Front comú per convèncer Freixenet

La DO Cava col·loca al mercat més de 250 milions d’ampolles cada any i genera un impacte superior als 1.100 milions d'euros. El pastís del negoci continua sent gran i suculent, però la pèrdua de gas de la demanda ha encoratjat un canvi d'estratègia que, fins fa poc, semblava inabordable. La segmentació de les ampolles en funció de la seva qualitat i origen és l'eix sobre el qual pivota el pla del Consell Regulador per revaloritzar el cava i deixar de competir amb altres escumosos que prioritzen el preu a la qualitat.

El negoci del cava viu dies bombollejants. Enmig de l'escomesa comercial per la campanya de Nadal, el Consell Regulador ha programat per al 23 un ple amb un ordre del dia essencial: aprovar un pla estratègic que marqui uns paràmetres més clars sobre la procedència i la qualitat de cada ampolla. L'estratègia està pensada per enllustrar la imatge internacional del producte, dinamitzar el sector i apaivagar les tensions internes que han desembocat en escissions sonades i en l'aparició de nous rivals, fins i tot dins de casa. Però el pla genera reserves a Freixenet.

L'empresa líder del sector del cava, integrada al gegant alemany Henkell, ha posat objeccions a alguns punts del programa i ha generat temors en el Consell Regulador, que anhela aprovar per unanimitat el seu projecte de rellançament. Freixenet té una de les dotze cadires que hi ha al ple i, si bé té complicat fer ensopegar l'aprovació del pla, el pes específic que conserva al sector del cava li atorga un poder d'arrossegament que podria posar traves al Consell a l'hora de desplegar el seu document d'intencions. “Per la seva posició i presència al mercat, és normal que es qüestionin el pla”, s'entén des del Consell, i s'abunda: “Si tens una estratègia que et va bé, per què la canviaràs?”.

Malgrat aquestes premisses, la idea és que el Consell acabi seduint Freixenet, de la mateixa manera que va aconseguir la complicitat de Codorníu, la segona gran marca dels lineals. Javier Pagès, president del Consell Regulador i antic conseller delegat de Codorníu, s'ha encarregat de negociar amb Freixenet i l'actitud de l'empresa s'ha anat modulant, des del rebuig inicial de la flexibilitat, fins a insinuar que mai no posaran problemes a estratègies que possibilitin millorar la seva competitivitat. En aquest sentit, hi ha acord per incloure en el pla estratègic una disposició sobre el grau de maduració del cava que ha de constar a les etiquetes. No és el mateix un cava jove que un reserva, un gran reserva o un cava de paratge i hi ha consens en què val la pena detallar quina solera té cada ampolla perquè dona valor al producte i la segmentació aclareix les coses de cara al consumidor. El Consell també pretén incloure una altra categorització a les etiquetes i, en aquest cas, es posa el focus en l'origen del raïm. A l'esbós del pla consten quatre categories, segons la procedència del fruit: Catalunya, Extremadura, Requena-Llevant i Vall de l'Ebre que identifica, aquesta última, la petita producció que surt de la zona de la Rioja, Navarra, o l’Aragó. Aquest aspecte genera més incomoditat a algunes marques, que es veurien obligades a reflectir a les seves ampolles la dependència del raïm català. La DO Cava processa 270 milions de quilos de raïm però el Penedès és el gran proveïdor de xarel·lo, parellada o macabeu.

Algunes fonts consultades apunten que Garcia Carrión, empresa productora del cava Jaume Serra, no és gens partidària de donar detalls sobre la procedència del raïm i del vi base.

Per polir arestes, en el pla es deixa obert el procés de decisió del nom que es donarà a cada zona concreta. “El sector del cava està molt polititzat”, admet un portaveu del Consell Regulador, i apunta que l'aprovació del pla es porta al ple però que, abans, hi ha hagut mesos de negociacions amb els cellers. “El ple funciona per majoria, però l'objectiu és que tots estiguem contents”, apunta el mateix portaveu. “Espero que al final tots ens creguem aquest projecte”, declara Jaume Domènech, representant del sindicat agrari JARC en el Consell Regulador. “Les diferències que existeixen no són tan grans”, opina, i es mostra convençut que seria important “arribar a un consens, que no hi hagués ni necessitat de votar.” Domènech entén que l'objectiu últim de tots els protagonistes del negoci, des d'agricultors a cellers, ha de ser “donar-li al cava el valor que es mereix. És indiscutible que el producte és excel·lent però el mercat, sovint, no el valora”.