El massís del Garraf treu les escombraries

Sota el verd, les escombraries. Fa 12 anys que cap camió entra a descarregar residus al vell abocador de la Vall d'en Joan, un espai natural al cor del massís del Garraf sota el qual fermenten 26,7 milions de tones d’escombraries. Costa d’imaginar avui que, sota la catifa de vegetació que cobreix els tres quilòmetres d’aquest barranc amb boniques vistes al mar, jeuen els residus i les deixalles que va generar Barcelona i la seva àrea metropolitana durant tres dècades. Els treballs de supervisió són constants: una vintena de treballadors de l’empresa Tirsa s’encarreguen del manteniment de l’antic abocador del Garraf. I ara, una injecció de 27,7 milions d’euros desbloquejarà, després d'haver estat vuit anys aturada, la restauració dels terrenys on hi havia el vell abocador, que encara traspua milers de litres de lixiviats. Una actuació coordinada per l’Autoritat Metropolitana de Barcelona (AMB) i finançada per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) possibilita finalitzar un projecte que es va iniciar el 2001, però que es va haver de paralitzar el 2010 a causa de la insuficiència de recursos econòmics.

El rastre de porqueria s’ha esvaït. Fins i tot als habitants de la zona els costa recordar que aquí s’amuntegaven les escombraries en quantitats ingents. “Era aquí l’abocador?”, pregunta en Xavi, un veí de Viladecans que fa esport per un camí que hi ha al costat de la tanca que delimita el que tècnicament s'anomena Dipòsit Controlat de la Vall d'en Joan. L’acompanya en Jonathan, que també és veí del municipi i també té les mateixes dificultats per recordar el passat pudent d’aquest turó. Pugen caminant des de Castelldefels fins a la Morella, un cim de més de 700 metres d’altura que ofereix una vista bonica de la costa de Barcelona i el Garraf. Les dues hores de caminada paguen la pena perquè l’entorn compensa. Sota aquesta mateixa postal dormiten les tones d’escombraries que es va cruspir, entre el 1974 i el 2006, l’abocador del Garraf.

Una prova del que el terreny amaga són els 200 metres cúbics de lixiviats que es recullen diàriament. Aquests 200.000 litres de putrefacció líquida es canalitzen fins a arribar a una planta de tractament que hi ha a la mateixa instal·lació, on es purifiquen fins a convertir-se en aigua apta per al reg. Les terrasses que dibuixen la silueta de l’antic abocador estan farcides de tubs negres. Serveixen per canalitzar fins a una planta de cogeneració d’energia el biogàs que supura el residu acumulat al subsol. Quan un d’aquests tubs es desprèn —cosa que no és infreqüent perquè als senglars que freqüenten la zona els agrada gratar-se contra ells— és quan l’abocador expandeix les seves essències. La pudor és penetrant.

A les terrasses ja restaurades, les més properes al mar, la vegetació ha crescut vigorosament. A primer cop d’ull es pot veure l’equador que marca el punt on es van acabar els diners. Costa amunt queda molta feina per fer. En alguns punts es van arribar a acumular muntanyes d’escombraries d’entre 80 i 100 metres d’altura. Sota la terra, més pelada que al sector restaurat, hi ha capes de grava i una rígida malla de plàstic negre per evitar que les piles de despulles aflorin, però falta escometre la impermeabilització superficial i la recollida d’aigües de la pluja.

L’AMB informa que els treballs es reprendran per la part superior de l’abocador, la porta de Begues, perquè les aigües pluvials no s’infiltrin en les bosses de residus. Com més aigua beu el sòl, més risc de filtracions hi ha. En total, la zona que queda per recuperar ocupa unes 40 hectàrees, totes dins del terme municipal de Begues.

L’AMB assegura que el projecte definitiu recull les propostes de les administracions implicades, a més d'“incorporar parcialment” les al·legacions rebudes per part d’entitats locals i entitats naturalistes.