Les incògnites familiars que planteja Alba Dalmau
‘Si una família’ no decep perquè l’autora no demostra res, només narra com un reclam humorístic i sentimental les incògnites d’una manera distinta de relacionar-se
‘Si una família’ no decep perquè l’autora no demostra res, només narra com un reclam humorístic i sentimental les incògnites d’una manera distinta de relacionar-se
‘La passió dels estranys’, de Marina Garcés, repassa la tradició filosòfica sobre l’amistat des del poema de Gilgamesh fins a la introducció de l’“amic” a Facebook, passant per Simone Weil, Adriana Cavarero o ‘E.T.’
Els nous episodis de la sèrie són reportatges realitzats per Raül Gallego sobre grups violents juvenils de Suècia
Decir que a sus 82 años el actor demuestra su maestría interpretativa es una obviedad, pero ofrecerle un papel en el que desde la honestidad deberá enfrentarse a los políticos corruptos es un acto de justicia social
Las palabras de Silvia Intxaurrondo en una entrevista han provocado un rifirrafe en el Senado entre el presidente de RTVE, José Pablo López, y el diputado de Vox Manuel Mariscal Zabala
El cineasta vuelve a mostrar sus insensatas (para bien) ideas artísticas; en este caso las consecuencias de los efectos de la farmacología
‘La primera pedra’, ‘L’instint’ i ‘Sentimental’ són tres novel·les, d’una factura impecable, sobre les coses que deuen inquietar més, i més complexes d’entendre, a la gent jove
L’exposició ‘Poètiques ancestrals’ reuneix dues artistes de 96 i 80 anys amb un diàleg fructífer entre art tèxtil i ceràmica, que més enllà de les arrels tel·lúriques també comparteixen espiritualitat
El ‘régisseur’ italiano debuta en el Liceu de Barcelona con una buena acogida de su imaginativa dramatización de la misa de difuntos del compositor salzburgués, en la que el coro destacó más a nivel escénico que vocal
Aquest muntatge de Lucía Carballal sobre unes dones de mitjana edat amb els seus triomfs i fracassos apunta molts temes que no acaba de desenvolupar, com el feminisme, l’èxit professional o la maternitat
‘Música moderna a Catalunya. Vol I. 1955-1968′, de Jordi Turtós, no deixa de banda cap estil rellevant de l’avantguarda cultural que ajudaria a dissipar la foscor del franquisme
En l’obra, reeditada per La Segona Perifèria, l’autor analitza la família des d’una exageració hilarant, però sempre sota el control d’una naturalitat clínica
La principal similitud entre ambas óperas, en un programa doble estrenado en el Real, se produce en la trágica peripecia de sendas protagonistas femeninas
En esta película bella y poderosa, la directora Maura Delpero agarra el hilo que han ido dejando cineastas como Pier Paolo Pasolini, los hermanos Taviani y Ermanno Olmi
El Siglo de las Luces pasa por horas bajas y ha recibido críticas en las últimas décadas, pero estos ataques olvidan la influencia liberadora y revolucionaria de sus ideas
‘El jo que no mor’, el nou llibre de l’autor valencià, ha arrabassat el títol de la seva millor obra fins ara a ‘Memòries de mi mateix’
La versió catalana dels ‘Diaris’ no inclou cap nota sobre els criteris de selecció i de vegades resulta desconcertant
Després de fer carrera al món de les arts escèniques, la directora i dramaturga debuta com a novel·lista amb ‘Jo era un noi’
Se aúpa a personas a modelos globales para luego hundirlas so pretexto de haber descubierto que son, en fin, personas
L’artista català adapta amb diferents tècniques, com ara collages, aquarel·les o dibuixos a tinta, una selecció de textos de l’escriptor empordanès
El clavecinista francés eleva a intemporal el ‘Grand modèle de concert’ de Pleyel con su excelente interpretación de las ‘Variaciones Goldberg’
Les obres de Mari Eastman a la galeria Bombon Projects i de Pablo del Pozo a LAB36 creen una atracció, un joc o una incertesa que fa que te les quedis mirant
Joan Safont recupera amb tremp periodístic la figura de Josep Pallach per reivindicar el seu paper com a element de connexió amb el projecte socialdemòcrata europeu
Amb una actuació estratosfèrica, Rosa Renom es confirma com una de les grans actrius de Catalunya en el nou monòleg de Josep Maria Miró sobre el dolor, la fugida i la violència
És una novel·la que parla de la relació de l’ultramon amb els vius i, a l’inversa, de les alegries de les morts dictades, de la fatiga i l’energia concentrada en el pes dels avantpassats
Norbert Bilbeny explica al pròleg que han preferit el Sòcrates idealitzat de Plató com a educador de la ciutat
Todo es correcto. Nada más. No me aburro, pero tampoco me entusiasmo en ningún momento. Aunque sigo confiando en la notable capacidad visual de Daniel Calparsoro
L’escriptora explora l’experiència de la soledat, la por, la culpa i la renúnica a ‘A l’altra banda de la por’, l’obra que recorda l’autora d’'Aprendre a parlar amb les plantes’ o ‘Anatomia de les distàncies curtes’
L’escriptora s’ha empescat i ha polit un mètode que, llibre rere llibre, de moment no ha fet més que millorar
El musical de Jacques Audiard es protagonista de una nueva controversia en México que involucra una cadena de cines que le dio garantía de satisfacción
El llibre pot inserir-se en la política-ficció, amb un partit d’extrema dreta al govern, però també entra en la vida d’un matrimoni jove que s’estrena a ser pares
La película de Brady Corbet cuenta con diez nominaciones a los Oscar y ha sido una de las triunfadoras de los Globos de Oro
Les cròniques de guerra de Lee Miller a FotoNostrum se solapen amb la quotidianitat humanista de Ramon Masats a Foto Colectania. Dues mirades complementàries, plenes d’empatia i silenci
Personalidades como Guillermo del Toro y la guionista Issa López han calificado la película francesa como una obra maestra, a la par que en redes sociales abundan las críticas negativas
El futuro titular musical del Teatro Real forma un tándem ideal con el director de escena alemán en la ópera más famosa de Chaikovski junto a un excelente reparto encabezado por la soprano Kristina Mkhitaryan
‘Salt en el temps’, publicada deu anys abans de morir, és la menys de gènere d’un autor que sovint els crítics adscriuen a la ciència-ficció per la mandra d’explicar-lo
Els seus poemes dibuixen un món que és tot forma sense esperit —una casa que no és una llar és un rectangle—, i llegir-los es pot fer sufocant, com besar algú a través d’un film plàstic
L’autor fa que la novel·la es comporti com si fos la crònica quotidiana de tres empleats que, mentre esperen que un tràmit laboral arribi a la fi, viuen una transformació irreversible
L’autor defensa que la revitalització democràtica davant del panorama distòpic actual passa per la presa de consciència crítica de les humanitats
El crític de cinema s’ha jubilat després de 37 anys al capdavant de ‘La finestra indiscreta’, el programa més antic de Catalunya Ràdio