Riba-roja desafia la Generalitat i accelera l’abocador de residus

L’Ajuntament de Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre) ha decidit tirar endavant les obres per construir un abocador industrial de residus. El Departament de Territori intenta vetar el projecte costi el que costi al·legant que els municipis veïns i la comarca sencera s’han posicionat obertament en contra de la instal·lació. Malgrat tot, Antonio Suárez, alcalde de Riba-roja per Convergència, defensa que l’abocador és una “oportunitat”.

Riba-roja té poc més de 1.000 veïns i viu sota l’amenaça de la despoblació. L’aposta decidida per aquest projecte ha portat l’alcalde a enfrontar-se amb Damià Calvet, conseller de Territori. Es dona la circumstància que Suárez era, fins divendres, el delegat del Departament de Territori a les Terres de l’Ebre. Calvet, però, l’ha destituït de manera fulminant i Suárez s’ha donat de baixa del PDeCAT i de la Crida, la plataforma independentista impulsada per Carles Puigdemont.

Riba-roja d'Ebre és l’últim poble de Tarragona, marca el límit amb el Segrià i és molt a prop de territori aragonès. És el lloc escollit per les empreses Urbaser i Griñó per construir-hi un abocador amb capacitat per processar 250.000 tones de residus l'any. L’Ajuntament manifesta que es tracta d'un projecte convenient per atreure riquesa i ha concedit la llicència d’obres perquè els treballs comencin de manera immediata.

Per la seva banda, Territori ha avisat que farà “tot el possible” perquè l’abocador no avanci i té la intenció de revisar la llicència d’obres municipal per fiscalitzar-la i, si escau, suspendre-la. El temps pressiona perquè el 17 de juliol expira l’autorització ambiental que es va aprovar inicialment pel mateix Departament de Territori i sobre la base de la qual es permet l’obra.

Els 10 milions d’euros d’inversió són la principal injecció de diners que arriba al poble en 50 anys i es complementen amb uns ingressos de 240.000 euros anuals per al Consistori en concepte d’impostos. L’alcalde detalla que una primera fase suposarà 14 llocs de treball i, posteriorment, s’hi sumarà una segona planta, amb una trentena d’operaris. “Jo crec fermament en aquest projecte, és bo per a Riba-roja i el país ho necessita”, afirma Suárez.

L’alcalde afegeix que l’Ajuntament “no tenia marge de maniobra” perquè l’abocador combrega amb el pla municipal. “Som competents en matèria urbanística i hem actuat correctament, no fer-ho comportava risc d’una possible prevaricació”, explica l’alcalde, que té el suport de l’oposició.

Els municipis veïns de Riba-roja han criticat l’abocador al·legant que hipoteca el desenvolupament d’activitats relacionades amb el turisme i amb el medi ambient, una tesi que avala el Consell Comarcal. La Ribera d’Ebre acumula la central nuclear d’Ascó i un abocador a Tivissa, i pateix per sanejar els abocaments tòxics al riu Ebre al seu pas per Flix, fruit de l’activitat de la química Ercros. Davant del moviment de protesta, la Generalitat va intentar reaccionar per aturar la tramitació. El mateix conseller Calvet admetia fa dos mesos que caldria trobar “escletxes” legals per “treure de la comarca” l’abocador. La mesura articulada per la Generalitat va ser activar una revisió de la llicència ambiental, per suposada reclamació de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), i demanar a l’Ajuntament que paralitzés temporalment la tramitació de la llicència. El Consistori ha desobeït.