Jordi Llovet

Reduir les aspiracions polítiques de tot un poble a una qüestió tirant a utòpica és un engany

Pel poeta grec Konstandinos Kavafis, Ítaca significa la mort, no la pàtria alliberada

Nahum Glatzer publica un llibre que narra els amors que va tenir l'escriptor al llarg de la seva escassa vida

Les dones, als seus llibres, apareixen com un destorb, si no amb actituds insanes

Per entendre el panorama d’avui cal anar a l’‘Emili’ de Rousseau i a Voltaire

'La música en el castillo del cielo. Un retrato de Johann Sebatian Bach' és un extraordinari estudi del compositor alemany

La passió de l’autor de ‘Gulliver’ era la política i l’art d’entendre’s entre els que s’hi dediquen

Com el llibre imprès va venir després del manuscrit, així hem arribat a l’època dels e-books, i serà tan imparable com les altres

Poques versions del llibre sagrat són tan perspicaces com les del francès Castellion

Antoine Compagnon defensa que la perplexitat és l’única moral literària

Nuevas ediciones enfrentan concepciones sobre el inmortal clásico, que cumple 100 años

Guionista de Fellini i Berlanga, els apunts d’Ennio Flaiano estan plens de saviesa

Lichtenberg, farcit de sentit comú i humor, mai alliçona ni dóna receptes

El romanticisme es va encarregar de fer creure la gent que n’hi havia prou amb tenir bons sentiments per fer literatura

Kumpfmüller, amb una mestria que esborrona, novel·la els darrers dies de Kafka amb l’amant

‘Dins la gàbia’ és una lliçó per a tot escriptor que vulgui aprendre l’art de la ficció

L’escriptora parlava de l’homosexualitat masculina d’una manera discretíssima

Tot català que vulgui fer una novel·la hauria de llegir ‘La decadència de la mentida’, de Wilde

La veritat sociològica és que la capital catalana no ha tingut mai vocació cosmopolita

L’hel·lenista es mostrà deliciosament planer als anys vint en uns textos per a bibliotecàries

Arriben els ‘Poemes priapeus’ a Catalunya, país amb predilecció per les marranades

El millor homenatge a l’hel·lenista fóra recuperar el seu pla d’estudis d’humanitats

El millor, avui, per a un home de lletres de nivell és no entrar mai a la universitat

Els polítics són una casta tan aliena que se’ls ha escapat aquesta absurda denominació

Convé que els literats tinguin una escola, a més de fer-ne; si no, es va al desconcert

Les religions tenen tot el dret a inventar les llegendes per a devoció dels seus fidels

El crític no mesura bé els paràmetres històrics de la producció literària

Poeta missaire, va barrejar la llum amb les tenebres de la història contemporània

La nova edició dels ‘Essais’, bilingüe, permet fer-ne una lectura més exacta

Primer donà suport al conflicte del 1914; després se suïcidà per tot el contrari

Arendt i Steiner són dos monstres dels estudis humanístics dels segles XX i XXI

Els autors catalans no entren a fons en allò educatiu, moral, polític, filosòfic i literari

El protagonista de la seva gran novel·la ja queda lluny del gran heroi clàssic o medieval

Surt la primera versió catalana del discurs de Sèneca que pot considerar-se perfecta

La pàtria dels intel·lectuals sempre serà el llenguatge i la discussió assenyada