un cafè
A ‘Les guerres del pare’ hi ha una lliçó: no s’ha d’estalviar el temps que reclamen les paraules